L’objectiu és superar una imatge monolítica i immutable de la dona (i de l’home) de l’Antiga Grècia, atès que al llarg de la història (des de l’època homèrica fins al període hel·lenístic) i en funció d’àmbits territorials concrets, la situació de les dones i dels homes, així com els paradigmes d’allò femení i d’allò masculí, van registrar canvis importants. Una aproximació rica i plural als models, les figures i els arquetips de gènere de l’Antiga Grècia ens proporcionarà una visió més precisa de la diferent assignació de papers, estatus i poder a dones i homes; i, en definitiva, ens permetrà una millor comprensió global de la cultura grega antiga.

En les dues últimes dècades, la història de gènere ha aconseguit un desenvolupament important a Amèrica Llatina. Això ha provocat que s'hagen obert noves perspectives en la investigació històrica.
En alguns casos s'han plantejat nous matisos a coneixements ja assentats, en uns altres s'ha obert un nou camp per a l'exploració històrica. L'evolució i popularització de la història cultural així com el més recent renovat impuls de la història social constitueixen elements que porten a considerar la pertinència
d'un número especial dedicat a la reflexió sobre la història de les dones i el món del treball a Amèrica Llatina.

Al llarg dels segles, les dones han estat les grans oblidades de la història, ja que per a la historiografia tradicional només calia destacar reis, batalles i déus. Avui dia, la labor de la recerca intenta rescatar
la figura femenina dels diferents encasellaments imposats i donar el vertader valor a la seua contribució en el nostre passat, present i amb ells futur.
La labor que ens ocupa en el cas de la dona de l’antic Egipte, és la de donar-li la visualització necessària per a allunyar-la dels rols tradicionals de la llar i la maternitat com a únics i sempre respectant aquests, ampliar-los per a adonarnos de la gran varietat de tasques que les dones egípcies podien realitzar, així com la legislació que les emparava i protegia. El món medicoreligiós no era una excepció i hem de reconèixer la labor d’aquestes dones en la religiositat diària, tant en àmbit privat com públic i tant en l’àmbit de la llar com a escala estatal. Un debat feminista en l’estudi d’aquesta realitat diària de les dones egípcies adscrites als diversos grups socials, ens proporcionarà un retrat real, plural i actualitzat d’aquestes extraordinàries dones.

La publicitat nos és sols una pràctica econòmica, també és una pràctica semiòtica i ideològica i vehicula discursos i iconografía sexista, contribuïnt a distribuir en els mitjans de comunicació de masses, paradigmes discriminatoris segons el reglament de gènere socialment acceptat. Els missatges publicitaris requereixen així d´un anàlisi en profunditat que pose de manifest com la retòrica publicitària es basa en estereotips sexistes, a més de les implicacions ontològiques i socials que allò comporta. D´aquesta manera es fa necessària una reflexió sobre els aspectes com la tirania de la bellesa i la seua relació amb malalties com l´anorèxia, la cossificació i la intrumentalització de les dones com una mercaderia més, la fragmentació i la fetitxització del cos femení, la glamourització de la violència contra les dones, l´obsessió per la dona-nina i la dona cadàver, la hipersexualització de les models, l´ús de les adolescents en el mercat de la seducció, les relacions de poder masculí-femení que es vehiculen; però també les campanyes en positiu i les expressions artístiques d´aquelles que deconstrueixen i critiquen la publicitat sexista. El debat sobre l´àmbit publicitari des de la crítica feminista és imprescindible, ja que l´ús i l´abús dels mitjans, no comporta adquirir capacitat decodificadora. Obrint aquest debat pretenem contiribuir a una publicitat on l´estètica no oblide l´ètica