El desdibuixament dels límits de l’humà. Cartografia liminar de L’animal que parla de Josep-Anton Fernàndez
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquest article pretén analitzar la representació del cos en el llibre de poesia L’animal que parla (2021) de Josep-Anton Fernàndez. El tema central del poemari és l’experiència de la parla, i els efectes de la paraula en el cos i en les emocions així com l’exploració dels límits del llenguatge. Per a l’anàlisi partim del marc conceptual de les teories afectives i de la idea de cos entès com un límit variable i permeable regulat culturalment (Butler, 1999). Els orificis i superfícies, es revelen als poemes de Fernàndez com a mitjà per relacionar-se amb l’alteritat i aquest desdibuixament dels límits, aquesta permeabilitat no regulada, esdevé un espai de gaudi però també un lloc de contaminació i perill. També proposem, des d’un punt de vista metodològic, incorporar el cos com a eina de recerca acadèmica i com a part del procés d’investigació hem elaborat mapes corporals com a eina per a la recollida de dades (Peluso, 2020). Com veurem, en els poemes de L’animal que parla, “la passió desborda les paraules/ i raja oberta contaminada de cos”, i aquesta mateixa passió “reclama/ un tall” per on s’escriu el mateix text poètic, un “document/ amb llenguatge de carn”.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Abramowski, Ana i Canevaro, Santiago (ed.) 2017. Pensar los afectos Aproximaciones desde las ciencias sociales y las humanidades. Universidad Nacional de General Sarmiento.
Ahmed, Sara. 2004. The Cultural Politics of Emotion. Edimburg: Edinburgh University Press.
Alaimo, Stacy. 2010. «The naked word: The trans-corporeal ethics of the protesting body» Women & Performance: a journal of feminist theory, 20 (1): 15–36, https://doi.org/10.1080/07407701003589253
Benaiges, Ferran Miquel i Fernández, Cristina 2021. Entrevista a Josep Anton Fernàndez a l’Ateneu Barcelonès. Manuscrit inèdit.
Berlant, Lauren. 2012. Cruel Optimism. Durham, NC: Duke University Press.
Berger, John. 1980. «Why look at animals?». En About Looking. London: Bloomsbury, 3–28.
Bersani, Leo. 2018. Receptive Bodies. Chicago i Londres: The University of Chicago Press.
Bosworth, Kai. 2017. «Thinking permeable matter through feminist geophilosophy: Environmental knowledge controversy and the materiality of hydrogeologic processes». Environment and Planning D: Society and Space 35(1): 21–37. https://doi.org/10.1177/0263775816660353
Butler, Judith. 1990. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Nova York: Routledge.
Butler, Judith. (2016). «Rethinking Vulnerability and Resistance». En Vulnerability in Resistance, ed. Judith Butler i Zeynep Gambetti. Durham: Duke University Press, 12–27.
Butler, Judith. 2021. Problemes de gènere. El feminisme i la subversió de la identitat. Traducció de Bel Olid. Barcelona: Angle.
Carmine, Ruben. 2012. «La función de la escritura en Lacan». Escritura e Imagen, 8, 277–299.https://doi.org/10.5209/rev_ESIM.2012.v8.40532
Federici, Silvia. 2020. Beyond the Periphery of the Skin: Rethinking, Remaking and Reclaiming the Body in Contemporary Capitalism. Oakland: PM Press.
Fernàndez, Josep-Anton. 1992. «Perdre el temps, parlar per parlar». En 1991 Literatura, Oriol Izquierdo i Jaume Subirana, ed. Barcelona: Empúries, 23–33.
Fernàndez, Josep-Anton. 2021. L’animal que parla. Barcelona: Edicions 62.
Foucault, Michel. 1977. Language, counter-memory, practice: selected essays and interviews. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press.
Freud, Sigmund. 2009 [1905]. Drei Abhandlungen zur Sexualtheorie Frankfurt: Fischer.
Grosz, Elizabeth. 1994. Volatile bodies. Londres i Nova York: Taylor and Francis.
Halberstam, Jack. 2011. The Queer Art of Failure. Durham i Londres: Duke University Press.
Koopman, Sara 2011. «Alter-geopolitics. Other securities are happening». Geoforum, 42 (3): 274–284.
Kristeva, Julia. 2004. Poderes de la perversión. Mèxic i Buenos Aires: Siglo XXI Editores.
Laguian, Claire. 2018. «Mujeres poetas que deshacen las normas del género: del canibalismo erótico al pornoterrorismo en la España del siglo XXI». Pasavento. Revista de Estudios Hispánicos, VI (1): 61–81.
Matas, Meritxell. 2019. «El llenguatge ha posseït el cos. Cap a una antologia de les poetes catalanes del segle XXI». Lectora, 25: 381–401.
Peluso, Nancy Lee. 1995. «Whose Woods are These? Counter-Mapping Forest Territories in Kalimantan, Indonesia». Antipode, 4: 83–406. https://doi.org/10.1111/j.1467-8330.1995.tb00286.x.
Picornell, Mercè. 2020. Sumar les restes: ruïnes i mals endreços en la cultura catalana postfranquista. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pons, Margalida. 2020. «Emocions proscrites: escriptura, gènere, afectes i algunes veus de la poesia catalana contemporània». 452F Revista de Teoría de la Literatura y literatura comparada, 22, 39–59. https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/29168/30925.
Pons, Margalida. 2021. «Potencias afectivas de la poesía catalana contemporánea Exposición y propuestas de un proyecto de investigación». Theory Now. Journal of Literature, Critique, and Thought, 4 (1): 129–150.
Runyon, Roxanne. 2013. «Encounters with the Abject: Kiki Smith’s Vulnerable Bodies». Spaces Between: An Undergraduate Feminist Journal, 1(1): 1–21.
Ruti, Mari. 2017: The Ethics of Opting Out. Nova York: Columbia University Press.
Santos, B. de S. 2018. The end of the cognitive empire: the coming of age of epistemologies of the South. Durham i Londres: Duke University Press.
Sabsay, Leticia. 2016. «Permeable bodies: vulnerability, affective powers, hegemony». En Vulnerability in Resistance, ed. Judith Butler i Zeynep Gambetti. Durham: Duke University Press, 278–303.
Segarra, Marta. 2022. Humanimales. Abrir las fronteras de lo humano. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Skop, Michelle. 2016. «The art of body mapping: A methodological guide for social work researchers. Aotearoa New Zealand Social Work, 28(4): 29–43.