La imagen del museo en el cine de ficción

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

JOSE MANUEL ESTRADA LORENZO

Resum

El museu ha aparegut en diferents films quasi sempre com un escenari i destacant, en general, les seues funcions d'exposició, contemplació i aprenentatge. Molt lluny de la vida real, el museu apareix com un lloc ideal per a sinistres assassinats però també com a escenari de grans robatoris, per ser magatzem i contenidor de les grans obres de la Humanitat. No obstant això, algunes altres de les seues funcions, com la divulgació, la restauració, la conservació o la investigació no solen aparéixer reflectides en les pel·lícules, potser perquè resulten activitats necessàries per a un museu, però no del tot necessàries per a l'argument d'un film ambientat en un museu.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
ESTRADA LORENZO, J. M. (2021). La imagen del museo en el cine de ficción. Diferents. Revista De Museus, (6), 46–69. https://doi.org/10.6035/diferents.4654
Secció
Articles
Biografia de l'autor/a

JOSE MANUEL ESTRADA LORENZO, Doctor en Historia del Arte. Universidad Complutense de Madrid Biblioteca

Doctor en Historia del Arte. Universidad Complutense (Madrid)

Bibliotecario. Hospital Universitario La im12 de Octubre. Madrid

Referències

ÁLVAREZ DOMÍNGUEZ, Pablo; BENJUMEA COBANO, Juan Rubén (2011). «Aproximación al museo contemporáneo: entre el templo y el supermercado cultural». Arte y Políticas de Identidad, 5, pp. 27-42. <https://revistas.um.es/reapi/article/view/146201>

BARRIENTOS-BUENO, Mónica (2017). Dentro del cuadro: 50 presencias pictóricas en el cine. Barcelona: Editorial UOC.

BROWN, Karen; MAIRESSE, François. «The definition of the Museum through its social role». Curator. The Museum Journal, 4, pp. 525-539. <https://doi.org/10.1111/cura.12276>

CABALLERO ZOREDA, Luis (1980). «El museo: funciones, personal y su formación». Boletín ANABAD, 3, pp. 377-385. <http://digital.csic.es/bitstream/10261/13858/1/965418.pdf>

CARBONELL, Eduard (2005). «Reflexiones en torno a los museos, hoy». Museos.es, 1, pp. 12-21. <http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:5bfa58b5-5877-455a-8fbf-6c7651c35788/s1-1entornoalmuseo.pdf>

CASAS, Quim (2010). «Erich Rohmer: entre París y el santo grial», Dirigido por, 396, p. 76.

CASAS, Quim (2016). «El arte y el poder», Dirigido por, 467, pp. 22-23.

CASAS, Quim (2017). «Arte contemporáneo». Dirigido por, 482, pp. 18-19

DÍAZ, Montserrat (2020). «Los grandes robos de arte» [blog], <https://losgrandesrobosdearte.wordpress.com/category/robos-en-museos/> [20 de agosto de 2020]

ESTRADA LORENZO, José Manuel (2019). La imagen del artista en el cine: vitae, mito y perfiles de pintores, escultores y arquitectos [tesis doctoral]. Madrid: Universidad Complutense. <https://eprints.ucm.es/57583/1/T41411.pdf>

FALK, John H.; DIERKING, Lynn D.; and FOUTZ, Susan, editors. In Principle, in Practice: Museums as Learning Institutions. Lanham, MA.: Altamira Press.

GIMENO UGALDE, Esther (2011). «Cuadros en movimiento: la pintura en el cine. Relaciones intermediales en La hora de los valientes (Mercero 1998) y Te doy mis ojos (Bollaín 2003)». Olivar: revista de literatura y cultura españolas, 16, pp. 215-240. <http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.5129/pr.5129.pdf>

LATORRE, José María (2007). «El arca rusa», Dirigido por, 371, p. 93.

LE GENISSEL, Aurélien (2015). «Tres horas en el museo», Dirigido por, 453, p. 31.

LEÓN, Aurora (1988). El museo. Teoría, praxis y utopía. Madrid: Cátedra.

VALDÉS SAGÜÉS, Carmen (2008). «La divulgación, una función del museo». Museos.es, 4, pp. 64-75. <http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:864e98ce-9d20-4d25-bf6b-eb43fb9503b2/desde-difusion-funcion-museo-c-valdes.pdf>