Llegenda i paisatge com a elements de mediació literària. Encantades i pedagogia de l'imaginari
Contenido principal del artículo
Resumen
S'hi analitzen les possibilitats de mediació literària del paisatge llegendari a partir d'una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una llegenda (en concret, el Barranc de l'Encantada a Planes). El treball situa la relació entre llegenda, història i pensament científic i la distinció entre contes i llegendes en funció del seu caràcter meravellós o històric. Es tracten els conceptes de pensament màgic, imaginació i fantasia associada als infants, en el context d'una pedagogia de l'imaginari. Per a l'anàlisi i comprensió de la llegenda de l'Encantada, es contextualitzen els relats medievals on apareixen sirenes i dones aquàtiques, entre elles Melusina i els relats posteriors que s'hi deriven. S'esmenten elements comuns i pervivències de versemblança i historicitat en els relats orals sobre encantades valencianes. Finalment, s'aporten elements d'anàlisi de l'experiència concreta de recepció i creació literària de la llegenda, a partir del seguiment de la ruta literària i l'entrevista amb el docent que ha dissenyat aquest dispositu didàctic basat en elements de la literatura de transmissió oral associada a un territori
Descargas
Detalles del artículo
Se utiliza una licencia de derechos de autor CREATIVE COMMONS de acceso abierto.
Aquellos autores/as cuyos trabajos sean publicados por esta revista esta revista, aceptan los términos siguientes:
Concretamente mediante las siguientes acciones:
- - Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY SA que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- - Cumplimiento de un porcentaje mínimo del 40% de mujeres como revisoras de los trabajos enviados a la revista.
-
Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY SA que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada.
Citas
Albero, Jaume. 2005. «El valor educativo de los cuentos populares». En V Congreso Internacional Virtual de Educación, Buenos Aires: Universidad Nacional de La Plata, 1-16.
Amades, Joan. 1950. Costumari català, vol. I. Barcelona: Selecta.
Bascom, William. 1965. «The Forms of Folklore: Prose Narratives». The Journal of American Folklore, 307: 3-20.
Bataller Calderón, Josep. 1999. Les rondalles valencianes. Gandia: CEIC Alfons el Vell.
Bataller, Alexandre. 2016. «Espais i llocs literaris, conceptes de mediació literària: aplicació al casos de C. Sánchez-Cutillas i M. Vicent», eHumanista/IVITRA, 10, 188-207.
Bataller, Alexandre i Reyes, Agustín. 2019. «La pedagogía de las multiliteracidades y la experiencia estética como elementos clave en la enseñanza y el aprendizaje de lenguas. Por la consolidación de un paradigma». Revista Nebrija de Lingüística aplicada a la enseñanza de Lenguas, 13, 26, 13-30.
Bettelheim, Bruno. 2012. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica.
Bidney, David. 1950. «The Concept of Myth and the Problem of Psychocultural Evolution». American Anthropologist, New Series, 52, 1, 16-26.
Borja, Joan. 2014. «L’expulsió dels moriscos en l’imaginari popular valencià»., eHumanista/IVITRA 6, 74-107.
—. 2019. «L' Encantada de Planes». Información. 11.05.2019
Capó, Bernat. 2002. Terra de cireres. Picanya: Bullent.
Caro Baroja, Julio. 1987. Magia y brujería: variación sobre el mismo tema. San Sebastián: Txertoa.
Castex, Pierre-Georges. 1971. Le Conte fantastique en France, de Nodier à Maupassant. Paris: Jose Corti.
Cavanilles, Antoni J. 1797. Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia, vol. II. Madrid: Imprenta Real.
Díaz, Luis. 2008. «Amantes que se desvanecen en el tiempo: la memoria etnográfica o la compleja significación de las leyendas. Revista de Antropología Social, 17, 141-164.
Eliade, Mircea. 1999. Mito y realidad. Barcelona: Kairós.
Figueras Pacheco, Francisco. 1919. «Provincia de Alicante». Geografía general del Reino de Valencia, dirigida por F. Carreras y Candi. Barcelona: Alberto Martín.
Fojas, Federico. 2017. La transposición didáctica en las rutas literarias. TFM Màster de investigación en didácticas específicas. València: Universitat de València.
Franz, Marie-Louise von. 1995. L'Interprétation des contes de fées. Paris: A. Michel.
García Doménec, María José i Caballer, Carlos. 2008. «Un paratge natural com a eix transversal». Escola Catalana, 446, 34-36.
Gisbert, Francesc. 2008. Màgia per a un poble. Picanya: Bullent.
Gotesky, Rubin. 1952. «The Nature of Myth and Society». American Anthropologist, New Series, 54, 4, 523-531.
Hansen, William. 2002. Ariadne’s Thread: A Guide to International Tales Found in Classical Litterature. London-NY: Ithaca -Cornell U. P.
Hauf, Albert. 1988. "«La seducció de Gentil en el «Canigó» de Verdaguer i el romanç de «El infante Arnaldos». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 5, 73-97.
Heehs, Peter. 1994. «Myth, History and Theory». History and Theory, 33, 1, 1-19.
Janer Manila, Gabriel. 1989. Escola i cultura, el territori com a projecte. Barcelona: Edicions 62.
Jean, Georges. 1977. Pour une pedagogie de l’imaginaire. París: Casterman.
—. 1981. Le pouvoir des contes. Tournai: Casterman.
Labrado, Víctor G. 2007. Llegendes valencianes: criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera.
López Flamarique, Maite i Asiáin, Alfredo. 2017. «Una propuesta de mediación de cuentos y leyendas de Navarra realizada por alumnado de los Grados en Maestro en Infantil y Primaria». En Patrimonio y Creatividad. Miradas Educativas. Valladolid: Verdelís, 373-386.
Martín, Llúcia. 2009. «Aquatic animals in the Catalan Bestiari». Reinardus,. 21, 124-143.
Meletinsky, Eleazar M. 2006. «El mito y el siglo veinte», Entretextos. Revista Electrónica Semestral de Estudios Semióticos de la Cultura, 8.
Mendoza, Antonio. 2002. «Las funciones del profesor de literatura bases para la innovación». En Aspectos didácticos de lengua y literatura, 12. Zaragoza: Publicaciones ICE. Universidad de Zaragoza, 109-140.
Montessori, Maria. 1986. La mente absorbente del niño. México: Association Montessori International.
Montoya, Víctor. 2001. «El poder de la fantasía y la literatura infantil, Sincronía, 4.
Morgenstern, Sophie. 1934. «La Pensée magique chez l’enfant». Revue Française de Psychanalyse, VII, 1, 99-115.
Oriol, Carme. 2001. «Les llegendes de tresors als Països Catalans: un estudi comparatiu». En Joan Armangué ed. Arxiu de tradicions de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 105-116.
Panunzio, Saverio. 1963-64. Bestiaris, 2 vols. col. Els Nostres Clàssics, 91 i 92. Barcelona, Barcino.
Pardo de Neyra, Xulio. 2015. Literatura de sereas : a maxia da muller acuática desde a literatura comparada. Noia [A Coruña]: Toxosoutos.
Pujol, Josep M. 2013. Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. eds. Carme Oriol i Emili Samper. Tarragona: Publicacions de la URV.
Rabelais, François. 2011. Gargantúa y Pantagruel, trad. de Gabriel Hormaechea. Barcelona: Acantilado.
Roviró, Xevi, Roviró, Ignasi i Jaume Ayats. 1987. «Les encantades a "Canigó"», Anuari Verdaguer, 2, 119-131.
Scariati Renato i Bailly Antoine S.. 1989. «Voyages, contes et genius loci», Espace géographique, 18, 1, 21-24.
Schmitt, Jean-Claude. 1986. El món imaginari i el món meravellós a l'edat mitjana. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
—. 1992. Historia de la superstición. Barcelona: Crítica.
Schuhl, Pierre-Maxime. 1969. L'imagination et le Merveilleux. Paris: Flammarion.
Serra, M. Carmen, Juan Luis Román del Cerro. 1986. Leyendas de la Vega Baja. Alacant: Universitat d´Alacant.
Todorov, Tzvetan. 1976. Introduction à la littérature fantastique. Paris: Éditions du Seuil.
Valriu, Caterina. 2018. «Itineraris de llegenda: una proposta activa per descobrir la simbiosi entre territori i literatura oral». Revista d’Etnologia de Catalunya, 41, 88-98.
Verdaguer, Jacint. 2002. Del Canigó a l’Aneto. Edició comentada i il·lustrada de les llibretes d’excursió de 1882 i 1883, edició de Narcís Garolera i Curt Wittllin. Lleida: Pagès Editors.
Violant, Ramona. 2002. El món màgic de les fades. Sant Vicenç de Castellet: Farell.
Wittlin, Curt J. 1976. Brunetto Latini, El Libre del Tresor. col. «Els Nostres Clàssics». vol. II. Barcelona: Barcino.