Continuities of Being: Animals, Bodies, Things, and New Aliens in Fina Miralles’ Conceptual Work
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
In 1974, the Catalan artist Fina Miralles (Sabadell, 1950) presented in Barcelona Imatges del zoo, an installation evoking provocative tension between freedom and captivity, nature and culture, civilization and cruelty. In order to criticize living conditions in zoos, the exhibit combined photographic documents on zoological parks with live caged animals –including Miralles herself, who was locked in a cage, thus becoming both agent and part of the artistic artifact. One year earlier, Miralles had explored this very kind of critical blurring of borders (human and animal, life and death, natural and artificial, etc.) in the exhibit Naturaleses naturals, in which she mixed pebbles, grass, a tree, sand, two live hens, and hundreds of live snails with stuffed birds and pigeons. In Matances (1976-1977) the artist presented a series of photomontages that included works depicting dead animals. Following the path of the field of Animal Studies, which problematizes dichotomies as subject/object or animate/inanimate, my contribution aims to explore the continuities of being in Miralles’ work. The uninterrupted connection between animals, bodies, natural elements, objects, and other aliens (such as the tree-woman and the dressed tree, two of her most significant performances) reveals an idea of subjectivity that goes beyond the humanist paradigm. It also promotes a rethinking of the notion of alterity, which means no longer what is alien to the self: it conveys, on the contrary, the idea that otherness is a necessary condition of one’s identity.
En 1974 la artista catalana Fina Miralles (Sabadell, 1950) presentó en Barcelona Imatges del zoo, una instalación que establecía una tensión provocativa entre libertad y cautividad, naturaleza y cultura, civilización y crueldad. Con el fin de criticar las condiciones de la vida animal en los zoos, la muestra combinaba fotografías tomadas en parques zoológicos con la presencia de animales vivos enjaulados –incluyendo a la propia Miralles, que, encerrada en una jaula, se convertía a la vez en agente y objeto del artefacto artístico–. Un año antes, Miralles había explorado una idéntica fusión crítica de fronteras (lo humano y lo animal, la vida y la muerte, lo natural y lo artificial…) en la exposición Naturaleses naturals, en la cual entremezclaba piedras, hierba, un árbol, dos gallinas vivas y cientos de caracoles vivos con pájaros y palomas disecadas. En Matances (1976-1977) la artista presentó un conjunto de fotomontajes que incluían representaciones de animales muertos. Siguiendo el camino abierto por el campo disciplinario de los Estudios Animales, que problematiza dicotomías como sujeto/objeto o animado/inanimado, mi contribución pretende explorar las continuidades del ser en la obra de Miralles. La conexión ininterrumpida entre animales, cuerpos, elementos naturales, objetos y otros aliens (como la mujer-árbol y el árbol vestido, dos de sus acciones más significativas) revela una idea de subjetividad que traspasa los límites del paradigma humanista. Además, dicha continuidad favorece la revisión de la noción de alteridad, que deja de designar lo alieno al yo para indicar, al contrario, que la otredad es una condición necesaria de la identidad.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.