La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF
Publicades: de des. 2, 2020
DOI: https://doi.org/10.6035/Diferents.2020.5.2
Paraules clau:
nodes, museïtzació, barris, gestió, patrimoni, perifèries, centralitats, policèntric, ciutadania, sostenibilitat

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Joan Roca i Albert
Director del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)
Carme Turégano López
Gerent de Coordinació Territorial i Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona

Resum

Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Joan Roca i Albert, & Turégano López, C. (2020). La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona. Diferents. Revista De Museus, (5), 18–35. https://doi.org/10.6035/Diferents.2020.5.2
Número
No 5 (2020)
Secció
Signatura convidada
Biografies de l'autor/a

Joan Roca i Albert, Director del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)

Joan Roca i Albert, format com a geògraf urbà, és des del 2007 el director del MUHBA (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona). Ha impartit classes a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’IES Barri Besòs (1986-2006) i al Programa d’Estudis del MACBA. Ha col·laborat amb la Hochschule für Gestaltung und Kunst de Zúrich i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i ha dirigit Aula Barcelona i el Projecte Majories Urbanes de la Fundació Antoni Tàpies. Ha investigat i publicat sobre història urbana, patrimoni i espai públic, imatge de la ciutat, i educació i canvi social. Ha rebut els premis Pau Vila, Ciutat de Barcelona i Bonaplata i és membre del comitè científic de l’European Association for Urban History. En els darrers anys ha impulsat els estudis sobre el paper dels museus de ciutat, a través de la xarxa europea Cityhist, creada pel MUHBA, i del comitè CAMOC, integrat en l’ICOM. El 2019 fou nomenat jutge de l’European Museum of the Year Award per l’European Museum Forum i el Consell d’Europa.

Carme Turégano López, Gerent de Coordinació Territorial i Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona

Carme Turegano Lopez es Gerent de Coordinació Territorial i Proximitat de l’ Ajuntament de Barcelona des del 2019. Llicènciada en Geografia i Història especialitat  Antropologia. Postgrau per la UPF en Gestió de la qualitat i projectes en l’ Administració Pública, Master per l' EAPC  en Direcció pública local .  Anteriorment ha estat Gerent del Districte de Sant Andreu i ha ocupat altres  llocs relacionats amb els Districtes de Sant Martí i Nou Barris, amb una implicació directa en l’ impuls als projectes descrits a l’article. 

Premi a la innovacio per l’ associació 22@Network al 2010, ha articulat  en el seu àmbit espais d’ art com la Sala Can Felipa, aquesta en relació estreta amb la fábrica de creació Hangar i la Escocesa, els tallers oberts del Poblenou,  i Piramidón; o bé el recinte municipal de la Fabra i Coats,  un macroespai  cultural  on s’ hi troba el  CAC i la fàbrica de creació del mateix nom. Ha donat suport a l’ impuls de l’art urbà i ha mantingut  relació directa amb espais culturals com Bostik o  Canòdrom,  aquest últim també municipal.

Referències

Beck, Ulrich (2002) La Sociedad del riesgo global, Madrid: Siglo xxi.

Borja-Villel, Manuel (2020) Campos magnéticos. Escritos de arte y política. Barcelona: Arcàdia.

Cazalla, C. i A. Mercader (2018) «Bon Pastor, patrimoni viscut», Muhba Butlletí, 34: 25. Disponible en https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/publicacions/butlleti-muhba-numero-34 [Data de consulta 22/09/2020]

Geddes, Patrick (1906) «A Suggested Plan for a Civic Museum (or Civic Exhibition) and its Associated Studies», Sociological Papers, 3: 197–240.

Jacobs, Jane (2011) Muerte y vida de las grandes ciudades, Madrid: Capitán Swing.

Pettit, Philip (1999) Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno, Barcelona: Paidós.

Pérez Rubiales, E. i The Muhba Team (2019) «At Home. Worker Housing as a Participative New Branch of Barcelona City Museum», en Savić, Jelena (ed.), The future of museums of cities, icom, Camoc Conference Frankfurt 2018. Disponible en http://network.icom.museum/fileadmin/user_upload/minisites/camoc/FRANKFURT_CONFERENCE_-_BOOK_OF_PROCEEDINGS_Final_LR__2_.pdf [Data de consulta 22/09/2020]

Roca, Joan i Meseguer, Magda (eds.) (1994) El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisi social a les metròpolis contemporànies, Barcelona: Institut de Batxillerat Barri Besòs.

Roca i Albert, Joan (ed.) (2004) «La Barcelona industrial, un patrimoni vergonyant?», L’Avenç, 288.

Roca i Albert, Joan (2010) «Urban Inclusion and Public Space: Challenges in Transforming Barcelona», en Wanjiku Kihato, Caroline et al. (eds.), Urban Diversity. Space, Culture and Inclusive Pluralism in Cities World Wide, Baltimore: The John Hopkins University Press.

— (2012) «Los riesgos de la nueva dimensión urbana», en Montaner, Josep Maria i Subirats, Joan (eds.), Repensar las políticas urbanas, Barcelona: Diputació de Barcelona.

— (2018) «The Informal City in the Museum of Barcelona», Museum international, 70. Disponible en https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1111/muse.12209 [Data de consulta 22/09/2020]

— (2019) «At the Crossroads of Cultural and Urban Policies. Rethinking the City and the City Museum», en Savić, Jelena (ed.), The future of museums of cities, icom, Camoc Conference Frankfurt 2018. Disponible en http://network.icom.museum/fileadmin/user_upload/minisites/camoc/FRANKFURT_CONFERENCE_-_BOOK_OF_PROCEEDINGS_Final_LR__2_.pdf [Data de consulta 22/09/2020]

— (2020) «Els museus de ciutat i les ciutats a Europa. Una visió des de Barcelona», en Sabaté, Flocel (ed.), Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.