Veritat, coneixement i política en Tucídides: els escenaris discursius
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
En aquest article s’analitza de quina manera els escenaris discursius (formats per la interacció entre els discursos, els escenaris situacionals i els interlocutors) que conté la Història de la guerra del Peloponnès contribueixen a generar la veritat del relat i com, a partir d’aquesta, produeixen coneixement segons la teoria epistemològica de Tucídides. En concret, s’estudien els escenaris discursius a partir de dos paràmetres situacionals: la dicotomia escenari públic/escenari privat, i interlocutors iguals en estatuts/interlocutors desiguals en estatus. Aquests paràmetres configuren tant el gènere discursiu (discurs vs. diàleg) com la càrrega de veritat que aporten. Així mateix es pot extraure una lectura en clau política, ja que en ser algun d’aquests escenaris expressió d’un tipus de règim polític, en la mesura que aporte veritat i, per tant, coneixement, determinarà si el règim polític del qual és manifestació és idoni per al regiment d’una comunitat.
Paraules clau: discurs, espai, públic, privat, veritat, coneixement, democràcia.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Canfora, Luciano. 2014. El mundo de Atenas. Barcelona: Anagrama.
Laín, Pedro. 1970. La medicina hipocràtica. Madrid: Alianza Editorial.
Plàcido, Domingo. 1997. La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso. Barcelona: Crítica.
Rhodes, Peter J. 2016. La antigua Grecia. Una historia esencial. Barcelona: Crítica.
Romilly, Jacqueline de. 2005. L’invention de l’histoire politique chez Thucydide. París: Éditions Rue d’Ulm.
Salvador, Vicent (ed.). 2012. L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Tres i Quatre.