Més enllà del negre: llengua i emoció a la diàspora a partir del poema Synesthesia de Mahtem Shiferraw
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Més enllà de la major o menor universalitat del llenguatge que el vehicula, es parteix en aquest estudi de la poesia com a detonador d'emocions i evocacions singulars, però no únics. A partir de la lectura del poema Synesthesia (2016) de Mahtem Shiferraw, en què l'autora etíop fa un recorregut sinestèsic per l'imaginari de la seva infància a través d'un espectre cromàtic particular, hem recollit les emocions detonades i els referents als quals remeten aquestes gammes cromàtiques amb la recopilació de textos testimonials. El nostre corpus està constituït per un compendi de textos produïts per sis dones afrodescendents a la diàspora el destí final de la qual en el seu itinerari migratori ha estat Londres. L'objectiu central és apropar-nos a l'entramat d'emocions individuals que emergeixen dels testimonis, per identificar aquelles representacions recurrents que vinculen imaginaris malgrat la distància lingüística i cultural. Els resultats apunten a un contrast emocional clar entre l'aquí i l'allà, a una vivència en col·lectiu i fruit de la interacció d'aquestes emocions, ia una construcció identitària híbrida al si de la xarxa d'afectes com a ancoratge amb la comunitat d'origen. A llarg termini, es tractaria de reivindicar el dret a l'emoció plural que pot detonar la lectura d'un significant cromàtic a l'imaginari heretat i trasplantat a la diàspora quan s'arriba a espais compartits com l'aula de formació d'adults.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Ahmed, Sarah. 2001. «Communities that feel: intensity, difference and attachment», en Affective encounters, Turku: School of Arts, Literature and Music Publications. University of Turku, 10–25.
Ahmed, Sarah. 2015. La política cultural de las emociones. México D.F.: Universidad Autónoma de México.
Bermúdez, Víctor. 2019. «Dinámicas de la interpretación poética: emoción y estética cognitiva en la lectura literaria». Signa, 28: 139–171
Bourdin, Gabriel. 2016. «Antropología de las emociones: conceptos y tendencias». Cuicuilco Revista de Ciencias Antropológicas. 23(67): 55–74.
Brinkema, Eugenie. 2014. The forms of the affects. Durham y Londres: Duke University Press.
Calderón Rivera, Edith. 2012. La afectividad en antropología: una estructura ausente, México. CIESAS/UAM-I.
Davis, Angela. 2005. Mujeres, raza y clase. Madrid: Akal.
Diminescu, Dana y Loveluck, Benjamín. 2014. «Traces of dispersion: Online media and diasporic identities», Crossings: Journal of Migration & Culture, 5(1): 23–39.
Dueben, Alex. 2017. «Color Is a Language in Itself: Mahtem Shiferraw Discusses Fuchsia». Therumpus https://therumpus.net/2017/07/03/the-rumpus-interview-with-mahtem-shiferraw/
Duñabeitia, Jon-Andoni. 2017. «La diglosia emocional y cómo hacerle frente». En Exploring the Lexicon of Bilingual and Plurilingual Learners: Lexical Availability and Vocabulary Acquisition. Logroño: Universidad de la Rioja. 18.
Elias, Stanley. 2018. «Representation of nostalgic memories for home in african diasporic poetry: critical analysis of selected poems of Mahtem Shiferraw». Journal of Language and Literature,18: 173–183. 10.24071/joll.2018.180209.
Escudero, Inmaculada. 2010. «Las inferencias en la comprensión lectora: una ventana hacia los procesos cognitivos en segundas lenguas». Revista Nebrija de Lingüística Aplicada, 7: 6–32
Fernández Merino, Mireya. 2008. «La Nostalgia en la Narrativa de las Diásporas Caribeñas». Núcleo, 20(25): 239–260.
Foucault, Michel. 1968. Las palabras y las cosas. Buenos Aires: Siglo XX.
Gregorio Gil, Carmen. 2012. «Marcamos el camino andando: construyendo identidades políticas con mujeres inmigrantes». XVII Congreso de Estudios Vascos: Innovación para el progreso social sostenible. Donostia: Eusko Ikaskuntza, 1207–1221.
Heller, Eva. 2014. Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Barcelona: Gustavo Gili.
Herranz, Magalí y San Pedro, Constanza. 2019. «Sujetxs, afectos y política. Reflexiones en torno a la gestión neoliberal de la vida». Argumentos. Revista de Crítica Social, 21: 267–283.
Hirai, Shinji. 2014. «La nostalgia: Emociones y significados en la migración trasnacional». Nueva antropología, 27(81), 77–94.
Johnson, Mark. 2007. The meaning of the body: aesthetics of human understanding, Chicago y Londres: The University of Chicago Press.
Kaufmann, Jean-Claude. 2004. L’invention de soi. Une théorie de l’identité. París: A. Colin.
Koskine, Kaisa. 2012. «Domestication and Foreignization and the Modulation of Affect» En Domestication and Foreignization in Translation Studies, eds. Hannu Kemppanen, Marja Jänis, Alexandra Belikova. Berlín: Frank& Timme, 13–33.
Krauel Vila, Javier. 2022. Un intelectual en tiempos sombríos: Francisco Ayala, entre la razón y las emociones (1929-1949). Granada: Universidad de Granada.
Labany, Jo. 2010. «Doing Things. Emotions, Affect, and Materiality» Journal of Spanish Cultural Studies, 11(3): 223–233.
Le Breton, David. 2012. «Por una antropología de las emociones». Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad - RELACES. 10(4): 67–77. https://www.redalyc.org/pdf/2732/273224904006.pdf
Mancini, Fiorella. 2016. «Lo emocional como político: reseña del libro La política cultural de las emociones (2015), de Sara Ahmed». Debate feminista, 51: 88–91.
Martuccelli, Danilo. 2013. «Qu’est-ce qu’une biographie extrospective?» En Niewiadomski, C. y Delory-Momberger, C. (dir.), La mise en récit de soi. Lille: Presses Universitaires du Septentrion.
Pedwell, Carolyne. 2014. Affective Relations: The Transnational Politics of Empathy.
Basingstoke: Palgrave
Palou, J., y Fons, M. 2013. «Historias de vida y reflexividad en los procesos de formación para la enseñanza de lenguas en entornos plurilingües». En Histórias de vida em Educação: a construção do conhecimento a partir de histórias de vida, ed. A. Lopes, F. Hernández, J. M. Sancho y J. I. Rivas. Barcelona: Universitat de Barcelona, 259–267.
Ricoeur, Paul. 1995. Tiempo y narración. Madrid: Siglo XXI.
Ríos Fernández, Javier, y Villareal Benítez, Kristell. 2019. «Entre emociones y rizos». Adelante Ahead. Revista Institucional, 8: 95–99.
Rodríguez Sánchez, Erika Marissa. 2021. «Fronteras vitales en la frontera: Monterrey, cuerpo y miedo de habitar». Transdisciplinar Revista De Ciencias Sociales Del CEH, 1(1): 1–3.
Shiferraw, Mahtem. 2016. Fuchsia. Lincoln: University of Nebraska Press.
Spivak, Gayatri. 2015. Crítica de la razón postcolonial. Madrid: Akal.
Viveros Vigoya, Mara. 2016. «La interseccionalidad: una aproximación situada a la dominación». Debate Feminista, 52: 1–17.