La comunicació electrònica i l’oralització discursiva
Barra lateral del artículo
Contenido principal del artículo
Resumen
La comunicació electrònica és un reflex de la societat actual, de les seues tendències i dels seus valors culturals. En aquest sentit, hi ha una alta valoració cap a la informalitat i es produiexen fenòmens canviants dels paràmetres establerts quant a la privacitat, l’afectivitat, etc. l’intercanvi comunicatiu digital. Així mateix, s’estableix un canvi predominant cap a formes oralitzants en l’escriptura i les pràctiques socials electròniques contribueixen als canvis fonamentals en la distinció entre les formes parlades i escrites de la llengua. Actualment, es generen processos d’informalització o conversalització i tecnologització del discurs i en les pràctiques discursives es detecten mescles d’estils formals i informals, marcadors de familiaritat. En aquest sentit, la comunicació electrònica es diferencia d’altres formes comunicatives per la presència de determinades expressions abreujades, representacions emocionals, per una ortografia no estàndard i la disminució de la densitat informativa, entre altres trets.
Descargas
Detalles del artículo
Se utiliza una licencia de derechos de autor CREATIVE COMMONS de acceso abierto.
Aquellos autores/as cuyos trabajos sean publicados por esta revista esta revista, aceptan los términos siguientes:
Concretamente mediante las siguientes acciones:
- - Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY SA que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- - Cumplimiento de un porcentaje mínimo del 40% de mujeres como revisoras de los trabajos enviados a la revista.
-
Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY SA que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista.
- Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada.
Citas
Baron, Naomi S. 2000. Alphabet to Email. How Written English Evolved and Where It’s Heading. Londres/Nova York: Routledge.
Biber, Douglas i Edward Finegan. 1989. «Drift and evolution of English style: a history of three genres». Language, 65(3): 487-517.
Bravo, Ernesto. 2015. «Univers 2.0, comunicació líquida i ciutadania digital». El Diari de l’Educació. http://cort.as/-BjNc [consulta: 17-9-2018].
Castelló, Antoni. 1999. «El gesto y la postura en la comunicación oral». En La oralización, coord. Santiago Alcoba. Barcelona: Ariel, 45-62.
Crystal, David. 2001. Language and the Internet. Cambridge: Cambridge University Press.
Dijk, Teun A. van. 1999. The Network Society. Social Aspects of New Media. Londres: SAGE Publications Ltd.
Eco, Umberto. 2016. De la estupidez a la locura. Barcelona: Lumen.
—. 1992. Discourse and Social Change. Oxford: Polity Press.
—. 1995. Critical Discourse Analysis. Londres: Longman.
Gubern, Romà. 2000. El eros electrónico. Madrid: Taurus.
Han, Byung-Chul. 2014. En el enjambre. Barcelona: Herder.
Herring, Susan. 2004. «Computer-mediated discourse analysis: an approach to researching online communities». En Designing for Virtual Communities in the Service of Learning, eds. Sasha Barab, Rob Kling i James H. Gray. Cambridge/Nova York: Cambridge University Press, 338-376.
Lakoff, Robin T. 1975. Language and Woman’s Place: Text and Commentaries. Nova York: Harper & Row.
Mey, Jacob. 1996. Pragmatics. An Introduction. 4a edició. Cornwall: Blackwell.
Montero, Begoña et al. 2009. «Computer mediated communication and informalization of discourse: the influence of culture and subject matter». Journal of Pragmatics 41: 770-779.
Montesinos, Anna. 2002. El discurs de la informàtica. Un estudi de les seqüències descriptives. Barcelona/València: PAM-IIFV.
—. 2003a. «L’ús del valencià en Internet». En Llengua, societat i ensenyament, vol. 3, coord. Vicent Martines. Symposia Philologica, 8. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 71-88.
—. 2003b. «L’ortografia fonètica en català dins del correu i del fòrum electrònics». En Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies, eds. Santiago Posteguillo et al. Estudis Filològics, 16. Castelló: Universitat Jaume i, 267-272.
—. 2008. «El discurs de les TIC: Un model de llengua». En Ensenyament de la llengua i de la literatura, traducció i noves tecnologies. Symposia Philologica, 16. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 203-224.
—. 2017. «L’ús de la llengua catalana en les tecnologies electròniques asíncrones». En Actes del XVIIè Col·loqui de l’AILLC, eds. Manuel Pérez Saldanya i Rafel Roca. Barcelona/València: AILLC/IEC, 565-572.
Payrató, Lluís. 1988. Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València
—. 2000. El català col·loquial i la conversa. Barcelona: Santillana.
Sabater, Carmen. 2015. «The rhetoric of online support groups». Revista española de lingüística aplicada 28(2): 465-485.
—. 2017. «Linguistic accommodation in online communication: the role of language and gender». Revista Signos Estudios de Lingüística 50(94): 265-286.
Salvador, Vicent. 1988. «Metadiscurs efímer: una aproximació lúdica al joc conversacional». L’Espill 27: 11-20.
—. 1989a. «Varación funcional en catalán y mass media». Revista de filología románica 6: 85-95.
—. 1989b. «L’anàlisi del discurs, entre l’oralitat i l’escriptura». Caplletra 7: 9-32.
—. 2016. «Oralitat pública». Articles: revista de didàctica de la llengua i de la literatura 70: 19-25.
Serrano, Sebastià. 1993. Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística. Barcelona: Empúries.
—. 1999. Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l’empresa. Barcelona: Proa.
—. 2003. El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres.
Tirado, Francisco Javier i Anna Gàlvez. 2002. «Xarxes sociotècniques: noves formes per a la interacció social». Digithum 4.
Torres, Marta. 1999. «Els xats: entre l’oralitat i l’escriptura». Els Marges 65: 113-126.
—. 2003. «Marques d’oralitat en els xats». Caplletra 44: 169-194.
Torres, Marta i Lluís Payrató. 2003. «El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?». En Llengua, societat i ensenyament, vol. 3, coord. Vicent Martines. Symposia Philologica, 8. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Turney, Ed et al. 2003. «Digital genres across cultures». En Internet in Linguistics, Translation and Literary Studies, eds. Santiago Posteguillo et al. Estudis Filològics, 16. Castelló: Universitat Jaume i, 411-420.
Yus, Francisco. 2001. Ciberpragmática. El uso del lenguaje en Internet. Barcelona: Ariel.
—. 2010. Ciberpragmática 2.0: Nuevos usos del lenguaje en Internet. Barcelona: Ariel.