Veritat, coneixement i política en Tucídides: els escenaris discursius

Contenido principal del artículo

Faust Ripoll Domènech

Resumen

En aquest article s’analitza de quina manera els escenaris discursius (formats per la interacció entre els discursos, els escenaris situacionals i els interlocutors) que conté la Història de la guerra del Peloponnès contribueixen a generar la veritat del relat i com, a partir d’aquesta, produeixen coneixement segons la teoria epistemològica de Tucídides. En concret, s’estudien els escenaris discursius a partir de dos paràmetres situacionals: la dicotomia escenari públic/escenari privat, i interlocutors iguals en estatuts/interlocutors desiguals en estatus. Aquests paràmetres configuren tant el gènere discursiu (discurs vs. diàleg) com la càrrega de veritat que aporten. Així mateix es pot extraure una lectura en clau política, ja que en ser algun d’aquests escenaris expressió d’un tipus de règim polític, en la mesura que aporte veritat i, per tant, coneixement, determinarà si el règim polític del qual és manifestació és idoni per al regiment d’una comunitat.
Paraules clau: discurs, espai, públic, privat, veritat, coneixement, democràcia.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Ripoll Domènech, F. (2018). Veritat, coneixement i política en Tucídides: els escenaris discursius. Cultura, Lenguaje Y Representación, 20, 301–309. Recuperado a partir de https://www.e-revistes.uji.es/index.php/clr/article/view/3646
Sección
ARTÍCULOS / ARTICLES

Citas

Canfora, Luciano. 2014. El mundo de Atenas. Barcelona: Anagrama.

Laín, Pedro. 1970. La medicina hipocràtica. Madrid: Alianza Editorial.

Plàcido, Domingo. 1997. La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la guerra del Peloponeso. Barcelona: Crítica.

Rhodes, Peter J. 2016. La antigua Grecia. Una historia esencial. Barcelona: Crítica.

Romilly, Jacqueline de. 2005. L’invention de l’histoire politique chez Thucydide. París: Éditions Rue d’Ulm.

Salvador, Vicent (ed.). 2012. L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Tres i Quatre.