Desinformació i catàstrofes naturals. El cas de la Dana de València el 2024 Anàlisi dels bulls difosos a partir de les publicacions de quatre verificadors espanyols

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Mabel Sánchez Torres
Raúl
Francisco

Resum

L'objectiu d'aquest treball és analitzar la desinformació relacionada amb la dona ―Depressió Aïllada en Nivells Alts― a Espanya el mes d'octubre del 2024. El període d'estudi es va establir des del 29 d'octubre (data de la catàstrofe) fins al 17 de novembre del mateix any i es van analitzar les verificacions publicades per quatre de les principals organitzacions de fact i Maleïda. Des d‟un punt de vista metodològic, entre els objectius específics d‟aquesta investigació figuren: 1. Estudiar l‟evolució temporal de les narratives de desinformació en els 20 dies posteriors al‟esdeveniment. 2. Analitzar el paper dactors influents i creadors de contingut en xarxes socials en la disseminació de bulls sobre la dana. Linstrument metodològic inclou variables relacionades amb levolució temporal; els formats i narratives de la desinformació, així com la seva intencionalitat; les institucions i/o persones blanc dels bulls; i els agents responsables de la propagació. L'evolució temporal de la desinformació durant els 20 dies posteriors a la dona a València reflecteix un patró característic de les crisis, en què els nivells més alts de generació de bulls es concentren en la fase immediata posterior a l'esdeveniment de la catàstrofe.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Sánchez Torres, M., Magallón Rosa, R., & Pastor Marín, F. M. (2025). Desinformació i catàstrofes naturals. El cas de la Dana de València el 2024: Anàlisi dels bulls difosos a partir de les publicacions de quatre verificadors espanyols. AdComunica, (30). https://doi.org/10.6035/adcomunica.9015
Número
Secció
Informe
Biografies de l'autor/a

Mabel Sánchez Torres, Universidad Carlos III de Madrid

Mabel Sánchez Torres es Doctoranda en Comunicación y Máster en Investigación Aplicada a Medios de Comunicación de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M). Fue profesora en la Universidad de La Habana donde impartió asignaturas relacionadas con el Periodismo Impreso e Hipermedial. Es miembro del grupo de investigación Comunicación, Políticas y Ciudadanía de la UC3M.

Raúl, Universitat Carles III de Madrid

Professor de Periodisme a la Universitat Carlos III de Madrid (Espanya). És llicenciat en Periodisme i doctor per la Universitat Complutense de Madrid. La seva línia de recerca se centra en la desinformació i el fact-checking. És membre d'Iberifier, observatori de mitjans digitals a Espanya i Portugal, finançat per la Comissió Europea i vinculat a l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals.

Francisco, Universitat Internacional de La Rioja

Doctor en Educació i Comunicació Social per la Universitat de Màlaga, per la qual també és llicenciat en Periodisme. Màster en Comunicació Política i Electoral per la Universitat Autònoma de Barcelona. És executiu acadèmic del Grau en Comunicació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). Actualment treballa com a formador del Centre Internacional de Formació d'Autoritats i Líders.

Referències

Aguado-Guadalupe, Guadalupe y Bernaola-Serrano, Itziar (2020). Verificación en la infodemia de la Covid-19. El caso Newtral. En: Revista Latina de Comunicación Social, nº 78, 289-308. DOI: https://doi.org/10.4185/RLCS-2020-1478

Allcott, Hunt y Gentzkow, Matthew (2017). Social media and fake news in the 2016 election. En: Journal of Economic Perspectives, Vol. 31, nº 2, 211-236.

Arahmouch, K. y Kawtar, K. (2024) Le rôle de la vérification des faits dans la lutte contre la désinformation en période de crise : étude des fake news sur le séisme d’Al Haouz au Maroc’, En: Observatorio (OBS) Journal, Vol.18, nº2, 78–95.

Bardin, Laurence (2002). El análisis de contenido. Madrid: Ediciones Akal.

Chadwick, Andrew y Vaccari, Cristian (2019). News sharing on UK social media: Misinformation, disinformation, and correction. Londres: LSE Media Policy Project. Recuperado el 28 de julio de 2025 en https://repository.lboro.ac.uk/articles/report/News_sharing_on_UK_social_media_misinformation_disinformation_and_correction/9471269?file=17095679

Dafonte-Gómez, Alberto; Míguez-González, María-Isabel y Martínez-Rolán, Xabier (2020). Los fact-checkers iberoamericanos frente a la COVID-19. Análisis de actividad en Facebook / The Ibero-American fact-checkers facing the COVID-19. Analysis of activity on Facebook. En: Observatorio (OBS) Journal, Vol 16, nº1, 160-182. DOI:Vhttps://doi.org/10.15847/obsOBS16120221823

DeVerna, Matthew R.; Aiyappa, Rachith; Pacheco, Diogo; Bryden, John y Menczer, Filippo (2024). Identifying and characterizing superspreaders of low-credibility content on Twitter. En: PLOS ONE, vol. 19, nº 5, e0302201. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0302201

Houston, J. Brian; Hawthorne, Joshua; Perreault, Mildred F.; Park, Eun Hae; Goldstein Hode, Marlo; Halliwell, Michael R.; Turner McGowen, Sarah E.; Davis, Rachel; Vaid, Shivani; McElderry, Jonathan A. and Griffith, Stanford A. (2015). Social media and disasters: A functional framework for social media use in disaster planning, response, and research. En: Disasters, Vol. 39, nº1. DOI:https://doi.org/10.1111/disa.12092

Lazer, David M. J.; Baum, Matthew A.; Benkler, Yochai; Berinsky, Adam J.; Greenhill, Kelly M.; Menczer, Filippo; Metzger, Miriam J.; Nyhan, Brendan; Pennycook, Gordon; Rothschild; David; Schudson, Michael; Sloman, Steven A.; Sunstein, Cass R.; Thorson, Emily A.; Watts, Duncan J. y Zittrain, Jonathan L. (2018). The science of fake news. En: Science, Vol. 359, nº6380, 1094-1096. DOI: https://doi.org/10.1126/science.aao2998

López-García, Xosé; Carmen Costa-Sánchez; and Ángel Vizoso. (2021). Journalistic Fact-Checking of Information in Pandemic: Stakeholders, Hoaxes, and Strategies to Fight Disinformation during the COVID-19 Crisis in Spain. En: International Journal of Environmental Research and Public Health Vol. 18, nº3: 1227. DOI: https://doi.org/10.3390/ijerph18031227

Lozano, José (2008). La comunicación del riesgo y el riesgo de la comunicación. En: Moreno Castro, Carlos (ed.). Comunicar los riesgos. Ciencia y tecnología en la sociedad de la información. Madrid: Biblioteca Nueva / OEI.

Magallón Rosa, Raúl (2020). Desinformación y pandemia. La Nueva Realidad. Madrid: Pirámide.

Maldita (2024a). DANA and floods in Spain: Platforms Response during a Crisis. Madrid: Fundación Maldita. Recuperado el 28 de julio de 2025 de https://files.maldita.es/maldita/uploads/2024/11/dana_valencia_platforms_response.pdf

Maldita (2024b). Cómo los superpropagadores (cuentas populares y poco fiables) aprovechan situaciones de emergencia como la DANA para desinformar en redes sociales. Recuperado el 28 de julio de 2025 de https://maldita.es/malditatecnologia/20241118/superpropagadores-redes-sociales-situacion-emergencia-dana/

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (2024). Octubre de 2024 fue el más lluvioso de la serie histórica. Balance climático de AEMET. Recuperado el 28 de julio de 2025 de http://surl.li/rmjzyy

Newman, Nic (2024). ¿Qué sabemos del ascenso de los ‘influencers’ de noticias en plataformas sociales y de video? Oxford: Reuters Institute. Recuperado el 28 de julio de 2025 de https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/es/digital-news-report/2024/el-ascenso-de-voces-alternativas-e-influencers-de-noticias-en-plataformas

Pérez-Escoda, Ana; García-Ruiz, Rosa y Aguaded, Ignacio (2019). Dimensions of digital literacy based on five models of development. En: Culture and Education, Vol. 31, nº2, 232-266. DOI:https://doi.org/10.1080/11356405.2019.1603274

Ruiz Incertis, Rocío; Sánchez del Vas, Rafael y Tuñón Navarro, Javier (2024). Análisis comparado de la desinformación difundida en Europa sobre la muerte de la reina Isabel II. En: Revista de Comunicación, Vol. 23, nº1, 507-534. DOI: https://doi.org/10.26441/RC23.1-2024-3426

Salaverría, Ramón; Buslón, Nataly; López-Pan, Fernando; León, Bienvenido; López-Goñi, Ignacio y Erviti, María C. (2020). Desinformación en tiempos de pandemia: tipología de los bulos sobre la Covid-19. En: El Profesional de la Información, Vol. 29, nº3. DOI: https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.15

Sharma, Karishma; Seo, Sungyong; Meng, Chuizheng; Rambhatla, Sirisha; Liu, Yan (2020). COVID-19 on social media: Analyzing misinformation in Twitter conversations. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.2003.12309

Valero, M. (2021). Desinformación y redes sociales en emergencias: El caso de WhatsApp en América Latina. En: Revista Internacional de Comunicación y Desarrollo, Vol.6, nº12, 119–132.

Vosoughi, S.; Roy, D. y Aral, S. (2018). The spread of true and false news online. En: Science, Vol.359, nº6380, 1146–1151. DOI: https://doi.org/10.1126/science.aap9559

Wardle, Claire (2018). Information Disorder, Part 3: Useful graphics - First Draft. Medium. Recuperado el 28 de julio de 2025 de https://medium.com/1st-draft/information-disorder-part-3-usefulgraphics-2446c7dbb485

White, Marilyn Domas y Marsh, Emily E. (2006). Content analysis: A flexible methodology. En: Library Trends, Vol. 55, nº1, 22-45.

Wimmer, Roger y Dominick, Joseph (1996). La investigación científica de los medios de comunicación: una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch.

Articles més llegits del mateix autor/a