Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster. El cas de les Notes d’un desficiós (1979-1984) / Irony, sarcasm and other resources in the journalistic works of Joan Fuster. The case of the Notes d’un desficiós (1979-1984)
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984.
Paraules clau: discurs periodístic, columnisme, ironia, premsa valenciana, transició.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Ballart, Pere. 2017. «L’argument irònic, o el curtcircuit de les idees». En Joan Fuster i la ironia, Pere Ballart, Jordi Malé, Marcel Ortín, Ximo Espinós, Gonçal López-Pampló. València: PUV, 11-42
Beltran, Adolf. 1993a. «Una professió feta d’eventualitat». En Fuster entre nosaltres. València: Generalitat Valenciana, 201-204.
—. 1993b. «El periodisme, un mitjà per a reflexió». En Joan Fuster: Dies i treballs. València: Generalitat Valenciana, 95-106.
Calaforra, Guillem. 2006. Dialèctica de la ironia. La crisi de la modernitat en l’assaig de Joan Fuster. València: PUV.
Casasús, Josep Maria. 2000. Periodismo irónico. Barcelona: Assua.
Fuster, Joan. 2017. Notes d’un desficiós, eds. Nel·lo Pellisser (pròleg) i Francesc Pérez Moragón. València: Alfons el Magnànim.
Gregori, Carme. 2001. «L’humor segons Joan Fuster». Quaderns de Filologia. Estudis literaris I: 101-118. València: Universitat de València.
Leon Gross, T. 1996. El artículo de opinión. Barcelona: Ariel.
Malé, Jordi. 2017. «El discurs humorístic de Joan Fuster». En Joan Fuster i la ironia, P. Pere Ballart, Jordi Malé, Marcel Ortín, Ximo Espinós, Gonçal López-Pampló. València: PUV, 43-85
Mortara, Bice. 1991. Manual de retórica. Madrid: Cátedra.
Pérez Moragón, Francesc. 2002. «Alguns moments de la vida de Joan Fuster». Afers, fulls de recerca i pensament 42/43: 275-317.
Porcel, Baltasar. 2003. «Joan fuster, indagador». En De viva veu. Entrevistes (1952-1992). Catarroja/Barcelona/Palma: Afers, 55-66.
Salvador, Vicent. 1984. El gest poètic. València: Universitat de València, Institut de Filologia Valenciana/Institut de Cinema i Ràdio-Televisió/Edicions del Bullent.
—. 1994. Fuster o l’estratègia del centaure. Picanya: Dèdal.
Sòria, Enric. 2008. «Quaestiones et disputationes. Estratègies d’un retòric escèptic en el paradís del pensament». En Joan Fuster: llengua i estil, ed. Manuel Pérez Saldanya. València: PUV, 59-73.
Vázquez Montalbán, Manuel. 1988. «Joan Fuster y la reconstrucción de la razón». Cartelera Túria. Extra Joan Fuster 1265 (2/8 de maig): xxi-xii.
Viana, Amadeu. 2008. «Ironies de Babel. L’escriptura indirecta en Joan Fuster». En Joan Fuster: llengua i estil, ed. Manuel Pérez Saldanya. València: PUV, 75-107.