Afeccions dels grans parcs eòlics al terreny i al patrimoni geològic
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
L’obra civil dels parcs eòlics en àrees de relleu accidentat comporta
moviments de terres que impacten sobre la morfologia del terreny, destrueixen
sòls i fan augmentar la susceptibilitat a l’erosió. Els estudis d’impacte ambiental
no solen valorar amb rigor les severes afeccions que produeixen els desmunts i
terraplens dels amplis vials i plataformes de muntatge. Amb freqüència calculen
a la baixa (o ignoren) els moviments de terres i els seus excedents, i no preveuen
la gestió dels abocaments. Els projectes d’obra civil tampoc atenen la normativa
que hi ha en matèria d’estudis geotècnics, i se situen molt per davall dels estàndards
exigits a carreteres i ferrocarrils. D’altra banda, les modificacions del terreny
poden afectar àrees d’interès geològic, els valors de les quals són vulnerables tant
a la destrucció física pel moviment de terres com a l’impacte visual d’aerogeneradors
i línies d’evacuació. La legislació protegeix elements del patrimoni geològic
que haurien de quedar exempts d’instal·lacions eòliques. No obstant això, molts
es veuen amenaçats per megaprojectes, particularment a la província de Terol,
d’on es mostren diversos exemples. És preocupant l’actitud permissiva que solen
mantindre les administracions públiques respecte a aquestes pràctiques irregulars.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Tots els continguts de la revista kult-ur se distribueixen sota una llicència d'ús i distribució Creative Commons Atribució-Compartir Igual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0), excepte indicació contrària. Pot consultar ací la versió informativa i el text legal de la llicència. La indicació de la llicència d'ús i distribució CC BY-SA 4.0 ha de constar expresament d'aquesta manera quan siga necessari.
Referències
ECAFIR S.L., Enginyeria ambiental – Forestalia. 2022. Estudio de impacto ambiental
modificado de los parques eólicos “Eneas”, “Escila”, Estentor”, “Fascinio”,
“Favonio”, “Layo”, “Levana”, “Libitina”, “Lucina”, “Mantus” , “Matuta”,
“Mefitis”, “Meges”, “Meliteo”, “Mellona”, “Menelao”, “Mesor”, “Minerva” y
“Moneta” (PEol 765 AC en la Sierra de Albarracín). Presentado por la empresa
Forestalia al Ministerio de Transición Ecológica del Gobierno de España.
Forcadell, Ricardo, Alejandro Giménez, Ignacio Giménez y Yolanda Cebriá. 2021.
Evaluación de impacto ambiental parque eólico “Las Fuentecillas” 16 MW,
aerogeneradores y línea de evacuación 132 KV. Presentado por la empresa
Generación Eólicosolar 1, S.L. al Gobierno de Aragón.
Forestalia. 2022. Anteproyectos de los parques eólicos “Eneas”, “Escila”, Estentor”,
“Fascinio”, “Favonio”, “Layo”, “Levana”, “Libitina”, “Lucina”, “Mantus” , “Matuta”,
“Mefitis”, “Meges”, “Meliteo”, “Mellona”, “Menelao”, “Mesor”, “Minerva”
y “Moneta” (PEol 765 AC en la Sierra de Albarracín), memorias descriptivas.
Presentado por la empresa Forestalia al Ministerio de Transición Ecológica del
Gobierno de España.
Forestalia. 2023. Proyecto modificado del parque eólico “El Bailador”. Presentado
por la empresa Forestalia al Gobierno de Aragón.
Garona, Estudios Territoriales. 2020. Estudio de Impacto Ambiental del conjunto de 22
proyectos eólicos “Clúster Maestrazgo_PEOL-449 AC”. Presentado por la empresa
Forestalia al Ministerio de Transición Ecológica del Gobierno de España.
Junta Rectora de la Demarcación de Aragón del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales
y Puertos. 2024. Llanto por el Maestrazgo. Diario de Teruel, 12/09/2024: 19.
Linum, Taller de Ingeniería Mediambiental. 2019. Estudio de Impacto Ambiental del
proyecto de parque eólico “Hoyalta”. Presentado por la empresa Molinos del
Ebro al Gobierno de Aragón.
Lisle, R. J. (2021). Geological structures and maps: a practical guide, 4th Edition.
Amsterdam: Elsevier.
Molina, José y Mª Luz Tudela. 2006. Identificación de impactos ambientales significativos
en la implantación de Parques Eólicos. Un ejemplo en el municipio de
Jumilla (Murcia). Investigaciones Geográficas, 41: 145-154.
Peña, José Luis, Mateo Gutiérrez, Mª Jesús Ibáñez, Mª Victoria Lozano, Joaquín
Rodríguez, Miguel Sánchez-Fabre, José Luis Simón, Mª Asunción Soriano y
Luis Miguel Yetano. 1984. Geomorfología de la provincia de Teruel. Instituto
de Estudios Turolenses.
Simón, José Luis. 2007. La construcción y el modelado del relieve en la Cordillera
Ibérica. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 15 (2): 164-174.
Simón, José Luis y Luis Alcalá. 2024. “Alpine superposed buckle folds in Aliaga,
Spain”. In The Second 100 IUGS Geological Heritage Sites, IUGS – International
Union of Geological Sciences, 196-197.
Simón, José Luis (coord.), Concepción Arenas, Luis E. Arlegui, Marcos Aurell, Josep
Gisbert, Ángel González, Carlos L. Liesa, Cristina Marín, Alfonso Meléndez,
Guillermo Meléndez, Gonzalo Pardo, Ana Rosa Soria, Montserrat Soria y
Mª Asunción Soriano. 1998. Guía del Parque Geológico de Aliaga. Ayuntamiento
de Aliaga-CEDEMATE-Universidad de Zaragoza.
Tormo, Jaume, E. Brochet y Patricio García-Fayos. 2009. Restauración y revegetación
de taludes de carreteras en ambientes mediterráneos semiáridos: procesos
edáficos determinantes para el éxito. Ecosistemas, 18 (2): 79-90.
REFERENCIAS LEGISLATIVAS
Decreto 274/2015, de 29 de septiembre, del Gobierno de Aragón, por el que se crea
el Catálogo de Lugares de Interés Geológico de Aragón y se establece su régimen
de protección. Boletín Oficial de Aragón, 213, 33278-33551.
Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, Boletín
Oficial del Estado, 299, 51275-51327