Del espacio público, a la ciudad como hipertexto orgánico

Resum

El capital privatitza l’espai material de la ciutat alhora que potencia noves dimensions espacials de trobada i d’intercanvi virtual. A la ciutat contemporània es conjuguen trobades presencials i virtuals que es nuen entre si, que alteren la nostra noció d’espai compartit. Un espai que es fragmenta alhora que s’expandeix i es multiplica a partir de l’aparició de noves zones de trobada intervingudes per un dispositiu tècnic. La paraula, que es transmet de boca a orella, i la fricció dels cossos en l’espai comú de la ciutat, es transmuten en l’espai virtual i es converteixen en dades, on la disposició a la multiplicitat fugaç de la informació configura un paisatge urbà reticular ‒ punt a punt, que disposa la ciutat contemporània a la manera d’un hipertext orgànic.

Aquest article indaga sobre les lògiques i noves gramàtiques, que esdevenen d’aquest espai urbà i transurbà de nuament material i virtual.