Macrosintaxi del discurs publicitari de compromís social

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))
Publicades: de nov. 10, 2023
DOI: https://doi.org/10.6035/clr.6796
Paraules clau:
discurs publicitari, macrosintaxi, màrqueting digital, anàlisi del discurs

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Víctor Pérez Béjar
a:1:{s:5:"es_ES";s:23:"Universidad de Córdoba";}

Resum

En aquest treball analitzem els discursos publicitaris de compromís social en espanyol en què les empreses expressen els seus valors i descriuen llurs accions per ajudar en una causa social, com el medi ambient, l'economia sostenible, el treball digne o els drets humans. Són textos que es troben als llocs web de les empreses i solen posseir una extensió més gran que molts altres tipus d'anunci. En ells, l'argumentació no va dirigida a la venda directa, sinó a millorar la imatge pública de la pròpia empresa. Aquesta activitat d'imatge serveix al seu torn d'argument perquè els usuaris hi confien. Per aquesta especial activitat argumentativa, és el nostre objectiu identificar els principals mecanismes de construcció textual orientats a aquest fi persuasiu. Per a això, partim d' un model de macrosintaxi que pressuposa l'existència d'una gramàtica del discurs i defineix unitats, categories i funcions textuals des d'un enfocament pragmàtic. Aquest model permet explicar els principals fenòmens discursius que configuren aquest tipus de missatge publicitari. Entre ells trobem una moderada densitat informativa, una escassa jerarquització de la informació, l'ús de circumstants, una tendència a la coordinació d'elements o l'ús abundant dels gerundis.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Pérez Béjar, V. (2023). Macrosintaxi del discurs publicitari de compromís social. Cultura, Lenguaje Y Representación, 31, 169–187. https://doi.org/10.6035/clr.6796
Número
Vol. 31 (2023): Estratègies i recursos del discurs persuasiu
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Andrés Castillo, David. 2011. Estudio tipológico y textual de los textos publicitarios [Tesis doctoral]. Universidad de Salamanca.

Anscombre, Jean-Claude y Oswald Ducrot. 1983. L'argumentation dans la langue. Liège: Pierre-Mardaga.

Barron, Anne. 2006. «Understanding spam: A macro-textual analysis». Journal of pragmatics, 38(6): 880-904. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2005.04.009

Berrendonner, Alain. 2002. «Les deux syntaxes». Verbum, XXIV(1-2): 23-36.

Blanche-Benveniste, Claire. 2000. Approches de la langue parlée en français. Paris: Orphys.

Borreguero Zuloaga, Margarita. 2006. «Naturaleza y función de los encapsuladores en los textos informativamente densos (la noticia periodística)». Cuadernos de Filología Italiana, 13: 73-95.

Borreguero Zuloaga, Margarita. 2018. «Los encapsuladores anafóricos: una propuesta de clasificación». Caplletra, 64: 179-203.

https://doi.org/10.7203/Caplletra.64.11380

Brenes Peña, Ester. 2021. «Mujeres directivas: estrategias argumentativas y actividades de gestión de la imagen social». CLAC, 86: 93-110. https://dx.doi.org/10.5209/clac.74077

Carrillo Durán, María Victoria y Ana Rodríguez Silgado. 2018. «El ecosistema programático. La nueva publicidad digital que conecta datos con personas». El profesional de la información, 27(1): 195-201.

https://doi.org/10.3145/epi.2018.ene.18

Cortés Rodríguez, Luis. 2020. «La serie enumerativa como elemento intensificador en el discurso político». En Guía práctica de pragmática del español, eds. María Elena Placencia y Xose A. Padilla. London / New York: Routledge, 175‒184.

Daneš, František. 1974. «Functional Sentence Perspective and the organization of the text». En Papers on Functional Sentence Perspective, ed. František Daneš. Praga: Academia, 106‒128.

David, Meredith E., Forest R. David y Fred R. David. 2014. «Mission statement theory and practice: a content analysis and new directions». International Journal of Bussiness, Marketing, and Decision Sciencies, 7(1): 95-110.

Van Dijk, Teun A. 1980. Macrostructures. An Interdisciplinary Study of Global Structures in Discourse, Interaction, and Cognition. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates.

Duque, Eladio. 2021. «Oralidad e imagen en el discurso publicitario de las redes sociales». Oralia, 24(2): 237‒261.

Fuentes Rodríguez, Catalina. 2000. Lingüística pragmática y análisis del discurso. Madrid: Arco Libros.

Fuentes Rodríguez, Catalina y Esperanza R. Alcaide Lara. 2020[2007]. La argumentación lingüística y sus medios de expresión. Madrid: Arco Libros.

Fuentes Rodríguez, Catalina y Salvador Gutiérrez Ordóñez. 2019. Avances en macrosintaxis. Madrid: Arco Libros.

Goffman, Erving. 1956. «On Face Work». Psychiatry, 18(3): 213-231.

González García, Virginia. 2012. «El discurso del turismo en Internet: hacia una caracterización de sus géneros». En Discurso turístico e Internet, ed. Julia Sanmartín Sáez. Frankfurt am Main, Vervuert, 13–49.

Gutiérrez Ordóñez, Salvador. 1997. Temas, remas, focos, tópicos y comentarios. Madrid: Arco Libros.

Koch, Peter y Wulf Oesterreicher. 2007[1990]. Lengua hablada en la romania: español, francés, italiano (trad. y ed. Araceli López Serena). Madrid: Gredos.

Lo Cascio, Vicenzo. 1998[1991]. Gramática de la argumentación. Madrid: Alianza editorial. Versión española de David Casacuberta.

Mancera Rueda y Ana Pano Alamán. 2021. «La coloquialización del discurso publicitario en Twitter como estrategia de marca». Oralia, 24(2): 263‒291.

Martínez Caro, Elena. 2014. «El párrafo como unidad discursiva: consideraciones de forma y contenido relativas a su demarcación y estructuración». Estudios de Lingüística del Español, 35(1): 189‒213.

Montolío, Estrella. 2014. «6. El párrafo en la escritura del siglo XXI, una unidad adaptativa». En Manual de escritura académica y profesional, dir. Estrella Montolío. Barcelona: Ariel, 275‒326.

Negro Alousque, Isabel. 2019. «Persuasive Strategies in Mission Statements». CLAC, 80: 37-50. https://dx.doi.org/10.5209/clac.66599

Organización de las Naciones Unidas. En línea. «Objetivos de Desarrollo Sostenible». Naciones Unidas. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/. Consultado por última vez el 2/8/2022.

Padilla Herrada, M.ª Soledad. 2022. «La publicidad encubierta en el mundo de las influencers». En Argumentación y discursos, coord. Catalina Fuentes Rodríguez. Madrid: Arco Libros, 185-202.

Pérez Béjar, Víctor. 2020. «Cambios y superposiciones de imágenes en el discurso de las empresas en las redes sociales». En (Des)cortesía, actividades de imagen e identidad, eds. Marina González Sanz, Catalina Fuentes Rodríguez y Ester Brenes Peña. Sevilla: Universidad de Sevilla.

Reyes, Graciela. 2008[1988]. Cómo escribir bien en español. Madrid: Arco Libros.

Robles Ávila, Sara. 2019. «La publicidad en Twitter: rasgos coloquiales de un mensaje directo al consumidor». En Las humanidades en el mundo digital – El mundo digital en las humanidades, ed. Rosa Romojaro Montero. Valencia: Tirant lo Blanch, 181-204.

RAE y ASALE. 2009. Nueva Gramática de la Lengua Española (NGLE). Madrid: Espasa.

Rom Rodríguez, Josep y Joan Sabaté López. 2007. Llenguatge publicitari: estratègies i creativitat publicitr̉ies. Barcelona: UOC.

Santiago, Marisa. 2014. «7.2.9. El uso del gerundio» (en el capítulo de Mar Garachana «Norma culta»). En Manual de escritura académica y profesional, dir. Estrella Montolío. Barcelona: Ariel, 90-98.

Schröder, Timan. 2017. «Aspects of Advertising Language Online». En Manual of Romance Languages in the Media, ed. Kristina Bedijs y Christiane Maaß. Berlin / Boston: De Gruyter, 110‒129.

Vilarnovo, Antonio. 2005. «Aspectos semióticos de la publicidad». En Lenguaje publicitario. La seducción permanente, coord. M.ª Victoria Romero. Barcelona: Ariel, 43‒63.

Wenz, Kathrin. 2017. «Online Text Types». En Manual of Romance Languages in the Media, ed. Kristina Bedijs y Christiane Maaß. Berlin / Boston: De Gruyter, 94‒109.

Yus, Francisco. 2010. Ciberpragmática 2.0. Barcelona: Ariel.