La dimensió construccional de la ironia verbal. Una perspectiva lingüístico-cognitiva

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (English) ePUB (English)
Publicades: de maig 15, 2024
DOI: https://doi.org/10.6035/clr.7580
Paraules clau:
Complex ecòic, Menció ecòica, Construcció implicacional, Indexs irònics, Estratègies construccionals

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Inés Lozano Palacio
Universitat Politècnica de València
https://orcid.org/0000-0001-9170-6233

Resum

La dimensió construccional de la ironia ha estat tractada per Veale i Hao (2010) i Veale (2012), els qui conclouen que la interpretació irònica pot ser detonada per construccions convencionalitzades amb alt potencial irònic, com és el cas de tan X com Y (tan útil com comprar una sola sabata) o No podries X fins i tot si Y (No podries tenir-me fins i tot si tinguéssim tota la riquesa del món). En pragmàtica inferencial, Attardo (2000) identifica índexs irònics (e.g. Ja, és clar, des d'aquí), que es fan servir sovint amb el propòsit de reforçar la ironia. Aquest article defensa que aquests índexs es poden estudiar des d' una perspectiva construccional juntament amb altres recursos lingüístics que tenen la capacitat d' incrementar el potencial irònic d' una construcció irònica. Entre ells trobem els ecos cumulatius (Ja, és clar, John. Paul és el millor oncle del món; és amic de tots, des d'aquí, el nostre millor home) o ecos compostos (Ja, és clar, jo em trobo la siesta mentre tu fas tota la feina, com sempre). Aquest article explora el paper d' aquestes i altres estratègies que intervenen en la producció de construccions amb potencial irònic. L' estudi resultant ens permet contrastar aquestes construccions pel que fa a aquest potencial i examinar els mecanismes formals i conceptuals que hi intervenen.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Lozano Palacio, I. (2024). La dimensió construccional de la ironia verbal. Una perspectiva lingüístico-cognitiva. Cultura, Lenguaje Y Representación, 33, 197–218. https://doi.org/10.6035/clr.7580
Número
Vol. 33 (2024)
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Athanasiadou, A. (2017a). Cultural conceptualisations of IRONY in Greek. In F. Sharifian (Ed.), Advances in cultural linguistics (pp. 111–124). Springer.

Athanasiadou, A. (2017b). Irony has a metonymic basis. In A. Athanasiadou, & H. Colston (Eds.), Irony in language use and communication (pp. 201–218). John Benjamins.

Athanasiadou, A. (2020). Irony in constructions. In A. Athanasiadou & H. Colston (Eds.). The diversity of irony (pp. 78–90). Mouton de Gruyter.

Attardo, S. (2000). Irony markers and functions: Towards a goal-oriented theory of irony and its processing. Rask – International Journal of Language and Communication, 12(1): 3–20.

Barnden, J. (2017). Irony, pretence and fictively-elaborating hyperbole. In H. Colston, & A. Athanasiadou (Eds.), Irony in Language Use and Communication (pp.145–178). John Benjamins.

Barðdal, J., Kristoffersen, K. E. and Sveen, A. (2011). West Scandinavian ditransitives as a family of constructions: With a special attention to the Norwegian ‘VREFL-NP’ construction. Linguistics, 49(1): 53–104.

Bryant, G. A. (2011). Verbal irony in the wild. Pragmatics and Cognition, 19(2): 291–309.

Bryant, G. A., & J. E. Fox Tree (2005). Is there an ironic tone of voice? Language and speech, 48(3), 257–277.

Carston, R., & C. Wearing (2015). Hyperbolic language and its relation to metaphor and irony. Journal of Pragmatics, 79: 79–92.

Clark, H. H., & R. J. Gerrig, R. J. (1984). On the pretense theory of irony. Journal of Experimental Psychology, 1: 121–126.

Colebrook, C. (2004). Irony: The New Critical Idiom. Routledge.

Coulson, S. (2005). Sarcasm and the space structuring model. In S. Coulson, & B. Lewandowska-Tomasczyk (Eds.), The Literal and the Nonliteral in Language and Thought (pp. 129–144). Peter Lang.

Croft, W., & Cruse, D. A. (2004). Cognitive Linguistics. Cambridge Textbooks in Linguistics. Cambridge University Press.

Dynel, M. (2018). Irony, Deception, and Humour. Seeking the truth about overt and covert truthfulness. Walter de Gruyter.

Filik R, Ţurcan, A, Ralph-Nearman, C,, & Pitiot A. (2019). What is the difference between irony and sarcasm? An fMRI study. Cortex 115:112–122.

Garmendia, J. (2018). Irony. Cambridge University Press.

Ghomeshi, J., Jackendofrf, R., Rosen, N., & Russell, K. (2004). Contrastive focus reduplication in English. Natural Language and Linguistic Theory, 22(2): 307–357.

Gibbs, R., & Colston, H. (2012). Interpreting Figurative Mmeaning. Cambridge University Press.

Giora, R., & Fein, O. (1999). Irony: Context and Salience, Metaphor and Symbol, 14(4): 241–257.

Goldberg, A. (1995). Constructions: A construction grammar approach to argument structure. University of Chicago Press.

Goldberg, A. E. (2006). Constructions at work: The nature of generalization in language. Oxford University Press.

Goldberg, A. E. (2013). Constructionist approaches. In T. Hoffmann and G. Trousdale (Eds.), The Oxford handbook of Construction Grammar (pp. 15–31). Oxford University Press.

Goldberg, A. E., & and Jackendoff, R.J. (2004). The English resultative as a family of constructions. Language, 80(3): 532–568.

Gonzalez-Fuente, S., Escandell-Vidal, V., Prieto, P. (2015). Gestural codas pave the way to the understanding of verbal irony. Journal of Pragmatics, 90: 26–47.

Haiman, J. (1998). Talk is cheap: Sarcasm, alienation, and the evolution of language. Oxford University Press.

Hoffmann, T. (2013). Abstract phrasal and clausal constructions. In T. Hoffmann and G. Trousdale (Eds.), The Oxford handbook of Construction Grammar (pp. 307–328). Oxford University Press.

Hoffmann, T. (2017). Construction Grammars. In B. Dancygier (Ed.), The Cambridge Handbook of Cognitive Linguistics (pp. 310–329). Cambridge University Press.

Iza Erviti, A. (2021). Discourse constructions in English. Meaning, form, and hierarchies. Springer.

Kay, P., & Fillmore, P. (1999). Grammatical constructions and linguistic generalizations: The ‘What’s X doing Y’ construction. Language, 75: 1–33.

Kumon-Nakamura, S., Glucksberg, S., & Brown, M. (1995). How about another piece of the pie: The allusional pretense theory of discourse irony. Journal of Experimental Psychology: General, 124: 3–21.

Lane, M. (2011). Reconsidering Socratic Irony. In D. R. Morrison (Ed.), The Cambridge Companion to Socrates (pp. 237–259). Cambridge University Press.

Leech, G. N. (1983). Principles of pragmatics. Longman.

Lozano-Palacio, I. & Ruiz de Mendoza, F.J. (2022). Unraveling irony: A cognitivepragmatic account. John Benjamins.

Luzondo. A., & Ruiz de Mendoza Ibáñez, F. J. (2015). Argument structure constructions in a Natural Language Processing environment. Language Sciences, 48: 70–89.

Muecke, D.C. (1969). The compass of irony. Methuen.

Panther, K.-U., & Thornburg, L. (2017). Exploiting wh-questions for expressive purposes. In A. Athanasiadou (Ed.), Studies in Figurative Thought and Language (pp. 18–40). John Benjamins.

Popa-Wyatt, M. (2014). Pretence and echo: Towards and integrated account of verbal irony. International Review of Pragmatics, 6(1): 127–168.

Ruiz de Mendoza, F. J. (2013). Meaning construction, meaning interpretation, and formal expression in the Lexical Constructional Model. In B. Nolan, & E. Diedrichsen (Eds.), Linking constructions into functional linguistics: The role of constructions in grammar (pp. 231–270). John Benjamins.

Ruiz de Mendoza, F. J. (2015). Entrenching inferences in implicational and illocutionary constructions. Journal of Social Sciences, 11(3): 258–274.

Ruiz de Mendoza, F. J. (2020). Understanding figures of speech: Dependency relations and organizational patterns. Language & Communication, 71: 16–38.

Ruiz de Mendoza, F. J., & Agustín Llach, M.P. (2013). La construcción reduplicativa de base léxica en español para estudiantes de español como L2. In S. De Knop, F. Mollica, & J. Kuhn, (Eds.) Konstrcuktionsgrammatik in der romanischen Sprachen (pp. 205–225). Peter Lang.

Ruiz de Mendoza, F. J., & Galera, A. (2014). Cognitive modeling. A linguistic perspective. John Benjamins.

Ruiz de Mendoza, F. J., & Galera, A. (2020). The metonymic exploitation of descriptive, attitudinal, and regulatory scenarios in meaning making. In A. Baicchi (Ed.), Figurative meaning construction in thought and language (pp. 283–308). John Benjamins.

Ruiz de Mendonza Ibáñez, F. & Lozano-Palacio, I. (2019). A cognitive-linguistic approach to complexity in irony: dissecting the ironic echo. Metaphor and Sumbol, 34(2): 127–138.

Ruiz de Mendoza, F.J. & Lozano-Palacio, I. (2021). On verbal and situational irony: towards a unified approach. Figures: Intersubjectivity and thought. In A. Soares da Silva (Ed.), Figurative Thought and Language Series (pp. 213–240). John Benjamins.

Ruiz de Mendoza, F. J., Luzondo Oyón, A., & Pérez Sobrino, P. (2017). Constructing families of constructions. John Benjamins.

Seto, K. (1998), On non-echoic irony. In R. Carston, & S. Uchida (Eds.), Relevance Theory: Applications and implications (pp. 239–256). John Benjamins.

Sperber, D. (1984). Verbal irony: Pretense or Echoic Mention? Journal of Experimental Psychology: General, 113(1): 130–136.

Sperber, D., & Wilson, D. (1981). Irony and the use-mention distinction. In P. Cole (Ed.), Radical pragmatics (pp. 295–318). Academic

Press.

Sperber, D., & Wilson, D. (1995). Relevance. Communication and cognition. Basil Blackwell.

Sperber, D., & Wilson, D. (1998). Irony and relevance. A reply to Seto, Hamamoto and Yamanashi. In R. Carston, & S. Uchida (Eds.). Relevance Theory: Applications and implications (pp. 283–294). John Benjamins.

Tobin, V., & Israel, M. (2012). Irony as a viewpoint phenomenon. In B. Dancygier, & E. Sweetser (Eds.), Viewpoint in language (pp. 24–46). Cambridge University Press.

Veale, T. (2012). Exploding the creativity myth: The computational foundations of linguistic creativity. Bloomsbury Academic.

Veale, T., & Hao, Y. (2010). Detecting ironic intent in creative comparisons [conference paper]. Paper delivered at 19th European Conference on Artificial Intelligence. Lisbon (Portugal), 16-20 August, 2010.

Warren, L. (2013). Towards redefining Socratic irony. Akroterion, 58: 1–17.

Wilson, D. (2006). The pragmatics of verbal irony: Echo or pretence? Lingua, 116: 1722–1743.

Wilson, D., & Sperber, D. (2012). Explaining irony. In D. Wilson, & D. Sperber (Eds.), Meaning and relevance (pp. 123–145). Cambridge University Press.