Gendered Itineraries in Basic Vocational Training Findings of a Study in Valencian High Schools

Main Article Content

Alícia Villar-Aguilés
Sandra Obiol-Francés

Abstract

The aim of the article is to analyse the Basic Vocational Training in order to better understand the significant segregation by sex that the data show, both in their access and in the specialties studied, based on the analysis of educational statistics. This analysis is complemented by the use of qualitative methodology through semi-structured interviews with 35 BVT students from five Valencian educational centres, an autonomous region with an important implementation of BVT. Theoretically, we start from Acker's (1990) consideration of educational institutions as organizations with a gender mark that contribute to building hegemonic models of masculinity and femininity (Connell, 2001). The findings show the robustness of gender stereotypes are still identified that persist what we call gendered itineraries, which have an impact on educational decisions and future job transitions.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Villar-Aguilés, A., & Obiol-Francés, S. (2021). Gendered Itineraries in Basic Vocational Training Findings of a Study in Valencian High Schools . RECERCA. Revista De Pensament I Anàlisi, 26(1), 155–178. https://doi.org/10.6035/Recerca.2021.26.1.8
Section
Open section
Author Biographies

Alícia Villar-Aguilés, Universitat de València

Departament de Sociologia i Antropologia Social; Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València; contractada doctora.

Sandra Obiol-Francés, Universitat de València

Departament de Sociologia i Antropologia Social; IPRODES; contractada doctora.

References

Acker, Joan. (1990). Hierarchies, jobs, bodies: a theory of gendered organizations. Gender & society, 4(2), 139-158. Recuperado de https://doi.org/10.1177/089124390004002002

Acker, Sandra (2000). Género y educación. Reflexiones sociológicas sobre mujeres, enseñanza y feminismo. Madrid: Ediciones Narcea.

Alheit, Peter; Dausien, Bettina (2007). En el curso de la vida. Xàtiva: Instituto Paulo Freire. CREC.

Arnot, Madeleine (2002). Reproducing Gender? Essays on educational theory and feminist politics. New York: Routledge Falmer.

Barberà, Esther; Candela, Carlos; Ramos, Amparo (2008). Elección de carrera, desarrollo profesional y estereotipos de género. Revista de Psicología Social, 23 (2), 275-285. Recuperado de https://doi.org/10.1174/021347408784135805

Bernstein, Basil (1989). Clases, códigos y control I. Madrid: Akal.

Bourdieu, Bourdieu; Passeron, Jean-Claude (1970). La Reproduction. Éléments pour une théorie du système d'enseignement. Paris: Les Éditions de Minuit.

Cabrera, Leopoldo (1996). La explicación sociológica de la demanda y distribución del alumnado de Formación Profesional. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 76, 193-218. Recuperado de http://www.reis.cis.es/

Coleman, James S. Equality of Educational Opportunity (COLEMAN) Study (EEOS), 1966. Ann Arbor, MI: Inter-university Consortium for Political and Social Research [distributor], 2007-04-27. Recuperaro de https://doi.org/10.3886/ICPSR06389.v3

Connell, Raewyn (2001). Educando a los muchachos: la educación física mixta en clave de género. Nómadas, 14, 156-173. Recuperado de http://nomadas.ucentral.edu.co/index.php/inicio/35-construcciones-de-genero-y-cultura-escolar-nomadas-14?start=12

Fernández, Ana Belén; Ibáñez Pascual, Marta (2018). Más mujeres en los estudios de Informática: una propuesta desde el departamento de formación y orientación laboral, Revista de Sociología de la Educación-RASE, 11(1), 116-134. Recuperado de http://dx.doi.org/10.7203/RASE.11.1.10624

Frutos, Lola (2010). Identidad de género en las trayectorias académicas y profesionales de las mujeres. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 3 (3). 336-356. Recuperado de https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/8716

García De León, M. Antonia; García De Cortázar, Marisa (2001). Las académicas (Profesorado universitario y género). Madrid, Instituto de la Mujer.

Guil Bozal, Ana; Flecha García, Consuelo (2015). Universitarias en España: De los inicios a la actualidad. Revista Historia de la Educación Latinoamericana, 17 (24), 125-148.

González Ramos, Ana M. (2014). ¿Camuflaje o transformación? Estrategia profesional de las mujeres en carreras tecnológicas altamente masculinizadas. Educar, 50 (1), 187-205. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/educar.630

Hardy, Vincent; Burchell, Brendan; Rubery, Jill; Smith, Mark (2015). New method to understand occupational gender segregation in European labour markets. European Commission. doi: 10.2838/748887

Horcas López, Vicent; Bernad i Garcia, Joan Carles; Martínez Morales, Ignacio (2015). ¿Sueña la juventud vulnerable con trabajos precarios? La toma de decisiones en los itinerarios de (In/Ex)clusión educativa. Profesorado: Revista de currículum y formación del profesorado, 19 (3), 210-225.

Julià, Albert (2016). Contexto escolar y desigualdad de género en el rendimiento de comprensión lectora. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 156, 41-58. doi:10.5477/cis/reis.156.41.

Martínez García, José Saturnino; Merino, Rafael (2011). Formación profesional y desigualdad de oportunidades educativas por clase social y género. Témpora 14: 13-37.

Obiol, Sandra (2017). Anar a la universitat, una decisió només individual? El paper de la família. En Villar, Alícia (coord.) La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació i transicions educatives en temps d’incertesa. València: Tirant lo Blanch, 67-86.

Obiol, Sandra y Villar, Alícia (2016). Másteres masculinizados, másteres feminizados. La persistencia de la segregación de género en la formación de postgrado en España. Comunicación Congreso Español de Sociología.

Subirats, Marina y Brullet, Cristina (1988). Rosa y azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid: Instituto de la Mujer.

Subirats Martori, Marina (2016). De los dispositivos selectivos en la educación: el caso del sexismo. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 9 (1), 22-36. Recuperado de https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/8401

Tarabini Aina; Curran, Marta; Montes, Alejandro; Parcerisa, Lluis (2019). Can educational engagement prevent Early School Leaving? Unpacking the school’s effect on educational success. Educational Studies, 45(2), 226-241, DOI: 10.1080/03055698.2018.1446327

Vergés Bosch, Núria (2012). De la exclusión a la autoinclusión de las mujeres en las TIC. Motivaciones, posibilitadores y mecanismos de autoinclusión. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 12(3), 129-150. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v12n3.1042

Villar Aguilés, Alícia (coord.) (2017). La decisió d’anar a la universitat. Processos d’orientació universitària i transicions educatives en temps d’incertesa. València: Tirant lo Blanch.

Villar, Alícia; Grau, Arantxa; Obiol, Sandra (2014). Educació i gènere. Propostes per pensar i repensar els gèneres. València: Tirant lo Blanch.