Aristotelis P. Kurtidis (1858-1928). «La copa de les llàgrimes»

Resumen

Timoleont estava malalt, molt malalt; se li havia marcit el cosset, era només pell i os; la cara se li havia tornat blanca com la cera; oh, feia llàstima de veure!

Va ser una nit molt dura; ja ho havia dit el metge; a l’espona del llit seia la mare i li agafava la mà roent; era passada mitjanit però la desventurada mare encara seguia acotada sobre el seu infant. A punta d’alba Timoleont, dins el seu son feixuc, es va sobresaltar, després es va girar cap on era la mare i, com si tingués por d’algú, va abraçar-la estretament, va recolzar el cap sobre els seus genolls i es va adormir.

I va tenir un somni