L'impuls de l'ego: la producció museística dels premis Pritzker en les últimes cinc dècades
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Durant els últims cinquanta anys el gènere museístic en arquitectura ha acaparat un important protagonisme. Per les seves singulars implicacions, ha constituït un camp adobat per al treball dels anomenats arquitectes estrella –especialment a partir dels anys 90–, els qui, en gran manera, han concentrat el treball més rellevant i espectacular d'aquest període en el mudable àmbit dels equipaments expositius. En aquest singular grup d'arquitectes i arquitectes poden incloure's aquells que han estat distingits amb el Pritzker, el més alt reconeixement que un arquitecte pot rebre en vida. La recerca que segueix tracta d'avaluar l'impacte i rellevància de la labor realitzada per aquest elenc d'arquitectes en relació amb el disseny i construcció de museus, tenint en compte l'especial filiació dels organitzadors del guardó amb el món de l'art, i el representatiu i significatiu de l'obra d'aquests arquitectes que han estat actors principals del període d'estudi assenyalat. El treball inclou com a font de recerca primària un mapa inèdit elaborat pels autors que reuneix tota la producció museística a càrrec d'aquests arquitectes i l'ordena en successives generacions de «pritzkers».
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Referències
AA.VV., (2010) Arquitectura del vino: bodegas españolas, Barcelona: Lunwerg.
AA.VV., (2015) Premios Pritzker: discursos de aceptación, 1979-2015, Barcelona: Fundación Arquia.
AA.VV., (2004) The Phaidon Atlas of Contemporary World Architecture, London: Phaidon Press.
ABBATE, J.; THOMSETT, M.C., (2004) Celebrating the art of architecture: 25 years of Pritzker Prize winning architects, Columbia: Marketplace Books.
ÁLVAREZ GARRETA, A., (2003) Arquitectos de rascacielos, Barcelona: Atrium.
CONRADS, U., (1971) Programs and manifestoes of 20th-century architecture, Cambridge: MIT Press.
FERNÁNDEZ-GALIANO, L., (2011) Atlas, arquitecturas del siglo XXI: África y Oriente medio, Bilbao: Fundación BBVA.
FERNÁNDEZ-GALIANO, L., (2010) Atlas, arquitecturas del siglo XXI: América, Bilbao: Fundación BBVA.
FERNÁNDEZ-GALIANO, L., (2010) Atlas, arquitecturas del siglo XXI: Asia y Pacífico, Bilbao: Fundación BBVA.
FERNÁNDEZ-GALIANO, L., (2012) Atlas, arquitecturas del siglo XXI: Europa, Bilbao: Fundación BBVA.
FERNÁNDEZ-GALIANO, L., (2007) Atlas: arquitectura global circa 2000, Bilbao: Fundación BBVA.
GREUB, S.; GREUB, T., (2008) Museums in the 21st Century: Concepts, Projects, Buildings, Munich/London: Prestel.
HARTJE, H.; PERRIER, J., (2004) Wineries: Architecture & Design, Barcelona: Loft Publications.
JENCKS, C., (1978) Arquitectura 2000: predicciones y métodos, Madrid: Blume.
JODIDIO, P., (2010) Architecture now! Museums, Köln: Taschen, 2010.
MOIX, L., (2010) Arquitectura milagrosa: hazañas de los arquitectos estrella en la España del Guggenheim, Barcelona: Anagrama, 2010.
MONTANER, J.M., (1993) Después del movimiento moderno: arquitectura de la segunda mitad del siglo XX, Barcelona: Gili.
MUÑOZ COSME, A., (2007) Los espacios de la mirada: historia de la arquitectura de museos, Gijón: Trea.
NOEVER MUNICH, P., (2000) Visionary clients for new architecture, London/New York: Prestel.
Web completa oficial Pritzker. Disponible en https://www.pritzkerprize.com/
PELTASON, R.A., (2010) The work of the Pritzker Prize laurates in their own words architect, New York: Black Dog & Leventhal.
THORNE, M., (1999) The Pritzker Architecture Prize: the first twenty years, New York: Harry N. Abrams.