Metamorfosis del turismo y transformaciones urbanas: hacia el desarrollo de un modelo de turismo sostenible Tourism metamorphosis and urban transformations: towards the development of a sustainable tourism model

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Marina Haro Aragú
Josefa Garcia Mestanza

Resum

El turisme s’ha convertit en un element clau en la planificació urbana, el desenvolupament i les evolucions socioculturals de moltes ciutats. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar l’estat de la qüestió de la metamorfosi esdevinguda en el turisme i les transformacions urbanes de les ciutats turístiques en el context de la COVID-19, així com les propostes per a una reactivació en forma de turismes de proximitat més alineats amb els ODS de Nacions Unides. El mètode utilitzat està basat en l’aplicació del Procés de Desenvolupament del Coneixement - Constructivista (ProKnow-C), proporcionant un procediment estructurat, rigorós i que minimitza l’ús de l’aleatorietat i la subjectivitat en el procés de revisió bibliogràfica. Com a resultats, s’obtenen 30 articles rellevants i alineats amb el tema d’investigació, possibilitant l’identificar els principals enfocaments proposats pels autors d’aquest portafoli bibliogràfic en relació a la problemàtica plantejada. Això permet constatar la important proliferació de publicacions científiques que aborden aquesta temàtica, en un curt període de temps, i l’absència d’un model consensuat que permeta mesurar tals fenòmens de manera integral, veient-se a més com una oportunitat per a repensar el turisme de proximitat com a focus d’un model turístic sostenible.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Haro Aragú, Marina, and Josefa Garcia Mestanza. 2021. “Metamorfosis Del Turismo Y Transformaciones Urbanas: Hacia El Desarrollo De Un Modelo De Turismo Sostenible: Tourism Metamorphosis and Urban Transformations: Towards the Development of a Sustainable Tourism Model”. Kult-ur 8 (15):35-65. https://doi.org/10.6035/Kult-ur.2021.8.15.1.
Secció
Àgora
Biografies de l'autor/a

Marina Haro Aragú, Universidad de Málaga

Marina Haro Aragú, estudiante de Doctorado Interuniversitario en la Facultad de Turismo de la Universidad de Málaga, trabaja como Jefa de Recepción en el Hotel Moon Dreams Calabahia ** de la cadena Soho Hoteles. Ha realizado el Máster en Gestión Turística y Planificación en la Universidad de Málaga y el Postgrado en Dirección Hotelera Internacional en Les Roches Marbella.

Josefa Garcia Mestanza, Universidad de Málaga

Profesora Titular del Área de Organización de Empresas de la Universidad de Málaga.
Vicedecana de Prácticas y Cooperación Empresarial de la Facultad de Turismo.
Responsable de Igualdad y Acción Social del Centro. Directora de la Cátedra de
Turismo de Golf.
Como Doctora en Administración y Dirección de Empresas ha dirigido y participado en
numerosos proyectos de investigación nacionales e internacionales. Dirige diversos
cursos de especialización y postgrados universitarios: Especialista Universitario en
Dirección y Gestión de Campos de Golf, Máster Universitario en Dirección y Gestión
Hotelera, Máster en Turismo Electrónico...

Referències

Alexandrova, A.Y., Aigina, E.V., Kaverzin, I.L. y Sheresheva, M.Y. (2019). Management of overtourism problems in small historical towns. Case of Suzdal, Russia. Journal of Environmental Management & Tourism, 10 (8 (40), 1852-1862.

Amore, A., Falk, M., y Adie, B. A. (2020). One visitor too many: Assessing the degree of overtourism in established European urban destinations. International Journal of Tourism Cities, 6 (1), 117-137.

Astruc, L. (2009). Écotourisme. Voyages écologiques et équitables. Grenoble, Glénat.

Urrutia, K., Fontan, L., Diez, F. J., Rodriguez, F. y Vicente, J. (2018). Smart Zero Carbon City Readiness Level: sistema de indicadores para el diagnóstico de las ciudades en su camino hacia la descarbonización y su aplicación en País Vasco. DYNA, 93(3), 332-338.

Benito, R.M. (2016). El turismo como sector estratégico en las etapas de crisis y desarrollo de la Economía Española. International journal of scientific management and tourism, 2(4), 81-115.

Benner, M. (2020). The decline of tourist destinations: An evolutionary perspective on overtourism. Sustainability, 12(9), 3653.

Bertocchi, D. y Visentin, F. (2019). “The overwhelmed city”: Physical and social over-capacities of global tourism in Venice. Sustainability, 11(24), 6937.

Bertocchi, D., Camatti, N., Giove, S. y van der Borg, J. (2020). Venice and Overtourism: Simulating sustainable development scenarios through a tourism carrying capacity model. Sustainability, 12(2), 512.

Berry, S. & Ladkin, A. (1997). “Sustainable tourism: A regional perspective”. Tourism Management, 18(7): 433-440

Boom, S., Weijschede, J., Melissen, F., Koens, K. y Mayer, I. (2021). Identifying stakeholder perspectives and worldviews on sustainable urban tourism development using a Q-sort methodology. Current Issues in Tourism, 24(4), 520-535.

Cabello, J.M., Navarro, E., Thiel, D., Rodríguez, B. y Ruiz, F. (2021). Assessing environmental sustainability by the double reference point methodology: the case of the provinces of Andalusia (Spain). International Journal of Sustainable Development & World Ecology, 28(1), 4-17.

Cabral, V.N. y Diez, J. (2020). Divulgación del Proyecto Mar del Plata Natural: sostenibilidad y promoción del turismo de proximidad local. Investigación+ Acción, (23), 140-146.

Capocchi, A., Vallone, C., Pierotti, M. y Amaduzzi, A. (2019). Overtourism: A Literature Review to Assess Implications and Future Perspectives. Sustainability, 12(4), 1541.

Capocchi, A., Vallone, C., Pierotti, M. y Amaduzzi, A. (2020). Correction: Capocchi, A., et al. Overtourism: A Literature Review to Assess Implications and Future Perspectives. Sustainability 2019, 11, 3303. Sustainability, 12(4), 1541.

Capocchi, A., Vallone, C., Amaduzzi, A. y Pierotti, M. (2020). Is ‘overtourism’a new issue in tourism development or just a new term for an already known phenomenon? Current Issues in Tourism, 23(18), 2235-2239.

Cazau, P. (2004). Categorización y operacionalización. Investigación Educativa Duranguense, (3), 1.

Cheung, K.S. y Li, L.H. (2019). Understanding visitor–resident relations in overtourism: Developing resilience for sustainable tourism. Journal of Sustainable Tourism, 27(8), 1197-1216.

Crossley, É. (2020). Ecological grief generates desire for environmental healing in tourism after COVID-19. Tourism Geographies, 22(3), 536-546.

De Carvalho, G.D.G., Sokulski, C.C., Da Silva, W.V., De Carvalho, H.G., De Moura, R.V., De Francisco, A.C. y Da veiga, C.P. (2020). Bibliometrics and systematic reviews: A comparison between the Proknow-C and the Methodi Ordinatio. Journal of Informetrics, 14(3), 101043.

De la Calle, M. (2019). Turistificación de centros urbanos: clarificando el debate. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, (83), 1-40.

De la Calle, M., García, M. y Mendoza, S. (2021). Urban Planning Regulations for Tourism in the Context of Overtourism. Applications in Historic Centres. Sustainability, 13(1), 70.

Delgado, E., Orduna, E. y Martín, A. (2018). Google Scholar as a data source for research assessment. In W. Glaenzel, H. Moed, U. Schmoch, & M. Thelwall (Eds.), Springer Handbook of Science and Technology Indicators. Springer.

Delgado, E., Robinson, N. y Torres, D. (2014). The Google scholar experiment: How to index false papers and manipulate bibliometric indicators. Journal of the Association for Information Science and Technology, 65(3), 446–454.

Díaz, I. y Llurdés, J.C. (2013). Reflexiones sobre el turismo de proximidad como una estrategia para el desarrollo local. Cuadernos de Turismo, (32), 65-88.

Diaz, I. (2017). Being a tourist as a chosen experience in a proximity destination. Tourism Geographies, 19(1), 96–117.

Díaz, I. y Jover, J. (2021). Overtourism, place alienation and the right to the city: insights from the historic centre of Seville, Spain. Journal of Sustainable Tourism, 29(2-3), 158-175.

Duque, P. y Cervantes-Cervantes, L.S. (2019). Responsabilidad Social Universitaria: una revisión sistemática y análisis bibliométrico. Estudios Gerenciales, 35(153), 451-464.

Fedyk, W., Sołtysik, M., Olearnik, J., Barwicka, K. y Mucha, A. (2020). How Overtourism Threatens Large Urban Areas: A Case Study of the City of Wrocław, Poland. Sustainability, 12(5), 1783.

Fletcher, R., Murray, I., Blanco, A. y Blázquez, M. (2019). Tourism and degrowth: an emerging agenda for research and praxis. Journal of Sustainable Tourism, 27(12), 1745-1763.

García, M., Ivars, J. y Mendoza, S. (2019). Overtourism in urban destinations: the myth of smart solutions. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 83(2830), 1–38.

Gómez, D. y Martín, C. (2019). Los impactos del turismo en España: diferencias entre destinos de sol y playa y destinos de interior. Cuadernos de Turismo, 43, 325-347.

Goodwin, H. (2017): “The Challenge of Overtourism”, en Responsible Tourism Partnership, octubre de 2017. Disponible en https://haroldgoodwin.info/pubs/RTP%27WP4Overtourism01%272017.pdf

Gössling, S. y Higham, J. (2020). The low-carbon imperative: Destination management under urgent climate change. Journal of Travel Research, 0047287520933679.

Hunter, C. (1997). Sustainable tourism as an adaptive paradigm. Annals of Tourism Research 24(4):850-867

Jiménez, C.C., Nechar, M.C. y Vega, C.H. (2014). Sosteniendo al turismo o turismo sostenible (TS). Reflexiones Teóricas. Estudios y perspectivas en turismo, 23(2), 376-395.

Jover, J. y Díaz, I. (2020). Who is the city for? Overtourism, lifestyle migration and social sustainability. Tourism Geographies, 1-24.

Judd, D.R. (2003). El turismo urbano y la geografía de la ciudad. Revista eure, 29 (87), 51-62

Jurado, M.Á., Quintana, C. y Rodríguez, M. (2020). Trends and opportunities in research on disability and work: An interdisciplinary perspective. BRQ Business Research Quarterly, 2340944420972715.

Koens, K., Postma, A. y Papp, B. (2018). Is Overtourism Overused? Understanding the Impact of Tourism in a City Context. Sustainability, 10, 4384.

Koh, E. (2020). The end of over-tourism? Opportunities in a post-Covid-19 world. International Journal of Tourism Cities, 6, 1015–1023

Linares, H.L. y Garrido, G.M. (2014). Del desarrollo turístico sostenible al desarrollo local. Su comportamiento complejo. Pasos Revista de Turismo y patrimonio cultural, 12(2), 453-466.

Llurdés, J.C., Díaz, I. y Romagosa, F. (2014). Patrimonio minero, paisaje y turismo de proximidad: explorando sinergias. El caso de Cardona (Barcelona). In 3º Crossroads of Europe y 5º Congreso Europeo de Turismo Industrial, 17-20.

Manning, T., Clifford, G., Dougherty, D. y Ernst, M. (1997). Guía práctica para el desarrollo y uso de indicadores de turismo sostenible. OMT. Madrid.

Martín, A., Orduna, E., Thelwall, M. y López, E. D. (2018). Google Scholar, Web of Science, and Scopus: A systematic comparison of citations in 252 subject categories. Journal of informetrics, 12(4), 1160-1177.

Milano, C., Novelli, M. y Cheer, J.M. (2019). Overtourism and degrowth: a social movements perspective. Journal of Sustainable Tourism, 27 (12), 1857-1875.

Milano, C., Novelli, M. y Cheer, J.M. (2019). Overtourism and tourismphobia: A journey through four decades of tourism development, planning and local concerns. Tourism Planning & Development,16(4), 353–357.

Molina, N.P. (2005). ¿Qué es el estado del arte? Ciencia y Tecnología para la salud Visual y Ocular, 3(5), 73-75.

Montanari, A. (2020). Covid-19 as an opportunity to tackle the phenomenon of overtourism in European historic centres: the case of Rome/Covid-19 un’occasione per affrontare il fenomeno dell’overtourism nei centri storici europei: il caso di Roma. IL CAPITALE CULTURALE. Studies on the Value of Cultural Heritage, (11), 285-305.

Muler, V., Coromina, L. y Galí, N. (2018). Overtourism: residents’ perceptions of tourism impact as an indicator of resident social carrying capacity-case study of a Spanish heritage town. Tourism Review, 73 (3), 277-296.

Navarro, F.A. y Capote, A.L. (2020). ¿Overtourism en la ciudad de Granada?: una aproximación a la percepción de turistas, residentes y partidos políticos locales. Cuadernos geográficos de la Universidad de Granada, 60(1), 35-53.

Navarro, E., Ortega, G. y Torres, E. (2020). Propuestas de reflexión desde el turismo frente al COVID-19. Incertidumbre, impacto y recuperación. Instituto Universitario de Investigación de Inteligencia e Innovación Turística de la Universidad de Málaga: Málaga, 2020.

Pimentel de Oliveira, D. (2020). La sostenibilidad como apoyo en la desescalada de la COVID-19: una comparación al modelo de Doxey. In: M. Simancas Cruz, R. Harnández Martín and N. Padrón Fumero, ed., Turismo pos-COVID-19. Reflexiones, retos y oportunidades., 1st ed. La Laguna: Cátedra de Turismo Caja Canarias-Ashotel de la Universidad de La Laguna, 271-280.

Pons, G.X., Blanco-Romero, A., Navalón-García, R., Troitiño-Torralba, L. y Blázquez-Salom, M. (2020). Sostenibilidad Turística: overtourism vs undertourism. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 31, 610.

Rädiker, S. y Kuckartz, U. (2021). Análisis de Datos Cualitativos con MAXQDA: Texto, Audio, Video. BoD–Books on Demand.

Ravindran, V. y Shankar, S. (2015). Systematic reviews and meta-analysis demystified. Indian journal of rheumatology, 10(2), 89-94.

Rivera, J. y Pastor, R. (2020). ¿Hacia un turismo más sostenible tras el covid-19? Percepción de las agencias de viajes españolas. Gran tour, revista de investigaciones turísticas, 21. Recuperado a partir de http://eutm.es/grantour/index.php/grantour/article/view/153

Romagosa, F. (2020). The COVID-19 crisis: Opportunities for sustainable and proximity tourism. Tourism Geographies, 22(3), 690-694.

Sgier, L. (2012). Qualitative data analysis. An Initiat. Gebert Ruf Stift, 19, 19-21.

Swarbrooke, J. (1998). Sustainable tourism management. CABI Publishing, New York

Valero Escandell, J.R. y García-Tortosa, F. (2020). Overtourism urbano y cambios demográficos. En Sostenibilidad turística:” overtourism vs undertourism” (519-530). Societat d’Història Natural de les Balears.

Vargas, G. y Calvo, G. (1987). Seis modelos alternativos de investigación documental para el desarrollo de la práctica universitaria en educación. Revista Educación superior y desarrollo, 5(3), 7-37.

Vargas, M.G., Higuita, C.G. y Muñoz, D.A.J. (2015). El estado del arte: una metodología de investigación. Revista Colombiana de Ciencias Sociales, 6(2), 423-442.

Vieira, E.L., Da Costa, S.E.G., De Lima, E.P. y Ferreira, C.C. (2019). Application of the Proknow-C methodology in the search of literature on performance indicators for energy management in manufacturing and industry 4.0, Procedia Manufacturing, 39, 1259-1269.

Zenker, S. y Kock, F. (2020). The coronavirus pandemic–A critical discussion of a tourism research agenda. Tourism management, 81, 104164.

Articles més llegits del mateix autor/a