Del entusiasmo al pánico: la ciudad de Palma durante las guerras coloniales de 1895-1898

Main Article Content

Antoni Marimon Riutort

Abstract

The wars in Cuba, Puerto Rico and the Philippines had a particularly profound impact in the port cities, since the troops (around 230,000 men) departed from there to try to keep the last remaining Spanish overseas territories. The departure of the expeditionary forces became a demonstration of Spanish national identity and militarism. In Palma’s case, the conflict also caused an increase in unemployment amongst workers, resulting from the paralysis of footwear exportation in 1898. Another notable aspect was the huge popularity and prestige that General Valeriano Weyler y Nicolau attained. He had been born in the capital of the Balearic Islands in 1838 and had become captain-general of the island of Cuba in 1896-97. After the Spanish defeats in Cavite and Santiago de Cuba, they feared a naval attack from the US navy. Soon reinforcements came from the mainland, some defenses were built and, because of some unfounded rumors, panic spread throughout Palma in mid-July 1898. Shortly thereafter, and once the armistice was signed, repatriated marines and soldiers started to come back, many of whom were suffering from illnesses.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Marimon Riutort, Antoni. 2025. “Del Entusiasmo Al pánico: La Ciudad De Palma Durante Las Guerras Coloniales De 1895-1898”. Kult-ur 12 (24). https://doi.org/10.6035/kult-ur.8802.
Section
Àgora

References

Alomar, Antoni I. (2000). La llengua catalana a les Balears en el segle XIX. Palma: Edicions Documenta Balear.

Barceló Pons, Bartomeu (1995). «Palma. La ciutat contemporània. demografia». Palma, pp. 55-58. Palma: Promomallorca Edicions.

Cardona, Gabriel y Losada, Juan C. (1997). Weyler, nuestro hombre en La Habana. Barcelona: Planeta.

Colomines i Companys, Agustí (1998). La resposta catalana a la crisi i la pèrdua colonial de 1898. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Company Mates, Arnau (1993). Catàleg de 100 anys de premsa diària de les Balears. Palma: Hora Nova.

Daviña Sáinz, Santiago (1998). La Coruña, protagonista en la Guerra de Cuba. La Coruña: Librería Arenas.

Duran Pastor, Miquel (1985). «Dilucidación de algunos aspectos de la ejecutoria de José Canalejas, a través de sus comunicados al general Valeriano Weyler». Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, n.º 41. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana.

Elorza, Antonio y Hernández Sandoica, Elena (1998). La Guerra de Cuba (1895-1898). Madrid: Alianza Editorial.

Escartín Bisbal, Joana M. (2001). La ciutat amuntegada: indústria del calçat, desenvolupamen turbà i condicions de vida en la Palma contemporània (1840-1940). Palma: Documenta Balear.

Fusi, Juan P. y Niño, Antonio (eds.) (1997). Vísperas del 98. Orígenes y antecedentes de la crisis del 98. Madrid: Biblioteca Nueva.

Garí Hayek, Domingo (2019). El expansionismo norteamericano a las puertas de Canarias en 1898. Santa Cruz de Tenerife: Le Canarien Ediciones.

Girón Garrote, José (ed.) (2018). España y Estados Unidos en 1898: La guerra a través de la prensa europea. Oviedo: Universidad de Oviedo.

Juliá Díaz, Santos (ed.) (1998). Debates en torno al 98: Estado, sociedad y política. Madrid: Comunidad de Madrid. Consejería de Educación y Cultura.

Laín Entralgo, Pedro y Seco Serrano, Carlos (eds.) (1998). España en 1898. Las claves del desastre. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

Lawrence, John (2008). Guerra y genocidio en Cuba 1895-1898. Madrid: Turner Publicaciones.

Llorens i Vila, Carles y Pujol, Clàudia (2000). La Guerra de Cuba. Barcelona: Pòrtic.

Marimon Riutort, Antoni (1996). Els balears en les guerres de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Barcelona: Editorial Barca Nova.

Marimon Riutort, Antoni (1998). La crisis de 1898. Barcelona: Ariel.

Mir, Gregori (1992). Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (1898-1919). Palma: Consell insular de Mallorca.

Miralles, Joan (1973). Un poble, un temps. Palma: Turmeda.

Negreira, Juan J. y Mesa, José L. de (1998). Mallorquines, menorquines y pitiusos en la guerra de Cuba. Palma: José J. de Olañeta, Editor.

O’Donnell, Hugo (1997). La Armada: proyectos y realidades de una política naval. En: Fusi, Juan P. y Niño, Antonio (eds.). Vísperas del 98. Orígenes y antecedentes de la crisis del 98. Madrid: Biblioteca Nueva.

Ojeda Eiseley, Jaime de (2000). El 98 en el Congreso y en la prensa de los Estados Unidos. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores.

Oliver, Miquel dels Sants (1987). La qüestió regional. Barcelona: Edicions de la Magrana y Diputació de Barcelona.

Payeras, Miquel (2017). Miserables i distingits. La vida qüotidiana a Balears durant la guerra de Cuba, 1895-1898. Palma: Lleonard Muntaner, Editor.

Pieras Villalonga, Miquel y Perelló Carrió, Baltasar (2002). Antoni Fluxà Figuerola. 1853-1918. Família, industria i formació. Inca: Ajuntament d’Inca.

Pou Muntaner, Juan (1998). Noticias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo xix. Tomo IX (1896-1900). Palma: Societat Arqueològica Lul·liana.

Sáez Isern, Francesc (1994). «L’alfabetització del cos electoral mallorquí a finals del segle XIX». Lluc, n.º 783. Palma: Missioners del Sagrats Cors.

Salas Vives, Pere (2020). L’espanyolització de Mallorca (1808-1923). Pollença: El Gall Editor.

Serrano, Carlos (1984). Final del imperio. España 1895-1898. Madrid: Siglo xxi.

Tomàs Monserrat, Josep (2021). Bernat Riera Alemany (1864-1926). Médico militar.

Biografía intelectual. Palma: Edicions Documenta Balear.

Stucki, Andreas (2017). Las guerras de Cuba: violencia y campos de concentración (1868-1898). Madrid: La Esfera de los Libros.