L'autor com a dispositiu de distinció: lògiques i paradoxes del règim de singularitat
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquest article analitza la relació entre la noció d'autor en «règim de singularitat» i el paradigma estètic de definició de la literatura, per mostrar com l'autoria esdevé un mecanisme d'excussió i distinció en aquest règim. Per això, analitzarem com l'oposició singularitat vs. comunitat travessa les representacions de l'escriptor des del Romanticisme, mostrant la seua relació amb el quadre hermenèutic que regeix el discurs literari i la consideració de l'objecte llibre, per analitzar després com determinats ritus d'aparició de la instància autorial a l'espai públic contribueixen també a apuntalar-ne el sacralització i singularització. Tot això amb l'objectiu de mostrar de quina manera la revisió crítica de l'autoria que s'està duent a terme en les darreres dècades posa en perill la pretensió d'autonomia i singularitat que ha caracteritzat la figura de l'autor.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Universidad de Alcalá
##plugins.generic.funding.funderGrants## IJC2020-043578-I
Referències
Bénichou, Paul [1973] (2012). La coronación del escritor 1750-1830. Ensayos sobre el advenimiento de un poder espiritual laico en la Francia moderna. FCE.
Charaudeau, Patrick y Maingueneau, Dominique (2002). Dictionnaire d’Analyse du Discours. Seuil.
Delormas, Pascal, Maingueneau, Dominique y Østenstad, Inger (Eds.) (2013). Se dire écrivain. Practiques discursives de la mise en scène de soi. Lambert-Lucas.
Derrida, Jacques (1985). Des tours de Babel. En J. F. Graham (Ed.), Difference in Translation (pp. 209-248). Cornell University Press.
Derrida, Jacques [1967] (1986). De la gramatología. Siglo XXI.
Diaz, José-Luis (2007). L’écrivain imaginaire: scénographies auctoriales à l’époque romantique. Honoré Champion.
Durand, Pascal [2014] (2022). De Nadar a Dornac. Hexis corporal y figuración fotográfica del escritor. En A. Pérez Fontdevila y J. Zapata (Eds.), Autorías encarnadas. Representaciones mediáticas del escritor/a (pp. 113-166). Visor.
Esposito, Roberto [2002] (2009). Immunitas. Protección y negación de la vida. Amorrortu.
Ferrari, Federico y Nancy, Jean-Luc [2005] (2022). Iconografía del autor: retrato del autor en sí mismo. En A. Pérez Fontdevila y J. Zapata (Eds.), Autorías encarnadas. Representaciones mediáticas del escritor/a (pp. 79-94). Visor.
Fidecaro, Agnese y Lachat, Stéphanie (2007). La création comme profession: questionnements de la recherche sur les femmes artistas. En Profession: créatrice. La place des femmes dans le champ artístiques (pp. 9-24). Antipodes.
Flahault, François (1997). L’artiste-créateur et le culte des restes. Un regard anthropologique sur l’art contemporain. Communications, 64, 15-53.
Flahault, François y Schaeffer, Jean-Marie (1997). Présentation [al monográfico La création]. Communications, 64, 5-13.
Gefen, Alexandre (2021). L’idée de littérature. De l’art pour l’art aux écritures d’intervention. Corti.
Heinich, Nathalie (1991). La gloire de Van Gogh. Essai d’anthropologie de l’admiration. Minuit.
Heinich, Nathalie (1997). Entre oeuvre et personne: l’amour de l’art en régime de singularité. Communications, 64, 153-171.
Heinich, Nathalie (2000). Être écrivain. Création et identité. La Découverte.
Heinich, Nathalie (2005). L’élite artiste. Excellence et singularité en régime démocratique. Gallimard.
Heinich, Nathalie (2012). De la visibilité. Excellence et singularité en régime médiatique. Gallimard.
Heinich, Nathalie (2014). La célébrité. En N. Heinich, J.-M. Schaeffer y C. Talon-Hugon (Eds.), Par-delà le beau et le laid. Enquêtes sur les valeurs de l’art (pp. 33-44). Presses Universitaires de Rennes.
Heinich, Nathalie (2017). Les écrivains en proie à la visibilité. En D. Martens, J-P. Montier y A. Reverseau (Dirs.). L’écrivain vu par la photographie. Formes, usages, enjeux (pp. 45-49). Presses Universitaires de Rennes.
Heinich, Nathalie, Schaeffer, Jean-Marie y Talon-Hugon, Carole (Eds.) (2014). Par-delà le beau et le laid. Enquêtes sur les valeurs de l’art. Presses Universitaires de Rennes.
Kaufmann, Vincent (2017). Dernières nouvelles du spectacle. (Ce que les médias font à la littérature). Seuil.
Leclerc, Gérard (1998). Le sceau de l’oeuvre. Seuil.
Lilti, Antoine (2014). Figures publiques. L’invention de la célébrité 1750-1850. Fayard.
Lugones, Maria [1994] (1999). Pureza, impureza y separación. En N. Carbonell y M. Torras (Eds.), Feminismos literarios (pp. 235-264). Arco Libros.
Maingueneau, Dominique (2004). Le discours littéraire. Paratopie et scène d’énonciation. Armand Colin.
Maingueneau, Dominique (2006). Contre Saint Proust, ou la fin de la Littérature. Belin.
Maingueneau, Dominique (2016). Trouver sa place dans le champ littéraire. Paratopie et création. Éditions Academia.
Maingueneau, Dominique [2013] (2015). Escritor e imagen de autor. Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada, 24, 17-30.
Maingueneau, Dominique [2013] (2016). El ethos: un articulador. En A. Pérez Fontdevila y M. Torras Francès (Eds.), Los papeles del autor/a. Marcos teóricos sobre la autoría literaria (pp. 131-154). Arco Libros.
Martens, David, Montier, Jean-Pierre y Reverseau, Anne (Dirs.) (2017). L’écrivain vu par la photographie. Formes, usages, enjeux. Presses Universitaires de Rennes.
Martínez Fernández, Ángela (2023). Charnegos, máscaras y amores imposibles. Juan Marsé a través del caleidoscopio. Trea.
Meizoz, Jérôme (2007). Postures littéraires. Mises en scène modernes de l’auteur. Slatkin Erudition.
Meizoz, Jérôme (2011). La fabrique des singularités. Postures Littéraires II. Slatkin Erudition.
Meizoz, Jérôme (2017). La littérature ‘en personne’: Scène médiatique et formes d’incarnation. Slatkin Erudition.
Nora, Olivier [1986] (2022). La visita al gran escritor. En A. Pérez Fontdevila y J. Zapata (Eds.), Autorías encarnadas. Representaciones mediáticas del escritor/a (pp. 299-328). Visor.
Østenstad, Inger (2009). Quelle importance a le nom de l’auteur?. Argumentation et Analyse du Discours, 3, s/p.
Pérez Fontdevila, Aina y Torras Francès, Meri (Eds.) (2016). Los papeles del autor/a. Marcos teóricos sobre la autoría literaria. Arco Libros.
Pérez Fontdevila, Aina y Zapata, Juan (Eds.) (2022): Autorías encarnadas. Representaciones mediáticas del escritor/a, Madrid, Visor.
Proust, Marcel [1908-1910] (1954). Contre Saint Beuve. Gallimard.
Schaeffer, Jean-Marie [1997] (2016). Originalidad y expresión de sí. Elementos para una genealogía de la figura moderna del artista. En A. Pérez Fontdevila y M. Torras Francès (Eds.), Los papeles del autor/a. Marcos teóricos sobre la autoría literaria (pp. 243-278). Arco Libros.
Schaeffer, Jean-Marie [2007] (2009). El fin de la excepción humana. Fondo de Cultura Económica.
Woodmansee, Martha [1984] (2016). El genio y el copyright. Condiciones económicas y legales del surgimiento del ‘Autor’. En A. Pérez Fontdevila y M. Torras Francès (Eds.), Los papeles del autor/a. Marcos teóricos sobre la autoría literaria (pp. 279-306). Arco Libros.
Zapata, Juan (Ed.) (2014). La invención del autor. Nuevas aproximaciones al estudio sociológico y discursivo de la figura autorial. Editorial Universidad de Antioquia.