Maria Iordanidu (1897-1989). Com ocells bojos (capítol 5)

Resum

Maria Iordanidu (nascuda Kriezí) va néixer a Constantinoble. Va passar la infantesa primer en aquesta ciutat i després al Pireu. El 1914 un dels seus oncles la va convidar a passar les vacances a Batumi, aleshores part de l'Imperi Rus, però s’hi va haver de quedar cinc anys a causa de la Primera Guerra Mundial i la Revolució d'Octubre. El 1919, acabats els conflictes, va poder tornar finalment a Constantinoble, però va trobar la seva família arruïnada econòmicament i va començar a treballar per a una gran empresa comercial nord-americana. L'any següent l'empresa la va traslladar a Alexandria d'Egipte, on va conèixer el professor Iordanis Iordanidis, amb el qual es va casar. El matrimoni va romandre a Alexandria fins al 1923, quan van marxar a viure a Atenes. A la capital grega, fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939, Maria Iordanidu va treballar per a l'ambaixada de Rússia. Durant l'ocupació alemanya de Grècia, entre 1941 i 1944, casa seva va ser destruïda i ella va ser perseguida i detinguda unes quantes ocasions; després d'això es va veure obligada a traslladar-se amb freqüència; va sobreviure i es va poder guanyar la vida gràcies a les seves habilitats lingüístiques. Encoratjada per la seva filla i pels amics que havia entretingut amb històries de la seva joventut a Constantinoble, als seus seixanta-cinc anys es va posar a escriure el seu primer llibre: Loxandra (Λωξάντρα), obra extremadament popular a Grècia i traduïda a moltes llengües. Uns anys després, el 1965, va escriure Vacances al Caucas (Διακοπές στον Καύκασο), on relata la seva vida a Rússia. Una dècada més tard, escriu Com ocells bojos (Σαν τα τρελά πουλιά), on parla de la seva estada a Alexandria. A continuació, va publicar Mentre el cercle gira (Στου κύκλου τα γυρίσματα), on explica la seva vida durant l'ocupació alemanya i la guerra civil grega, i, per últim, el llibre El nostre pati (Η αυλή μας), on parla de la vida moderna a Atenes, ciutat on va morir.