L’anteposició i la posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable COVALT

Barra lateral del artículo

PDF
Publicado: nov 29, 2018
Palabras clave:
Adjectiu, posició de l’adjectiu, textos literaris.

Contenido principal del artículo

Josep R. Guzman
Universitat Jaume I

Resumen

La llengua catalana i les llengües romàniques en general tenen la tendència a utilitzar l’adjectiu qualificatiu posposat al nom. Suposadament, aquesta tendència apareix més mitigada en el cas dels textos literaris. Tanmateix, no existeixen estudis empírics amb corpus de més d’un milió de paraules. L’objectiu d’aquest treball és determinar el grau d’anteposició i posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable de covalt. Aquesta anàlisi es realitza tenint en compte les diverses combinacions de l’adjectiu i el nom en el sintagma nominal, juntament amb alguns possibles modificadors del sintagma (complement del nom, oracions subordinades adjectives especificatives i explicatives introduïdes per que). Els resultats demostren un percentatge d’ús de la forma posposada respecte a la anteposada de més del 50%. Depenent de determinats elements contextuals, aquest percentatge presenta certes diferències. Les diferències menors apareixen en les formes que finalitzen amb el signe d’admiració i quan aquesta estructura es troba seguida d’oracions explicatives o especificatives i especialment del complement del nom, introduït per la preposició de.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Guzman, J. R. (2018). L’anteposició i la posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable COVALT. Cultura, Lenguaje Y Representación, 20, 239–254. Recuperado a partir de https://www.e-revistes.uji.es/index.php/clr/article/view/3642
Número
Vol. 20 (2018): Discursos en la frontera / Discourses at the frontier
Sección
ARTÍCULOS / ARTICLES

Se utiliza una licencia de derechos de autor CREATIVE COMMONS de acceso abierto.

Aquellos autores/as cuyos trabajos sean publicados por esta revista esta revista, aceptan los términos siguientes:

  1. Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY SA que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
  2. Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
  3. Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada.

Citas

Abeillé, Anne i Danielle Godard. 1999. «La position de l’adjectif épithète en français : le poids des mots». Recherches linguistiques de Vincennes 28: 9-32. https://doi.org/10.4000/rlv.1211.

Badia i Margarit, Antoni. M. 1994b. Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Brăescu, Raluca. 2013. «Topica adjectivului în română. O perspectivă tipologică». Diacronia 2: 209-224.

Buďa, Jan. 2017. «A posição do adjetivo no sintagma nominal em Português». Études romanes de Brno 1: 219-238. https://doi.org/10.5817/ERB2017-1-19.

Cadenas, Núria i S. Pastor. 2002. Cartes de la presó. València: Tres i Quatre (Eliseu Climent).

Cerruti, Massimo. 2015. «La collocazione prenominale di sintagmi aggettivali complessi nell’italiano contemporaneo. Il contatto linguistico come “rinforzo” di una possibilità del sistema». Il segno e le lettere - Saggi, 9788879167284: 397-420. https://doi.org/10.7359/728-2015-cerr.

Cuadrado, Luis Alberto Hernando. 1995. «Gramática y estilística de la posición del adjetivo en español». Didáctica. Lengua y Literatura 7: 73. http://cort.as/-BjMk.

Demonte, Violeta. 1999. «El adjetivo. Clases y usos. La posición del adjetivo en el sintagma nominal». En Gramática descriptiva de la lengua Española, volum 1, Sintaxis básica de las clases de palabras, eds. Ignacio Bosque i Violeta Demonte. Madrid: Espasa, 129-216.

Franch i Ferrer, Vicent. 1991. Estius a la carta: i Cròniques de l’altre. València: Edicions del Bullent.

Franch i Ferrer, Vicent i Joan Garí. 1994. Palamarinar. Borriana/Castelló: Agrupació Borrianenca de Cultura/Publicacions de la Universitat Jaume i.

Gregori, Josep i Ferran Boscà. 1999. Un segrest per tot el morro. Edicions del Bullent. Recuperat de: http://cort.as/-BjMu

Henkel, Daniel. 2016. «L’antéposition de l’adjectif : quelles contreparties sémantiques ?». SHS Web of Conferences, 27, 12007. Recuperat de: http://cort.as/-BjMy.

Kamp, Johan A. W. 1975. «Two theories about adjectives». En Formal semantics of Natural Language, ed. Edward L. Keenan. Cambridge: Cambridge University Press, 123-155. Recuperat de: http://cort.as/-BjOT.

Kerbrat-Orecchioni, Catherine. 1999. L’Énonciation: de la subjectivité dans le langage. Paris: Armand Colin.

Labrador Gutiérrez, Tomás. 2000. «Ubicación del adjetivo dentro del sintagma nominal: datos y condicionamientos semánticos». En En torno al sustantivo y adjetivo en el español actual, ed. Gerd Wotjak. Madrid: Iberoamericana, 311-320.

Larsson, Björn. 1994. La place et le sens des adjectifs épithètes de valorisation positive: étude descriptive et théorique de 113 adjectifs d’emploi fréquent dans les textes touristiques et dans d’autres types de prose non-littéraire. Lund: Lund Univ. Press.

Mas Ferrà, Miquel. 1995. Camí de palau. 1a. edició. València: Climent.

Mas i Usó, Pasqual. 2000. Històries de la frontera. València: Brosquil.

Mira Mateus, M. Helena et al. 2003. Gramática da língua portuguesa. Lisboa: Editorial Caminho.

Olivares, Joan. 1998. Dies de verema. 2a edició. Alzira: Bromera.

Oster, Ulrike. en premsa. «Anteposició i posposició de l’adjectiu en textos originals i traduïts». En El corpus COVALT: model de llengua i aspectes traductològics i sociològics, eds. Teresa Molés i Maria Dolores Oltra. Aachen: Shaker Verlag.

Padró, Luis i Evgeny Stanilovsky. 2012. «Freeling 3.0: Towards wider multilinguality. En LREC2012». https://upcommons.upc.edu/handle/2117/15986.

Picallo, M. Carme. 1994. «A mark of specificity in indefinite nominals». En Catalan Working Papers in Linguistics 4(1), 143-167.

—. 2002. «L’adjectiu i el sintagma adjectival». En Gramàtica del Català Contemporani, vol. 2, Sintaxi, eds. J Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya. 4a edició. Barcelona: Empúries, 1641-1688.

Radatz, Hans-Ingo i Harro Stammerjohann. 1996. «De la Thétorique à la typologie et vice versa: Le jeu de la position de l’adjectif dans les langues romanes». Studi Italiani di Linguistica Teorica e Applicata 3: 521-531.

Ungureanu, Dorin. s. d. 2012. «La distribution et l’interprétation de l’adjectif dans le syntagme nominal en roumain» (Mèmoire de Maîtrise, Université du Québec à Montreal), 78. Recuperat de: https://archipel.uqam.ca/5217/

Vincent, Nigel. 1986. «La posizione dell’aggettivo in italiano». En Tema-rema in italiano, a cura de Harro Stammerjohann. Tübingen: Narr, 181-195.