Misogínia i rialla de masses: la dona a la comèdia atenesa / Misogyny and Mass Laughter: Women in Athenian Comedy
Barra lateral del artículo
Contenido principal del artículo
Resumen
RESUMEN
La misogínia, en major o menor grau, es troba present en totes les manifestacions de la literatura grega de l’Antiguitat. El present article se centra en la seua configuració a la poesia dramàtica àtica dels ss. V i IV aC, primer gènere literari que defineix una incipient cultura de masses, sobre la qual incideix i de la qual, alhora, es nodreix. Des d’aquest supòsit, intentem un acostament a les claus de la misogínia a la comèdia, il·lustrant-lo amb textos, preferentrnent de la comèdia postaristofànica, més propera a la quotidianitat, i alguns dels quals resulten sorprenentment actuals.
Palabras clave: Dona, misogínia, comèdia, drama, grec.
ABSTRACT
Misogyny, in greater or smaller degree, occurs in all the manifestations of the Greek literature in Antiquity. This paper aims to its configuration in the Attic dramatic poetry of 5th and 4th centuries B. C., as the first literary genre defining a incipient mass culture. Attic drama affects it and lives on it, as well. From this assumption, we tried an approach to the keys of misogyny in comedy, illustrating it with texts, preferredly of the post-aristophanic comedy, nearer to everyday life. Some of these texts look surprisingly present.
Key words: woman, misogyny, comedy, drama, Greek.
Descargas
Detalles del artículo
Citas
Edicions, traduccions i comentaris de textos grecs antics
Arnott, W. G. (1996): Alexis: The Fragments. A Commentary. Cambridge.
Balasch, M. (1973): Aristófanes. Comedies, vol. IV: Els ocells. Lisístrata. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
Balasch, M. (1974): Aristófanes. Comedies, vol. V: Les tesmofóries. Les granotes. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
Balasch, M. (1977): Aristófanes. Comedies, vol. VI: Les assembleistes. Plutus. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
Diogenes Laerci (1988): Vides deis filósofs, 1. Traducció i edició a cura d'Antoni Piqué Angordans. Barcelona: Laia.
Kaibel, G. Athenaei Naucratitae Dipnosophistarum. 3 vols. 1887-1890 (reimp. 1985).
Kassel, R. i Austin, C: Poetae Cotnici Graeci. Berlín - Nova York.
III2. Aristophanes, Testimonia et Fragmenta, 1984.
IV. Aristophon - Crobylus, 1983.
V. Damoxenus - Magues, 1986.
VIII. Menecrates - Xenophon, 1989.
II. Agathenor - Aristonymus, 1991.
VI2. Menander, 1998.
General
Alexiou, M. (1974): The Ritual Lament in Greek Tradition. Cambridge University Press.
Bain, D. (1984): «Female Speech in Menander». Antichthon, XVIII, pp. 24 - 42.
Campagnolo, M. (1991-92): «Le comique dans les fragments d'Eubulos selon le critique littéraire antique». Atti dellTstituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, CL, pp. 411-96.
Cantarella, E. (1981): L'ambiguo malanno. Condizione e immagine della donna nell'antichita greca e romana. Roma = La calamidad ambigua. Madrid.
Duran, M. A. (1995): «Evadne: otro modo de entender la virtud femenina», a Verdejo, M. D. (ed.): Comportamientos antagónicos de las mujeres en el mundo antiguo. Málaga: Universidad de Málaga. Atenea - Estudios sobre la mujer, pp. 9-34.
Foley, FI. P. (1982): «The 'Female Intruder' reconsidered: Women in Aristophanes' Lysistrata and Ecclesiazusae». Classical Philology. N°. 77, pp. 1-21.
Friedl, E. (1986). «The Position of Women». Gender and Power in Rural Greece. Princeton University Press.
Gil, L. (1998): «La risa y la cómico en el pensamiento antiguo», a López Férez, J. A., ed. (1998): La comedia griega y su influencia en la literatura española. Madrid.
Herzfeld, M. (1986): «"Within and Without": The Category of "Female" in the Ethnography of Modern Greece». Gender and Power in Rural Greece. Princeton University Press.
Iriarte, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego. Madrid: Taurus.
Madrid, M. (1999): La misoginia en Grecia. Madrid: Cátedra.
Montañés, R. J. (1992): Odysseas Elytis. To Áxion Estí. Valéncia: Edicions Alfons el Magnánim (IVEI).
Mossé, C. (1989): «La société athénienne á la fin du IVe siécle. Le témoignage du théátre de Ménandre». Mélanges Fierre Lévéque, III, pp. 255-67.
Nesselrath, H. - G. (1990): Die attische Mittlere Komodie: ihre Stellung in der antiken Literaturkritik und hit er aturgeschichte. Berlín: Walter de Gruyter.
Olária, C. (2003): «La deessa mare i les primeres cosmogonies religioses». Deesses i verges: una iniciació histórica de les dones vistes per la religió. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 23-38.
Olária, C. (2003): «Naixement, vida i mort de la sacralitat femenina. La interpretado de les cosmogonies androlátriques i la repercussió de l'actual concepte de genere». Asparkia. Investigado Feminista. Any 14, N°. 14, Castelló de la Plana, pp. 99-114.
Pomeroy, S. (1975): Goddesses, Whores, Wives, and Slaves: Women in Classical Antiquity. Nova York, Schocken = Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad Clásica. Madrid, Akal, 1990.
Sanchis,. L. (1991): «Un catálogo de mujeres mitológicas en la Comedia Media (a propósito de Eubulo fr. 115 Kassel-Austin)». Actes del IX Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Barcelona, pp. 725-731.
Sommerstein, A. H. (1980): «The naming of women in Greek and Román comedy». Quaderni di storia, VI, 11, pp. 393 - 418.
Zeitlin, F. (1978): «The Dynamics of Misogyny: Myth and Myth-making in the Orestaia». Arethusa, 11, pp. 102-45.