aplicació metodològica a l'estudi de l'ús dels connectors argumentatius com a indicador de la competència pragmàtica en aprenents i parlants nadius de l'espanyol

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))
Publicades: de nov. 10, 2023
DOI: https://doi.org/10.6035/clr.6865
Paraules clau:
marcadors discursius, connectors, connectors argumentatius, ELE

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Brenthe Tilburghs
Vrije Universiteit Brussel
https://orcid.org/0000-0003-1848-8385
Barbara Pihler Ciglič
Universitat de Ljubljana
https://orcid.org/0000-0002-6109-9943
An Vande Casteele
Universitat Lliure de Brusel·les
https://orcid.org/0000-0001-7966-2354

Resum

La competència pragmàtica pertoca a la comprensió i la producció d'accions comunicatives en el discurs. Així, assolir una competència pragmàtica i discursiva avançada en una L2 implica tenir a la seua disposició un conjunt de destreses que li permeten al parlant produir i comprendre l'acció comunicativa en el discurs. Una d'aquestes destreses es refereix a l'ús adequat dels marcadors discursius, i més precisament, dels connectors argumentatius, ja que són eines de l'activitat argumentativa, una dimensió inherent a la comunicació humana. Algunes investigacions anteriors van demostrar que els aprenents tendeixen a utilitzar menys connectors argumentatius i amb una diversitat més reduïda que els parlants nadius. Això es deuria principalment a la naturalesa polifuncional dels marcadors del discurs i a les complexes estructures sintàctiques en què es troben, cosa que pot ser desafiant per a un parlant inexpert.


En el present estudi examinem la competència pragmàtica en el discurs oral dels aprenents neerlandòfons d'ELE i dels parlants nadius. Ens centrem particularment en l'ús dels connectors argumentatius, per tal de determinar en quins aspectes aquest ús difereix o coincideix en els dos grups. Per a això, ens servim d'una metodologia contrastiva, qualitativa i quantitativa, que presta particular atenció a la polifuncionalitat dels connectors pues, entonces, así i pero. L' objectiu de l' estudi consisteix a determinar en quina mesura la polifuncionalitat es reflecteix en el discurs oral dels aprenents.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Tilburghs, B., Pihler Ciglič, B., & Vande Casteele, A. (2023). aplicació metodològica a l’estudi de l’ús dels connectors argumentatius com a indicador de la competència pragmàtica en aprenents i parlants nadius de l’espanyol. Cultura, Lenguaje Y Representación, 31, 215–236. https://doi.org/10.6035/clr.6865
Número
Vol. 31 (2023): Estratègies i recursos del discurs persuasiu
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

Referències

Briz, Antonio. 1993. «Los conectores pragmáticos en español coloquial (I): su papel argumentativo». Contextos, 21-22: 145-188.

Bustos Gisbert, José Manuel. 2015. «Conexión discursiva en aprendices anglohablantes de ELE». Revista Española de Lingüística, 45(2): 7-40.

Crible, Ludivine y Pascual, Elena. 2019. «Combinations of discourse markers with repairs and repetitions in English, French and Spanish». Journal of Pragmatics, 156: 54-67

Domínguez García, Noemí María. 2007. Conectores discursivos en textos argumentativos breves. Madrid: Arco Libros.

Ducrot, Oswald. 1980. «Analyses pragmatiques». Communications, 32: 11-60.

Félix-Brasdefer, J. César y DiBartolomeo, Megan. 2021. «Developing advanced pragmatic competence in Spanish». En Advancedness in Second Language Spanish. Definitions, challenges and possibilities, ed. Mandy R. Menke y Paul A. Malovhr. Amsterdam: John Benjamins.

Fernández Silva, Claudia. 2011. «El uso de los conectores contraargumentativos. Un estudio comparativo de monografías escritas por hablantes nativos y no nativos de español». En Del texto a la lengua: la aplicación de los textos a la enseñanza-aprendizaje del español L2-LE, ed. Jorge Juan Sánchez Iglesias, Javier de Santiago-Guervós, Marta Seseña Gómez y Hanne Bongaerts. Salamanca: Imprenta Kadmos, pp. 323-334.

Fernández, Julieta, Gates Tapia, Anna y Lu, Xiaofei. 2014. «Oral proficiency and pragmatic marker use in L2 spoken Spanish: the case of pues and bueno». Journal of Pragmatics, 74: 150-164.

Fuentes Rodríguez, Catalina. 2009. Diccionario de conectores y operadores del español. Madrid: Arco Libros.

Garcés Gómez, María Pilar. 2008. La organización del discurso: marcadores de ordenación y de reformulación. Madrid: Iberoamericana, Frankfurt am Main: Vervuert.

Haselow, Alexander. 2021. «The acquisition of pragmatic markers in the foreign language classroom: An experimental study on the effects of implicit and explicit learning». Journal of Pragmatics, 186: 73-86.

Heredero Zorzo, David. 2016. «Diferencias significativas en el uso de marcadores discursivos entre hablantes nativos de español y aprendientes eslovenos de ELE». Revista Nebrija de Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas, 10(21): 76-85.

Instituto Cervantes. 2007. Plan Curricular del Instituto Cervantes. Niveles de referencia para el español. Madrid: Edelsa.

Llopis Cardona, Ana. 2014. Aproximación funcional a los marcadores discursivos: análisis y aplicación lexicográfica. Frankfurt am Main: Peter Lang Edition.

Martí Sánchez, Manuel. 2008. Los marcadores en español L/E: conectores discursivos y operadores pragmáticos. Madrid: Arco Libros.

Martí Sánchez, Manuel. 2013. Los marcadores discursivos. Madrid: Editorial Edinumen.

Mosegaard Hansen, Maj-Britt. 1998. «The semantic status of discourse markers». Lingua, 104: 235-260.

Pardo Llibrer, Adrià. 2019. «La enseñanza de marcadores en el aula de E/LE desde la segmentacion discursiva: el caso de pues». Foro de profesores de E/LE, 20: 179-190. DOI: 10.7203/foroele.0.14865

Pihler Ciglič, Barbara, Vande Casteele, An (2021). «Un estudio contrastivo del empleo de los marcadores discursivos por estudiantes universitarios de ELE». En Sintaxis discursiva: construcciones y operadores discursivos, ed. Catalina Fuentes Rodríguez, Ester Brenes Peña, Ester. Bern (etc.): Peter Lang, pp. 347-370. Linguistic insights, Studies in language and communication, 284.

Portolés Lázaro, José. 1993. «La distinción entre los conectores y otros marcadores del discurso en español». Verba. Anuario Galego de Filoloxía, 20: 141-170.

Portolés Lázaro, José. 2007. Los marcadores del discurso. Barcelona: Editorial Ariel.

Sperber, Dan y Wilson, Deirdre. 1986. Relevance. Oxford: Basil Blackwell.

Uribe Mallarino, Maria Rosario. 2005. «Conectores y contrastividad: el caso de pues». AISPI. Actas XXIII: 563-578.

Z