Proper número (juliol 2025). Homes, masculinitats i igualtat de gènere: investigacions interdisciplinàries

Homes, masculinitats i igualtat de gènere: investigacions interdisciplinàries

Editen: Anastasia Téllez Infantes (UMH) i Marcos Jesús Iglesias Martínez (UA)

Període d'enviament d'articles i ressenyes: fins a l'1 de setembre de 2024

Publicació del número: juliol de 2025

Idiomes: espanyol, anglés i català

Instruccions i plantilla per a autories:

https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/about/submissions

Més informació sobre el número: atellez@umh.es; marcos.iglesias@ua.es

Direcció: Núria Molines Galarza

Ressenyes: Per a la participació en el monogràfic les autories poden enviar també ressenyes de llibres publicats en els anys 2023, 2024 i 2025 relacionats amb els interessos de la revista.

Asparkía. Investigació feminista és una revista semestral que es publica durant els mesos de gener i juliol. És una publicació basada en la revisió cega per parells. Asparkía pretén atraure articles de primera qualitat científica d'investigadors i investigadores nacionals i internacionals del camp dels estudis de gènere i la teoria feminista en un sentit ampli. La revista està indexada en: SCOPUS, Segell Qualitat FECYT i Bones Pràctiques Editorials en Igualtat de Gènere, CARHUS Plus+ 2014, ERIHPlus, MIAR, base de dades ISOC, Latindex, Dialnet, Dulcinea, REDIB, DIU, RESH, IN-RECS, CIRC i Ulrichsweb.

 Tema del monogràfic

 La igualtat entre dones i homes i els objectius del feminisme necessiten de la implicació dels homes en la lluita per l'equitat de gènere.

D'una banda, cada vegada són més els homes que es veuen interpel·lats per les propostes i reivindicacions feministes, i que perseguixen una desconstrucció de la masculinitat tradicional, masclista i patriarcal en les quals encara es continua educant als xiquets i joves, en societats com la nostra. És cert que hi ha un canvi esperançador, perquè en els últims anys, a Espanya especialment, estem assistint a un auge en l'interés social, mediàtic i polític, coincident amb la denominada “quarta ona feminista”. Si bé cada vegada són més els nois, els homes, que s'uneixen a les manifestacions del 25 de novembre contra les violències de gènere i del 8 de març pel Dia Internacional de les Dones; i hi ha més homes rebent cursos i tallers sobre Masculinitats, gènere i igualtat; s'observa també un augment d'homes en la política, en les empreses, en l'Acadèmia, en els mitjans de comunicació, que s'involucren en la lluita feminista, amb la persecució de la igualtat entre dones i homes, continuen sent pocs, són encara un grup molt minoritari.

Però, d'altra banda, al costat dels avanços dels últims anys dels assoliments de les dones, veiem al seu torn, reaccions masculinismes i antifeministes que proliferen de manera alarmant en discursos d'odi i posicionaments d'ideologies polítiques radicals en contra de la igualtat i que podem resumir com a "reacció patriarcal", sent les telecomunicacions digitals un espai de trobada per al desenvolupament d'aquesta cultura misògina i odi cap a les dones (Kantola i Llombard 2019; 2021; Bernárdez-Rodal, Rey i Franco 2022; Cabezas i Vega Solís 2022; Cabezas, Pichel-Vázquez i Enguix 2023; Linders, Dudink i Spierings 2023; Sanfélix i Téllez, 2023).

Amb este monogràfic en la Revista Asparkía pretenem recopilar resultats d'investigacions, que, des d'un enfocament de gènere i des de diverses disciplines, analitzen la realitat dels homes que conformen les societats contemporànies, incorporant per a això l'enfocament crític de les masculinitats en l'estudi i la intervenció amb homes.

Des de la universitat és primordial analitzar i reflexionar sobre els homes i masculinitats i la seva relació i implicació en la consecució de la igualtat de gènere, assumpte encara pendent i que requereix la col·laboració de tota la comunitat universitària (Lozano i Iglesias, 2017a; 2017b). És per això necessari continuar amb la divulgació del coneixement generat per l'Acadèmia perquè aquest no quede en els seus propis circuits, sinó que siga aprofitat per la societat en conjunt. Formar i conscienciar als homes sobre igualtat de gènere i feminisme perquè coneguen altres formes possibles d'exercir la seua(s) masculinitat(és) (múltiples i diverses) de manera no masclista, no androcèntrica, no patriarcal, convidant-los a desconstruir-se a si mateixos, a mirar-se a l'espill des d'una perspectiva de gènere (Alonso, Aranguren i Téllez, 2022:18).

Són moltes les veus que s'alcen des del feminisme i l'acadèmia demandant investigacions científiques que posen la seua mirada en els homes i les masculinitats. Fa falta treball empíric d'investigació de camp on s'obtinguen dades quantitatives i qualitatives, perquè les dades ens ajuden a dissenyar i a millorar les polítiques públiques, perquè estes han d'estar sustentades sobre dades objectives de la realitat que es vulga canviar per a la consecució d'una societat més igualitària, feminista, democràtica, justa i inclusiva (Alonso, 2021).

 

Al seu torn, el coneixement de la construcció cultural de la masculinitat des d'una perspectiva de gènere i amb enfocament interseccional, permetrà a les dones entendre millor les lògiques del patriarcat i la socialització masculina en una societat masclista, per a donar-los ferramentes amb les quals desarticular les representacions ideològiques hegemòniques de gènere, les conductes sexistes i els micromasclismes que perpetuen la desigualtat entre dones i homes (Téllez, 2021).

Sis anys després del monogràfic que va dedicar la revista a les masculinitats, reprenem aquest tema per a aportar mirades noves als estudis de masculinitats amb mirada interdisciplinar. 

Referències bibliogràfiques

Monogràfic d'Asparkía número 35 (2019): Ser home en temps d'incertesa: repensant la identidat masculina.

 Alonso Fernández de Avilés, Bakea (2021) Análisis de la incorporación de los hombres y las masculinidades en los planes estratégicos de igualdad en España, Rev. Ex aequo, ISSN-e 2184-0385, ISSN 0874-5560, Nº. 43, 2021 (Ejemplar dedicado a: Diálogos Feministas sobre Masculinidades: Experiências, Desafios e Horizonte), págs. 49-68 Revista EX AEQUO DOI: https://doi.org/10.22355/exaequo.2021.43.04

Alonso, Bakea; Aranguren, Edurne i Téllez, Anastasia (2022) La formación sobre igualdad, hombres y masculinidades en la universidad: un giro epistemológico, pps. 15-30, en Isabel Tajahuerce i Bakea Alonso (Coords.) (2022) Hombres, masculinidad(es) e igualdad. Editorial: Editorial Aranzadi, S.A.U. 2022 [Thomson Reuters [egal) Limited I.S.B.N: 978-84-1390-778-9

Bernárdez-Rodal, Asunción; Paula R. Rey, i Yanna G. Franco (2022) Radical right parties and anti-feminist speech on Instagram: Vox and the 2019 Spanish general election, Party Politics 28(2): 272-283. DOI: https://doi.org/10.1177/1354068820968839

Cabezas, Marta, Alexandre Pichel-Vázquez i Begonya Enguix (2023) El marco ‘antigénero’ y la (ultra)derecha española. Grupos de discusión con votantes de Vox y del Partido Popular, Revista de Estudios Sociales 85: 97-114. DOI: https://doi.org/10.7440/res85.2023.06

Cabezas, Marta, i Cristina Vega Solís (Eds). (2022) La Reacción patriarcal: neoliberalismo autoritario, politización religiosa y nuevas derechas. Barcelona: Bellaterra Edicions.

Kantola, Johanna, i Emanuela Lombardo (2019) Populism and feminist politics: The cases of Finland and Spain. European Journal of Political Research 58(4): 1108-1128. DOI: https://doi.org/10.1111/1475-6765.12333 

Kantola, Johanna, i Emanuela Lombardo (2021) Strategies of right populists in opposing gender equality in a polarized European Parliament. International Political Science Review 42(5): 565-579. DOI: https://doi.org/10.1177/0192512120963953

Linders, Nik, Stefan Dudink, i Niels Spierings. 2023. “Masculinity and Sexuality in Populist Radical Right Leadership.” Politics & Gender 19(3): 653-674. DOI: https://doi.org/10.1017/S1743923X22000265  

Lozano, Inés i Iglesias, Marcos Jesús (2017a). Introducción. Ejemplar dedicado a: La (in)visibilidad de las mujeres en la Educación Superior: retos y desafíos en la Academia. Feminismo/s, 29, 9-16. http://dx.doi.org/10.14198/fem.2017.29.00

Lozano, Inés i Iglesias, Marcos Jesús (2017b). Female Academics’ Discourses through Qualitative Studies in Higher Education. En Josefa Ros-Velasco (Editor). Feminism: Past, Present and Future Perspectives (pp. 241-254). Nova Science Publishers.

Sanfélix Albelda, Joan i Téllez Infantes, Anastasia (2023) La base ideológico-social de los discursos del odio misógino: una lectura cuantitativa de los hombres valencianos. Revista EX AEQUO DOI: https://doi.org/10.22355/exaequo.2023.48.0 8  

Téllez Infantes, Anastasia i Martínez Guirao, Javier Eloy (2019) Hombres igualitarios, igualdad de género y reacciones masculinistas frente a la cuarta ola feminista pps. 50-78 en Téllez Infantes, Anastasia; Martínez Guirao, Javier Eloy; y Sanfélix Albelda, Joan (Eds.) (2019) Masculinidades igualitarias y alternativas. Procesos, avances y reacciones. Editorial Tirant Lo Blanch.

COORDINACIÓ

 Anastasia Téllez Infantes. ORCID: https://orcid.org/0000-0001-9235-6044

Doctora en Antropologia Social i Professora Titular d'Antropologia Social i Cultural del Departament de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (Alacant. Espanya). Directora del Grup d'Investigació ECULGE (Economia, Cultura i Gènere), directora de l'Observatori de les Masculinitats (UMH), Subdirectora del Màster d'Igualtat de Gènere en l'Àmbit Públic i Privat de l'UJI-UMH (15a ed), Fundadora i directora (2002-2012) del Seminari Interdisciplinari d'Estudis de Gènere (SIEG), integrant del Centre Interdisciplinari d'Estudis de Gènere (CIEG), ha sigut membre de la Comissió de Seguiment del Pla d'Igualtat de la UMH, i Directora del Programa de Doctorat en Estudis i Investigació sobre les Dones, Feministes i de Gènere (RD 1393/07) des de 2009 a 2017. Presidenta del “I Congrés Internacional sobre Masculinitats i Igualtat: a la recerca de bones pràctiques de masculinitats igualitàries des de l'àmbit de la universitat–CIMASCIGUAL” (Elx. 4-6 abril, 2019) i presidenta del “II Congrés Internacional sobre Masculinitats i Igualtat: Educació per a la igualtat i co(educació)” (Elx, 22-24 octubre, 2022) de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Des de fa més de tres dècades anys investiga sobre la construcció sociocultural de les identitats masculines i femenines amb perspectiva de gènere.

 

 

Marcos Jesús Iglesias Martínez. ORCID: https://orcid.org/0000-0001-5206-2762 

 

Doctor en Investigació Educativa, Desenvolupament Curricular i Professional per la Universitat d'Alacant, amb premi extraordinari. Actualment és professor Titular de la Universitat de Didàctica i Organització Escolar. Director del Grup d'Investigació Qualitativa en Educació, Docència i Aprenentatge (GICEDA). És coordinador de Grau de l'assignatura Pràcticum en el Grau de Maestro/a en Educació Infantil i coordinador de la línia de Formació del Professorat i Aprenentatge del programa de Doctorat en Investigació Educativa. Impartix docència en els Graus i Màster de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant. En diverses edicions ha obtingut el premi a l'excel·lència docent en el programa DOCENTIA-UA. Actualment, és membre investigador de l'Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere de la Universitat d'Alacant i del qual és responsable del Programa Interuniversitari d'Estudis Interdisciplinaris de Gènere. Les seues línies d'investigació estan orientades al desenvolupament professional docent, dissenys dels processos educatius, educació i gènere, coeducació, mobilitat acadèmica i investigació qualitativa en educació. Ha publicat en diferents revistes nacionals i internacionals en el camp de Ciències de l'Educació i participa habitualment com a revisor. Ha dirigit diverses tesis doctorals sobre formació del professorat amb enfocament qualitatiu. Així mateix, ha sigut col·laborador i investigador principal en projectes d'investigació i innovació docent.