L’anteposició i la posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable COVALT
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
La llengua catalana i les llengües romàniques en general tenen la tendència a utilitzar l’adjectiu qualificatiu posposat al nom. Suposadament, aquesta tendència apareix més mitigada en el cas dels textos literaris. Tanmateix, no existeixen estudis empírics amb corpus de més d’un milió de paraules. L’objectiu d’aquest treball és determinar el grau d’anteposició i posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable de covalt. Aquesta anàlisi es realitza tenint en compte les diverses combinacions de l’adjectiu i el nom en el sintagma nominal, juntament amb alguns possibles modificadors del sintagma (complement del nom, oracions subordinades adjectives especificatives i explicatives introduïdes per que). Els resultats demostren un percentatge d’ús de la forma posposada respecte a la anteposada de més del 50%. Depenent de determinats elements contextuals, aquest percentatge presenta certes diferències. Les diferències menors apareixen en les formes que finalitzen amb el signe d’admiració i quan aquesta estructura es troba seguida d’oracions explicatives o especificatives i especialment del complement del nom, introduït per la preposició de.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Abeillé, Anne i Danielle Godard. 1999. «La position de l’adjectif épithète en français : le poids des mots». Recherches linguistiques de Vincennes 28: 9-32. https://doi.org/10.4000/rlv.1211.
Badia i Margarit, Antoni. M. 1994b. Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Brăescu, Raluca. 2013. «Topica adjectivului în română. O perspectivă tipologică». Diacronia 2: 209-224.
Buďa, Jan. 2017. «A posição do adjetivo no sintagma nominal em Português». Études romanes de Brno 1: 219-238. https://doi.org/10.5817/ERB2017-1-19.
Cadenas, Núria i S. Pastor. 2002. Cartes de la presó. València: Tres i Quatre (Eliseu Climent).
Cerruti, Massimo. 2015. «La collocazione prenominale di sintagmi aggettivali complessi nell’italiano contemporaneo. Il contatto linguistico come “rinforzo” di una possibilità del sistema». Il segno e le lettere - Saggi, 9788879167284: 397-420. https://doi.org/10.7359/728-2015-cerr.
Cuadrado, Luis Alberto Hernando. 1995. «Gramática y estilística de la posición del adjetivo en español». Didáctica. Lengua y Literatura 7: 73. http://cort.as/-BjMk.
Demonte, Violeta. 1999. «El adjetivo. Clases y usos. La posición del adjetivo en el sintagma nominal». En Gramática descriptiva de la lengua Española, volum 1, Sintaxis básica de las clases de palabras, eds. Ignacio Bosque i Violeta Demonte. Madrid: Espasa, 129-216.
Franch i Ferrer, Vicent. 1991. Estius a la carta: i Cròniques de l’altre. València: Edicions del Bullent.
Franch i Ferrer, Vicent i Joan Garí. 1994. Palamarinar. Borriana/Castelló: Agrupació Borrianenca de Cultura/Publicacions de la Universitat Jaume i.
Gregori, Josep i Ferran Boscà. 1999. Un segrest per tot el morro. Edicions del Bullent. Recuperat de: http://cort.as/-BjMu
Henkel, Daniel. 2016. «L’antéposition de l’adjectif : quelles contreparties sémantiques ?». SHS Web of Conferences, 27, 12007. Recuperat de: http://cort.as/-BjMy.
Kamp, Johan A. W. 1975. «Two theories about adjectives». En Formal semantics of Natural Language, ed. Edward L. Keenan. Cambridge: Cambridge University Press, 123-155. Recuperat de: http://cort.as/-BjOT.
Kerbrat-Orecchioni, Catherine. 1999. L’Énonciation: de la subjectivité dans le langage. Paris: Armand Colin.
Labrador Gutiérrez, Tomás. 2000. «Ubicación del adjetivo dentro del sintagma nominal: datos y condicionamientos semánticos». En En torno al sustantivo y adjetivo en el español actual, ed. Gerd Wotjak. Madrid: Iberoamericana, 311-320.
Larsson, Björn. 1994. La place et le sens des adjectifs épithètes de valorisation positive: étude descriptive et théorique de 113 adjectifs d’emploi fréquent dans les textes touristiques et dans d’autres types de prose non-littéraire. Lund: Lund Univ. Press.
Mas Ferrà, Miquel. 1995. Camí de palau. 1a. edició. València: Climent.
Mas i Usó, Pasqual. 2000. Històries de la frontera. València: Brosquil.
Mira Mateus, M. Helena et al. 2003. Gramática da língua portuguesa. Lisboa: Editorial Caminho.
Olivares, Joan. 1998. Dies de verema. 2a edició. Alzira: Bromera.
Oster, Ulrike. en premsa. «Anteposició i posposició de l’adjectiu en textos originals i traduïts». En El corpus COVALT: model de llengua i aspectes traductològics i sociològics, eds. Teresa Molés i Maria Dolores Oltra. Aachen: Shaker Verlag.
Padró, Luis i Evgeny Stanilovsky. 2012. «Freeling 3.0: Towards wider multilinguality. En LREC2012». https://upcommons.upc.edu/handle/2117/15986.
Picallo, M. Carme. 1994. «A mark of specificity in indefinite nominals». En Catalan Working Papers in Linguistics 4(1), 143-167.
—. 2002. «L’adjectiu i el sintagma adjectival». En Gramàtica del Català Contemporani, vol. 2, Sintaxi, eds. J Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya. 4a edició. Barcelona: Empúries, 1641-1688.
Radatz, Hans-Ingo i Harro Stammerjohann. 1996. «De la Thétorique à la typologie et vice versa: Le jeu de la position de l’adjectif dans les langues romanes». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata 3: 521-531.
Ungureanu, Dorin. s. d. 2012. «La distribution et l’interprétation de l’adjectif dans le syntagme nominal en roumain» (Mèmoire de Maîtrise, Université du Québec à Montreal), 78. Recuperat de: https://archipel.uqam.ca/5217/
Vincent, Nigel. 1986. «La posizione dell’aggettivo in italiano». En Tema-rema in italiano, a cura de Harro Stammerjohann. Tübingen: Narr, 181-195.