CALL FOR PAPERS vol. 13 núm. 25 (2n trimestre 2026)

Àgora (secció monogràfica de la revista) dedicada a: 

Les persones migrants hui: condicions laborals i de vida, lluites, resistències i construcció d’alternatives.

Data límit de presentació d’originals per a totes les seccions: 1 de desembre de 2025

Data de publicació:  segon trimestre de 2026

Coordinació: 

Nashelly Ocampo Figueroa. Professora i investigadora. Facultat d’Economia, Universidad Nacional Autónoma de México i Universidad Pedagógica Nacional, Unidad Morelos. nashellyo@hotmail.com

Octavio Rosas Landa Ramos. Professor i investigador. Facultat d’Economia, Universidad Nacional Autónoma de México. orr@unam.mx

Descripció

En aquest segle, el fenomen migratori s’ha desplegat en múltiples regions del món sota figures a les quals els organismes internacionals denominen: «crisi humanitària» o «desbordament de les fronteres» que, en realitat, expressen actes de violència simbòlica, política o criminal, contra la població migrant. Bona part d’eixos nous fluxos de migrants són producte de la descomposició econòmica, política i social als seus països i regions, ocasionats per la proliferació de despullaments i acaparaments de terres, aigües, minerals i altres recursos que, al mateix temps que desplacen massivament la població local, ho fan sobre la base d’aliances perverses entre grans capitals, agents de l’Estat i, cada vegada amb més freqüència, amb el crim organitzat. Afegiu-hi el fet que la crisi climàtica global està alterant no només els patrons cíclics de les temperatures, les pluges i les relacions entre espècies en l’interior d’ecosistemes fragilitzats de manera creixent, sinó que aquestes alteracions promouen desplaçaments massius de la població, molta de la qual està en edat de treballar. Segons l’informe de l’OIM (2019), dels més de 270 milions de migrants internacionals en eixe any, 202 milions (74 %) eren persones d’entre 20 i 64 anys, i d’aquestes, la meitat eren dones.

Les migracions internacionals esdevenen no sols entre països del Sud i el Nord globals, o des dels espais rurals cap als urbans. En realitat, són cada vegada més diverses les direccions dels fluxos migratoris i més complexes les relacions de solidaritat, de conflicte i interdependència recíproca que els seus moviments generen amb el mercat, l’Estat, les societats d’acolliment, l’enorme diversitat de grups de migrants i fins i tot, amb les i els treballadors (organitzats o no) als països d’arribada. El que sí que hem observat és que la gran majoria de les migracions són provocades per la cerca de millors condicions de vida, com una ocupació o un millor salari, alhora que els capitals dels països d’arribada aprofiten els fluxos de migrants com a ariet contra l’organització local de treballadors. Per això, no deixa de ser pertinent la consideració de les migracions de població en el capitalisme com a migracions de treballadores i treballadors, i és en eixe marc que es torna indispensable comprendre-les.

Les lluites, resistències i construcció d’alternatives de les i dels treballadors migrants són claus per a armar alternatives integrals (de convivència, d’atenció mútua, de protecció legal i laboral, de defensa de drets i, per què no, de florida col·lectiva) en els espais que vivim i compartim com a ciutadans i treballadors amb la població migrant, siguen aquests urbans o rurals, transcendint amb això les múltiples estratègies de separació entre treballadors nacionals i treballadors migrants que imposen Estats, empreses i grups polítics d’ultradreta. La nostra lluita com a treballadors i treballadores per millorar la condició de vida i de treball és internacional.

Objectiu general

Animar la reflexió sobre la situació i resistències de la població migrant que actualment viu una condició cada vegada més vulnerable i de major violència en els territoris dels quals ixen, per on transiten i als quals arriben.

Línies temàtiques

• Condicions laborals i de vida que enfronten les i els treballadors migrants internacionals a les ciutats i zones rurals d’arribada
• Lògiques econòmiques, socials, polítiques i ambientals a les quals responen les migracions.
• Quins canvis va portar la pandèmia de la COVID-19 en els processos migratoris i en la seua situació laboral?
• Com organitzen les lluites i resistències les i els treballadors migrants en els territoris als quals arriben? (Com són presents l’autogestió, la cooperació, la competència i la solidaritat?)
• Experiències destacables en la construcció d’alternatives econòmiques, socials i culturals des de la perspectiva de les i dels treballadors migrants.