«Identitat de marca» del Mircea Cărtărescu espanyol
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Igual que tots els autors, el romanès Mircea Cărtărescu es crea un ethos propi, no només al seu camp literari d'origen, sinó també a tots els camps als quals es tradueix la seua obra. A diferència de la «identitat de marca» de qualsevol altre producte comercial, la figura de l'escriptor és una construcció flexible i dinàmica ―dins de la reiteració―, que es va adequant a un «ethos previ» en evolució permanent, segons l'augment o pèrdua de capitals simbòlic i social. L'autoimatge es comunica a través de «narracions de la carrera» explícites o implícites, per les quals l'autor literari reacciona davant d'una «imatge de marca» percebuda com a insatisfactòria o defectuosa. Aquest estudi intenta posar en relleu tant nusos significatius de la xarxa de l'ethos cărtăresquiano, com els recursos retòrics emprats per comunicar-los. Amb aquest propòsit s'han analitzat les «narracions de la carrera» emeses durant dues activitats paratextuals presencials, celebrades a terra espanyola: la primera, quan l'autor en qüestió era encara un escriptor emergent a Espanya, i la segona, en un moment immediatament posterior al notable èxit de la seua novel·la Solenoide.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## PID2019-104215GB-I00
Referències
Amossy, Ruth. 2015. La présentation du soi. Paris: Presses Universitaires de France.
Anholt, Simon. 2007. Competitive Identity. The New Brand Management for Nations, Cities and Regions. Hampshire y Nueva York: Palgrave McMillan.
Beristáin, Helena. 1995. Diccionario de retórica y poética. México, D. F.: Porrúa.
Boltanski, Luc y Laurent Thévenot. 2006. On Justification. The Economies of Worth. Princeton: Princeton University Press.
Cărtărescu, Mircea. 2018. «El lápiz de carpintero». En Carnets de Formentor, 9: 59-71.
Cărtărescu, Mircea. 2011. Zen. București: Humanitas.
Casanova, Pascale. 2001. La República Mundial de las Letras. Barcelona: Anagrama.
Dix, Hywel. 2017. The Late-Career Novelist. Career Construction Theory, Authors and Autofiction. London: Bloomsbury Academic.
EdImpedimenta (canal de YouTube). 2013. «Encuentro en Librería Alberti con Mircea Cartarescu», vídeo publicado el 13.03.2013. https://www.youtube.com/watch?v=mwvJ8IopHvU&t=1084s.
Heinich, Nathalie. 2000. Être écrivain. Paris: Éditions La Découverte & Syros.
Iacob, Mihai. 2022. «Sobre la (re)construcción editorial de Mircea Cărtărescu en España». HELIX. Dossiers zur romanischen literaturwissenschaft (en prensa).
Iacob, Mihai. 2021. «El ethos federado de Mircea Cărtărescu en la literatura española (2010-2018)». Siglo XXI. Literatura y Cultura Españolas, 19: 153-175.
Iacob, Mihai. 2018. «De la tricoul cu mandală la camașa cu mânecă scurtă sau negocierea imaginii scriitorului tradus: două lecturi publice ale lui Mircea Cărtărescu în Spania». En Teritorii, granițe, comunități, ed. Costin Popescu. București: Editura Universității din București.
Jameson, Fredric. 1986. «Third-World Literature in the Era of Multinational Capitalism». Social Text, 15: 1986, pp. 65-88. http://www.jstor.org/stable/466493.
Janssen, Susanne. 1998. «Side-roads to success: The effect of sideline activities on the status of writers». Poetics, 5: 265-280.
Mainguenau, Dominique. 2007. Discursul literar. Iași: Institutul European.
Meizoz, Jérȏme. 2020. Faire l’auteur en régime néo-liberal. Rudiments de marketing littéraire. Ginebra: Slatkine.
Moran, Joe. 2000. Star Authors. Literary Celebrity in America. London, Sterling, Virginia: Pluto Press.
Perelman, Chaïm y Lucie Olbrechts-Tyteca. 1989. Tratado de Argumentación. La Nueva Retórica. Madrid: Gredos.
Terian, Andrei. 2022. «The Poetics of the Hypercycle in Mircea Cărtărescu´s Solenoid». Life Writing, 19: 1-18. https://doi.org/10.1080/14484528.2020.1747351
Thomson, Matthew. 2006. «Human Brands: Investigating Antecendents to Consumers’ Strong Attachments to Celebrities». Journal of Marketing, 3: 104-119.
Zafiu, Rodica. 2000. Narațiune și poezie. București: BIC ALL.