La qüestió de l'autoria a les nivoles de Miguel de Unamuno
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquest article proposa un estudi sobre les formes en què Unamuno concep l'autoria de la nivola i sobre com aquestes es manifesten en les diferents nivoles, particularment en Amor y pedagogía, Niebla, Abel Sánchez i La novela de don Sandalio jugador de ajedrez.
Com a novel·lista i teòric de la novel·la, Unamuno defensa l'autoria compartida per la qual cosa, a la nivola, emprarà les estratègies narratives necessàries per eliminar-se com a autor de la mateixa. D'entre els procediments més recurrents, cal destacar la ficcionalització d'Unamuno mitjançant tres estratègies: l'ús d'una entitat ficcional com a autor de la nivola, la desidentificació unamuniana mitjançant, entre d'altres, la metal·lèpsi, i la seua desacreditació com a autor de la nivola a l'interior de la mateixa. En paral·lel, Unamuno, en la seua dimensió ontològica, com a filòsof i pensador, lluita contra la finitud de l'ésser humà mitjançant el procediment que hem anomenat «la mascarada» d'Unamuno, que li permet prevaler en la seua obra. Aquesta mascarada consisteix en la delegació del seu discurs a diferents personatges. Procés que es pot dur a terme de manera parcial (la qual cosa s'ha qualificat de «màscara simple») o de manera complexa (a la qual corresponen els agonistes i els alter egos unamunians).
Amb aquest treball s'identificaran cadascuna de les estratègies esmentades a la narrativa unamuniana per tal de fomentar el debat sobre la cohabitació de dues maneres d'entendre l'autoria, a priori oposades entre si.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Bajtín, Mijaíl. 1989. Teoría y Estética de la novela. Trad. Helena S. Kriúkova y Vicente Cazcarra. Colección “Teoría y crítica literaria”. Dir. Darío Villanueva. Madrid: Taurus.
Bajtín, Mijaíl. (1933/2005). La cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento. El contexto de François Rabelais. Madrid: Alianza editorial.
Barthes, Roland. 1984. «La mort de l’auteur». Le Bruissement de la langue: Essais critiques IV. Colección Points. Paris: Seuil 61–67.
Derrida, Jacques. La diseminación. Trad. De José María Arancibia. España: Espiral, 2007.
Ducrot, Oswald. 1984. Le dire et le dit. Colección Propositions. Paris : Minuit.
Genette, Gérard. 2004. Métalepse: de la figure à la fiction. Colección Poétique. Paris : Seuil.
Jouve, Vincent. 2010. Poétique du roman. Paris: Armand Colin.
Kristeva, Julia. 1969. Séméiotikè. Recherches pour une sémanalyse. Colección Points. Paris : Seuil.
Unamuno, Miguel de. 2020. Del sentimiento trágico de la vida (1912). Colección “De bolsillo”. Madrid: Alianza editorial.
Unamuno, Miguel de. 2018. Teresa (1924). Colección Letras hispánicas. Ed. Mº Consuelo Belda Vázquez. Madrid: Cátedra.
Unamuno, Miguel de. 2005a. Narrativa completa I. Amor y pedagogía (1902). Barcelona: RBA- Instituto Cervantes.
Unamuno, Miguel de. 2005a. Narrativa completa I. Niebla (1914). Barcelona: RBA- Instituto Cervantes.
Unamuno, Miguel de. 2005a. Narrativa completa I. Abel Sánchez (1917). Barcelona: RBA- Instituto Cervantes.
Unamuno, Miguel de. 2005b. Narrativa completa II. La novela de don Sandalio jugador de ajedrez (1930,1933). Barcelona: RBA- Instituto Cervantes.
Unamuno, Miguel de. 1958a. «Heráclito, Demócrito y Jeremías» (1915). En Obras completas, t. IX. Novela II y Monodiálogos, ed. Manuel García Blanco. Madrid: Afrodisio Aguado.
Unamuno, Miguel de. 1958b. «Nuestros yos ex-futuros» (Inédit, 1923). En Obras completas, t. X. Autobiografía y recuerdos personales, ed. Manuel García Blanco. Madrid: Afrodisio Aguado.
Shlickers, Sabine. 2005. «Inversion, transgressions, paradoxes et bizarreries. La métalepse dans les littératures espagnoles et française.» En Métalepses. Entorses au pacte de la représentation, dir. John Pier y Jean-Marie Schaeffer. Paris: EHESS, colección « Recherches d’histoire et de sciences sociales », 108 : 151-156.
Todorov, Tzevetan. 1981. Mikkaïl Bakthine. Le principe dialogique. Colección “Poétique”. París: Seuil.
Vauthier, Bénédicte (ed). 2002. Amor y pedagogía/Epistolario Miguel de Unamuno/Santiago Valentí Camp. Madrid: Biblioteca Nueva.