Crida a aportacions. El subjecte absent: les lluites feministes en la contemporaneïtat

El subjecte absent: les lluites feministes en la contemporaneïtat

Organitzen: Cristina Basili (Universitat de Bolonya), Gonzalo Ramos (Universitat Complutense de Madrid)
Data límit d’enviament d’articles: 1 de setembre de 2025
Publicació del número: juliol del 2026
Idiomes: espanyol, anglès i català.
Instruccions per a autories:
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/about/submissions
Més informació sobre el número: cristina.basili2@unibo.it; gonramos@ucm.es

Asparkía. Investigació feminista és una revista semestral que es publica durant els mesos de gener i juliol. És una publicació basada en la revisió cega per parells, sense costos associats per publicació i en obert. Asparkía pretén atraure articles de primera qualitat científica d'investigadors i investigadores nacionals i internacionals del camp dels estudis de gènere i la teoria feminista en un sentit ampli. La revista està indexada en: SCOPUS, Segell Qualitat FECYT i Bones Pràctiques Editorials en Igualtat de Gènere, CARHUS Plus+, ERIHPlus, MIAR, base de dades ISOC, Latindex, Dialnet, Dulcinea, REDIB, DIU, RESH, IN-RECS, CIRC i Ulrichsweb.

 

Tema del monogràfic:

Durant la primera meitat del segle XX, s'assisteix a la consolidació de les teories i lluites feministes a nivell global. Des de les primeres elaboracions al voltant de la «qüestió de la dona» fins al desenvolupament de teories i pràctiques feministes en els moviments polítics i socials dels anys setanta, les dones situen al centre de les seves propostes teòriques i de les seves reivindicacions polítiques el problema de l’exclusió de les dones de l'esfera pública. A l'empara d'aquests esdeveniments, es torna rellevant per a filòsofes, escriptores, intel·lectuals i militants desenvolupar una perspectiva crítica sobre les categories fonamentals de la modernitat política, amb l'objectiu de respondre a l'universalisme que aquestes promouen. Aquesta aposta teòrica permet centrar l'atenció no només en l'absència de les dones en el discurs polític modern, sinó també en els dispositius de dominació que les invisibilitzen en els àmbits cultural, social i econòmic. D'aquesta manera, la reflexió al voltant de la subordinació de les dones es converteix en un factor de transformació política i social essencial per a comprendre les dinàmiques d'una època posa en tensió els vectors teòrics i polítics tradicionals.

El present volum monogràfic pretén examinar la història del pensament polític de la primera meitat del segle XX amb la finalitat de recuperar i ressaltar aquelles elaboracions teòriques i experiències polítiques que, posant com a base el problema de «la dona» —el subjecte absent, invisibilitzat i neutralitzat pel dispositiu del poder patriarcal—, han estat en condicions de plantejar una crítica radical de les estructures del poder polític, social i econòmic que les demandes feministes contemporànies han heretat i adaptat a l'altura del temps actual. Filòsofes, intel·lectuals i militants com Rosa Luxemburg, Emma Goldman, Voltairine de Cleyre, Dora Marsden, Aleksandra Kolontái, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Angela Davis, entre moltes d’altres, així com el Col·lectiu del Riu Combahee i les corrents del pensament de la diferència sexual italià i francès, han desenvolupat una perspectiva crítica sobre les categories fonamentals de la modernitat política —societat, classe, Estat, individu—, alhora que procuren expandir la imaginació política des de diversos marcs teòrics i conceptuals. L'estudi d'aquesta època de canvis intensos convida a reflexionar no només sobre el protagonisme i la rellevància de les dones en la història del pensament polític, sinó que també permet posar en qüestió la narració tradicional de la història del feminisme. Aquest enfocament proposa repensar el seu significat en l'actualitat mitjançant un exercici de des-fonamentació que qüestioni la mateixa categoria de «dona».

En les últimes dècades cada vegada més autores, com Zerilli («Toward a Freedom-Centered Feminist Historiography», 2023), Browne («Feminism, Time, and Nonlinear History», 2014) o Hewitt («Feminist Frequencies: Regenerating the Wave Metaphor», 2012), entre d’altres, han assenyalat que, paradoxalment, la metàfora de les «dones» —escollida per descriure el desenvolupament del feminisme— està basada en els mateixos principis liberals que tracta d'eludir. Aquesta forma de concebre l'expansió dels moviments feministes es remet a una visió de la història lineal i centrada en «Occident», així com a una concepció teleològica de l'acció política. Sostenir tal marc no només té conseqüències teòriques, sinó que, a més, té l'efecte de subestimar la necessitat de mantenir una tensió constant amb l'ordre establert. En altres paraules, la metàfora de les «ones» del feminisme impedeix pensar el patriarcat com l'anacronisme que sosté la política masculina del progrés (Rudan, Woman: History and Critique of a Political Concept, 2023). En aquest sentit, abordar l'entramat de les teories i pràctiques feministes en tota la seva complexitat, als inicis de la contemporaneïtat, pot convertir-se en un exercici de pensament polític que apunta a reconfigurar i repensar els desafiaments de l'actualitat.

Així, el monogràfic persegueix un doble objectiu històrico-filosòfic i històrico-conceptual. D'una banda, aspira a contribuir a una revisió de la història del pensament polític i de la teoria feminista, desplaçant els seus marges a partir de la valorització del potencial, en part encara inexplorat, de les lluites diverses de les dones a la primera meitat del segle XX; d'altra banda, pretén rescatar aquelles experiències polítiques i figures feministes que, posant radicalment en qüestió l'ordre patriarcal, reconfiguren els seus fonaments teòrics, afirmant la necessitat d'una tensió amb la constant reaparició dels seus dispositius d'exclusió.

Per a això, es proposa una publicació basada en aquestes línies temàtiques:

1. Les lluites de les dones a començaments del segle XX: presentació i anàlisi d'obres de filòsofes, intel·lectuals i militants que reflexionen, a començaments del segle XX, sobre la «qüestió de la dona» i la seva exclusió de l'esfera pública.
2. Feminismes i marxismes: presentació i anàlisi d'obres de filòsofes, intel·lectuals i militants que, des de començaments fins als anys 70 del segle passat, aborden el problema de la subordinació de les dones i les identitats no hegemòniques des del plantejament teòric del marxisme en les seves diferents vessants.
3. Feminismes i anarquisme: presentació i anàlisi d'obres de filòsofes, intel·lectuals i militants que, des de començaments fins als anys 70 del segle passat, aborden el problema de la subordinació de les dones i les identitats no hegemòniques des del marc teòric de l'anarquisme en les seves diferents formulacions.
4. Feminismes negres: presentació i anàlisi d'obres de filòsofes, intel·lectuals i militants que, des de començaments fins als anys 70 del segle passat, aborden el problema de la subordinació de les dones i les identitats no hegemòniques des d'un marc teòric interseccional.