L'impuls de l'ego: la producció museística dels premis Pritzker en les últimes cinc dècades

Resum

Durant els últims cinquanta anys el gènere museístic en arquitectura ha acaparat un important protagonisme. Per les seves singulars implicacions, ha constituït un camp adobat per al treball dels anomenats arquitectes estrella –especialment a partir dels anys 90–, els qui, en gran manera, han concentrat el treball més rellevant i espectacular d'aquest període en el mudable àmbit dels equipaments expositius. En aquest singular grup d'arquitectes i arquitectes poden incloure's aquells que han estat distingits amb el Pritzker, el més alt reconeixement que un arquitecte pot rebre en vida. La recerca que segueix tracta d'avaluar l'impacte i rellevància de la labor realitzada per aquest elenc d'arquitectes en relació amb el disseny i construcció de museus, tenint en compte l'especial filiació dels organitzadors del guardó amb el món de l'art, i el representatiu i significatiu de l'obra d'aquests arquitectes que han estat actors principals del període d'estudi assenyalat. El treball inclou com a font de recerca primària un mapa inèdit elaborat pels autors que reuneix tota la producció museística a càrrec d'aquests arquitectes i l'ordena en successives generacions de «pritzkers».