Les ciutats han estat escenari i objecte de la guerra des dels orígens de la Història, però en l’Edat Contemporània el seu paper ha canviat profundament. La desaparició de les fortificacions clàssiques amb la formació dels estats nació no va impedir que, especialment des del segle XX, les ciutats es convertiren en objectius prioritaris dels conflictes armats. L’aparició del bombardeig aeri, la guerra total i, més recentment, els drons i el terrorisme, han incrementat de manera exponencial l’impacte de la guerra sobre la població civil i l’espai urbà. Des de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial fins als conflictes actuals d’Ucraïna i Gaza, les ciutats han esdevingut fronts de combat no convencionals, amb conseqüències devastadores i indiscriminades. Aquest monogràfic respon a la necessitat d’analitzar, des d’una perspectiva interdisciplinària, com la guerra transforma la vida urbana, la cultura, el traçat de les ciutats i les estratègies de resistència. Davant l’actual urbanització de la guerra, presentem des de la revista Kult-ur un primer dossier que reuneix investigacions sobre les ciutats en les guerres contemporànies, amb l’objectiu de fomentar una reflexió acadèmica crítica sobre el passat i el present de la violència armada en espais urbans. Aquest monogràfic tindrà continuïtat amb una segona entrega sobre la mateixa temàtica donada la importància de la mateixa i la quantitat d’articles rebuts.

Créditos:
Paco Marco 2021