Els neologismes semàntics com a mitjà d' activació del llenguatge especialitzat, a través de la metàfora conceptual en el context colombià
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquest estudi gira al voltant de dos conceptes importants: els neologismes semàntics i la metàfora conceptual. En primer lloc, es té en compte la neologia semàntica com a possible font d' activació del llenguatge especialitzat; en ella els neologismes semàntics són paraules "formades per una modificació del significat d'una base" (Cabré, 2006). En segon lloc, la metàfora conceptual analitzada com un fenomen de la cognició en què una àrea semàntica o domini es representa conceptualment en termes d'un altre, sota elements del domini font i el domini meta (Soriano, 2012). En aquest treball aquests dos conceptes conflueixen per activar matisos terminològics des del domini font al domini meta en diferents àrees d' especialitat. Per tant, aquest estudi pretén demostrar que els neologismes semàntics migren cap a camps de coneixement on adquireixen un valor terminològic en el camp d' arribada, a través de la metàfora conceptual. Per a això es parteix d'un corpus textual pres de la Xarxa d'Antenes Neològiques, al node de Colòmbia, entre els anys 2018-2019 i d'un corpus d'anàlisi de tres neologismes semàntics pertanyents a tres àrees diferents del coneixement, a saber: maquinària (enginyeria), alfil (esport) i melmelada (gastronomia). Posteriorment, s'estableixen els criteris per a la seva caracterització com a termes, tenint en compte la Teoria Comunicativa de la Terminologia TCT (Cabré, 1999). A manera de conclusió, aquest treball permet afirmar que, els neologismes semàntics que es troben en camps temàtics específics migren a altres camps d' especialitat, en aquest cas cap a la política, on adquireixen un valor terminològic diferent al seu significat en el domini font i aquest fenomen es manifesta a través de la metàfora conceptual.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Alarcón Álvarez, E. (2004). El Lexicón de la Real Academia de Ingeniería. En Ciencia, tecnología y lengua española : la terminología científica en español (pp. 11–15). Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.
Álvarez, J. (2014) “LA PALABRA Y EL FUEGO: Insulto, política y cultura en la historia de Colombia”. Tesis doctoral. School of Arts and Sciences, Columbia University.
Bastuji, J. (1974). “Aspects de la néologie sémantique”. En Guilbert, L. et alii, pp. 6-19.
Bealey, F. (2003). Diccionario de Ciencia Política. Colección Fundamentos, N° 211.
Bocanegra, A. (2015). Diccionario de la terminología política colombiana. Università Degli Studi di Salerno – Italia.
Cabré, M. T. (2006). “La clasificación de los neologismos: una tarea compleja”, Alfa, Sao Paulo, 50 (2), pp. 229-250
Cabré, M.T. (1993). «La Teoría Comunicativa de la Terminología, una aproximación lingüística a los términos», Revue française de linguistique appliquée 2009/2 (Vol. XIV), p. 9-15.
Cabré, M.T. (1999). La terminología: representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Cabré, M.T. (2006). La clasificación de neologismos: una tarea compleja. ALFA: Revista de Linguística, 50(2).
Chacón, J. (2012). El gran ajedrez para pequeños ajedrecistas.
Cuenca, M. y Hilferty, J. (1999). Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel.
Díaz Hormigo, M. T. (2020). Precisiones para una caracterización lingüística de la neología semántica. ELUA: Estudios De Lingüística. Universidad De Alicante, (34): 73–94. https://doi.org/10.14198/ELUA2020.34.3
Domènech Bagaria, O. (2008). “Metodología de trabajo del Observatorio de neología del Instituto Universitario de Lingüística Aplicada de la Universidad Pompeu Fabra”. En Almela Pérez, R. y E. T. Montoro del Arco (eds.). Neologismo y morfología. Murcia: Editum, pp. 11-37
Gaudin, F. (1993). Pour une socioterminologie. Des problèmes sémantiques aux pratiques institutionnelles, Rouen : Presses de l’Université de Rouen
Gibbs, R. (2006). Embodiment and Cognitive Science. Cambridge. Cambridge University Press
Guilbert, L. (1974). “Grammaire générative et néologie lexicale”. En Guilbert, L et alii, pp. 34-44.
Glenberg, A. (2010). “Embodiment as a Unifying Perspective for Psychology”. Cogn Sci, núm. 1, pp. 586-596.
Gonzalez, D. _(2016). La lingüística cognitiva y su teorización sobre la metáfora conceptual. Principales visiones históricas sobre el fenómeno y caracterización desde los principios cognitivofuncionales.
Ibarretxe-Antuñano, I. (1999). Metaphorical mappings in the sense of smell. En R.W. Gibbs Jr. y J.G. Steen (eds). Metaphor in Cognitive Linguistics, Amsterdam/Filadelfia, John Bejamins, 29-45
Ibero, R. (1977). Diccionario de Ajedrez. Ediciones Martínez Roca. Barcelona
Johnston, M. (1979). Patrons and Clients, Jobs and Machines: A Case Study of the Uses of Patronage. The American Political Science Review, 73 (2), pp. 385-398. https://doi.org/10.2307/1954886
Kövecses, Z. (2002). Metaphor. A practical introduction, Oxford /Nueva York, Oxford Univrsity Press
Lakoff, G. (1990). The invariance hypothesis: is abstact reason based on images.schemas? Cognitive Linguistics, 1(1), 39-74
Lakoff, G. y Johnson, M. (2001). Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.
Lakoff, G.y Johnson, M. (1980). Metáforas de la vida cotidiana (2da edic.,). Madrid, España: Cátedra. Disponible en https://www.lexico.com/es/definicion/luchar
Mortureux, M.-F. (1974). “Analogie «créatrice», formelle et sémantique”. En Guilbert, et alii, pp. 20-33.
Núñez, Lucas. (2018). Do Clientelistic Machines Affect Electoral Outcomes? Mayoral Incumbency as a Proxy for Machine Prowess. Electoral Studies , 55, pp. 109-119.
Observatori de Neologia (OBNEO) (2004): Metodología del trabajo en neología: criterios, materiales y procesos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. [Versión digital: http://www.iula.upf.edu/repositori/04mon009.pdf].
Peña-Cervel, M. S., & Ruiz de Mendoza Ibáñez, F. J. (2022). Figuring out Figuration: A cognitive linguistic account. John Benjamins.
Pérez, J. y Capel, J.C. (2006), Diccionario gastronómico del siglo XXI. El País Aguilar.
Pottier Navarro, H. (1979). “La néologie en espagnol contemporain”, Les langues néolatines, 229-230, pp. 148-172
Ramírez, H. (2006). La metáfora, un encuentro entre lenguaje, pensamiento y experiencia. Boletín de lingüística, XVIII (25), 100-120.
Rubio, F. J., Mata, V., & Albelda, J. (2004). Teoría de máquinas y mecanismos: Problemas resueltos. México: Alfaomega.
Ruiz de Mendoza, F. J. (1998). On the nature of blending as a cognitive phenomenon. Journal of Pragmatics, 30(3): 259–274.
Ruiz de Mendoza Ibáñez, F. J., y Pérez Hernandez, L. (2011). The contemporary theory of metaphor: Myths, developments and challenges. Metaphor and symbol, 26(3): 161–185.
Ruiz de Mendoza Ibáñez, F. J., & Galera-Masegosa, A. (2012). Modelos Cognitivos, Operaciones Cognitivas y Usos Figurados del Lenguaje. Forma y Función, 25(2): 11–38.
Sager, J. (1993). Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Pirámide : Fundación Germán Sánchez Ruipérez. España.
Soriano, C. (2012). La metáfora conceptual. En Ibarretxe-Antuñano, Iraide y Valenzuela, Javier. (Ed.) Lingüística Cognitiva (97-121). Barcelona, España: Anthropos editores.
Suárez, M., Giraldo, D., & Calvache, Óscar. (2019). Estudio semántico-cognitivo del neologismo pedalista en la variante del español de Colombia. Pragmalingüística, (27), 349–371. Recuperado a partir de https://revistas.uca.es/index.php/pragma/article/view/4555
Turner, Mark (1990): "Aspects of the invariance hypothesis”, Cognitive Linguistics, 1.2, 247-255.