Call for papers número 29

Convocatòria d'articles número 29

Convocatòria d'articles: L'alfabetització mediàtica des de la perspectiva de la comunicació local

adComunica. Revista científica d'estratègies, tendències i innovació en comunicació convoca una crida d'articles per a les seccions Informe i Tribuna: investigació i professió del seu número 29, previst per a gener de 2025, que abordarà la temàtica L'alfabetització mediàtica des de la perspectiva de la comunicació local. El termini per a l'enviament dels textos definitius finalitza el 24 de novembre de 2024.

Els textos proposats han de seguir les normes de publicació reflectides en aquesta revista.

adComunica és una revista científica, de caràcter internacional, amb l'objectiu d'estudiar i analitzar el panorama actual de la comunicació, en un sentit ampli, posant l'accent en cada número en un tema monogràfic, específicament en la secció Informe. Actualment està inclosa en els índexs i catàlegs ESCI (Emerging Sources Citation Index, Clarivate Analytics), on va ser incorporada el 2016, així com en ERIH PLUS, ISOC (SCI/CINDOC), MIAR, ICE, RESH, Dialnet Metrics, Latindex i Dulcinea, i des de 2019 compta amb el Segell de Qualitat de la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT).

Coordinadors: Carmen Marta-Lazo (Universitat de Saragossa) i Agustín García Matilla (Universitat de Valladolid)

La UNESCO considera que l'educació mediàtica forma part dels drets fonamentals i universals tan importants com el de la llibertat d'expressió i el dret a la informació, i juga un paper clau en la construcció i preservació de la democràcia. En aquesta mateixa línia s'ha posicionat la Unió Europea des de la seva Directiva Europea de Serveis Audiovisuals (2007), que situa l'alfabetització mediàtica com "el tercer pilar bàsic dels drets de la comunicació del nostre temps" (Pérez Tornero, 2009). L'educació mediàtica és, sobretot, una educació en drets (Fuente, 2012).

L'alfabetització mediàtica parteix d'una conceptualització ampliada de l'alfabetització que inclou la capacitat d'accedir i analitzar els missatges dels mitjans de manera crítica, utilitzant el poder de la informació i la comunicació per marcar la diferència en el món (UNESCO, 2013). L'educació mediàtica busca promoure la consciència sobre la influència dels mitjans i fomentar una postura activa cap al consum i la creació de continguts mediàtics (Hobbs, 2010). Al mateix temps és un camp que permet la pròpia rendició de comptes dels professionals de la comunicació (Buitrago, Navarro i García-Matilla, 2015). Aquest enfocament no es limita a un sol mitjà, sinó que abasta una varietat de formes de comunicació, com la televisió, els videojocs, les fotografies i els missatges d'àudio que avui dia s'integren en un entorn digital transmèdia. Fomenta una cultura de la participació (Aparici i Osuna, 2013). Juntament amb l'anàlisi crític dels mitjans, que permet analitzar el propòsit i el punt de vista en els missatges mediàtics, detectar propaganda, censura i desinformació, entre altres aspectes, l'alfabetització mediàtica també treballa en desenvolupar la capacitat de crear els propis missatges mediàtics. Així, l'alfabetització mediàtica resulta fonamental per desenvolupar pensadors crítics, comunicadors efectius i ciutadans actius en el món actual (UNESCO, 2013; Hobbs, 2010).

Al llarg del present segle, l'alfabetització mediàtica ha experimentat una notable evolució i desenvolupament. Inicialment, l'atenció se centrava en la comprensió bàsica dels mitjans i la capacitat d'interpretar missatges. No obstant això, amb l'avanç de les Tecnologies de la Relació, la Informació i la Comunicació (TRIC) (Marta-Lazo & Gabelas, 2016) i la proliferació de plataformes digitals, l'alfabetització mediàtica s'ha tornat més complexa i abasta una varietat d'habilitats. Autors com Jenkins (2006) han destacat la importància de la “alfabetització transmediàtica”, que implica la comprensió i creació de contingut a través de múltiples mitjans i plataformes (Gabelas, García-Marín i Aparici, 2023). A més, l'alfabetització mediàtica ara inclou la capacitat d'avaluar la veracitat de la informació en línia i la consciència de la privacitat digital, com s'ha acreditat a través de l'ampli treball col·lectiu coordinat per Miguel Ángel Ballesteros per al Govern d'Espanya (2022), amb la participació de més de 70 investigadors i investigadores del nostre país.

D'altra banda, des d'una perspectiva acadèmica, la comunicació local aborda els processos comunicatius dins d'una comunitat específica, com un barri, una ciutat o una regió. L'anàlisi de l'alfabetització mediàtica des de la perspectiva de la comunicació local és essencial per comprendre com els mitjans de comunicació influeixen en les comunitats a nivell regional i municipal, així com la comunicació pot empoderar a les comunitats i donar veu a les seves preocupacions i aspiracions (Rodríguez, 2001). En aquest enfocament, es considera la relació entre els mitjans i la identitat local, la representació de temes específics i la participació dels ciutadans en la creació i consum de continguts mediàtics. A més, l'alfabetització mediàtica en el context local implica la capacitat d'interpretar i avaluar críticament els missatges mediàtics que afecten directament a la vida quotidiana de les persones i a la seva competència mediàtica (Ferrés, Aguaded i García-Matilla, 2013) en el seu entorn més proper i com la comunicació local contribueix a una ciutadania informada i activa en l'àmbit comunitari.

El present monogràfic pretén aprofundir en l'estudi de l'alfabetització mediàtica des de la perspectiva de la comunicació que es desenvolupa en els àmbits de major proximitat a les audiències consumidores dels mitjans.

Així, es proposen, sense que sigui una llista tancada, les següents línies temàtiques de reflexió i anàlisi:

Desafiaments i oportunitats de l'alfabetització mediàtica en l'era digital.
La competència mediàtica en el nou context de la IA
Estratègies locals per a la promoció de l'alfabetització mediàtica en l'era digital.
Rol de l'educació mediàtica en el foment d'una ciutadania crítica i participativa.
El paper de l'educació mediàtica en el reforçament de les comunitats locals.
Impacte de les Tecnologies de la Relació, la Informació i la Comunicació (TRIC) emergents en la pràctica i ensenyament de l'alfabetització mediàtica.
Impacte de la digitalització en les comunitats locals: desafiaments i solucions.
Estratègies per combatre la desinformació i promoure el pensament crític.
Experiències innovadores i casos d'estudi en la implementació de programes d'alfabetització mediàtica.

Referències:

APARICI, R; OSUNA, S. (2013) La cultura de la participación. Revista Mediterránea de Comunicación. Mediterranean Journal of Communication Vol. 4 Núm. 2 Pág. 137-148

BUITRAGO, A.; NAVARRO, E.; y GARCÍA MATILLA, A. (2015) La educación mediática y los profesionales de la Comunicación.

COMUNICAR (Ed.) (2009). Políticas de educación en medios: aportaciones y desafíos mundiales / Mapping Media Education Policies in the World. Comunicar, 32.

FERRÉS, J., AGUADED, I, GARCÍA-MATILLA, A. (2012): La competencia mediática de la ciudadanía Española: dificultades y retos. REVISTA ICONO 14. Revista científica de comunicación y tecnologías emergentes, 10(3),23-42.

GABELAS, J.A; GARCÍA MARÍN; APARICI, R. (Coords.) (2023). La invasion del algoritmo. GEDISA.

Gobierno de España (2022) Luchas contra las campañas de desinformación en el ámbito de la seguridad nacional. Propuestas de la Sociedad civil. Publicación coordinada por Miguel Ángel Ballesteros. Presidencia del Gobierno de España.

HOBBS, R. (2010). Digital and media literacy: Connecting culture and classroom. Corwin Press.

JENKINS, H. (2006). Convergence culture: Where old and new media collide. New York University Press.

LIVINGSTONE, S. (2019). The challenges of media literacy in the digital age: The need for critical understanding. In M. R. Levy & M. N. Dauber (Eds.), The Oxford handbook of media psychology (pp. 1-18). Oxford University Press.

MARTA-LAZO, C. & GABELAS, J.A. (2016). Comunicación Digital. Un modelo basado en el Factor Relacional. UOC Press.

PÉREZ TORNERO, J. M. (2009). El nuevo horizonte europeo de la alfabetización mediática. Telos, 79, 6-7.

RODRÍGUEZ, C. (2001). Fissures in the mediascape: An international study of citizens’ media. Hampton Press.

UNESCO. (2013). Media and information literacy for knowledge societies: A conceptual framework and competencies. Recuperado de https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000225741