Identitat sefardita en la Raya hispà-portuguesa a través del Paisatge Lingüístic

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Autor/a: Pepa Rull Broquetas

Resum

Partint del paper que pot jugar el paisatge lingüístic i les llengües com a element conformador d'identitats (Landry & Bourhis ,1997) el paisatge lingüístic de la Ratlla entre Espanya i Portugal quant al llegat del poble jueu de Sefarad oferix un clar exponent d'això.


Es tracta del PL de localitats en entorn urbà de mitjana grandària, però sobretot d'un entorn rural i de frontera, al que hem d'afegir les característiques pròpies d'un poble minoritari, en constant diàspora al llarg de segles. Este article tracta de mostrar com la identitat o les identitats de jueus i conversos peninsulars, generada per l'incessant encreuament d'estos a banda i banda de fronteres geogràfiques, religioses, i socioeconòmiques, aporten elements molt interessants per a l'estudi del *PL i del propi llegat patrimonial, en les dos llengües: espanyol i portugués, com a reflex d'una història i cultura local, diferenciadora de tota globalització.


El PL pot, sens dubte, contribuir a la recuperació d'un patrimoni lingüístic, arquitectònic, simbòlic i de la memòria que permeta la generació de propostes de turisme cultural de qualitat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Rull Broquetas, P. (2025). Identitat sefardita en la Raya hispà-portuguesa a través del Paisatge Lingüístic. Cultura, Lenguaje Y Representación, 38, 235–262. https://doi.org/10.6035/clr.9060
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

Referències

Álvarez Pérez, Xosé (2021). Language contact on the Spanish Portuguese border: A contribution from the linguistic landscape perspective. Convergence and divergence in Ibero-Romance across contact situations and beyond (pp. 115-146). De Gruyter.

Amador de los Ríos, José (1984). Historia Social, política y religiosa de los judíos de España y Portugal. Tomo III, desde Juan II hasta la dispersión. Turner.

Baer, Yitzhak (1998). Historia de los judíos en la España cristiana. Riopiedras Ediciones.

Baigorri, Artemio (2001). Hacia la urbe global. Badajoz: mesópolis transfronteriza. Editora Regional de Extremadura.

Bel Bravo, María Antonia (2001). Sefarad: Los judíos de España. Sílex.

Belmonte Díaz, José (2010). Judeoconversos hispanos. La Cultura. Beta III Milenio.

Ben-Rafael, Eliezer; Shohamy Elana; Muhammad, Amara y Trumper-Hecht, Nira (2006). Linguistic Landscape as Symbolic Construction of the Public Space: The Case of Israel. En Durk Gorter (ed.), Linguistic Landscape: A New Approach to Multilingualism. Multilingual Matters.

Berger, Stephan; Donovan Mark y Passmore Kevin (1999). Writing National Histories Western Europe since 1800. Routledge.

Bernal, Ángel (2021). Llerena medieval, geografía singular (1492-1522). Diputación de Badajoz, Servicio de Publicaciones.

Bošković, Ivana y Kovač, Jelena (2016). La vida de los sefardíes en Belgrado: La identidad sefardí: ¿perdida o preservada? Nasleđe/Наслеђе: часопис за књижевност, уметност и културу, 13(33), 237-249. https://doi.org/10.5937/naslKg1633237B

Carrasco González, Juan M. (2020a). A imagem do portugués fronteiriço: paisagens linguísticas na região de Valencia de Alcántara. Límite: Revista de Estudios Portugueses y de la Lusofonía, 14(1), 173-204.

Carrasco González, Juan M. (2020b). La traducción en los paisajes lingüísticos de la frontera extremeña: los casos de Valencia de Alcántara y Marvão. Revista de Estudios Extremeños, 76(1), 453-472.

Castells, Manuel (1999) La Era de la Información. Economía, Sociedad y Cultura. Volumen II: El Poder de la Identidad. Siglo XXI Editores.

Castillo Lluch, Mónica y Sáez Rivera, Daniel (2011). Introducción al paisaje lingüístico de Madrid. Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones.

Castro, Américo (1948). España en su historia. Crítica.

Cenoz, Jasone y Gorter, Durk (2006). The Linguistic Landscape and Minority Languages. International Journal of Multilingualism, 3, 67–80.

De la Torre García, Mercedes (2024). Estudios diacrónicos y sincrónicos del paisaje lingüístico hispánico. Philologia Hispalensis, 38(1), 15-20. https://revistascientificas.us.es/index.php/PH/article/view/25767

Díaz-Mas, Paloma (2006a). Los sefardíes. Historia, lengua y cultura. Riopiedras Ediciones.

Díaz-Mas, Paloma (2023b). Breve historia de los judíos en España. Catarata.

Espinosa-Ramírez, Antonio Bernardo y Guilat, Yael (2018). Memoria e identidad a través del Paisaje lingüístico. El caso de Granada. Narrativas urbanas: VIII Jornadas Internacionales. Arte y Ciudad. Universidad Complutense de Madrid.

Fernández Juncal, Carmen (2020). El paisaje lingüístico de un área rural: frontera, transición y contacto. Bulletin of Hispanic Studies, 97(4), 325–347.

Fintz Altabé, David (1993). Spanish and Portuguese Jewry. Before and after 1492. Sepher-Hermon Press.

González, Isidro (1991). El retorno de los judíos. Nerea.

Gorter, Durk (2006a). Further Possibilities for Linguistic Landscape Research. Linguistic Landscape: A New Approach to Multilingualism. Multilingual Matters.

Gorter, Durk (2018b). Methods and Techniques for Linguistic Landscape Research: About Definitions, Core Issues and Technological Innovations. En Pütz, Martin y Mundt, Neele-Frederike (eds.), Expanding the Linguistic Landscape: Linguistic Diversity, Multimodality and the Use of Space as a Semiotic Resource. Multilingual Matters, 38-57.

Hernández León, Elodia y Castaño Madroñal, Ángeles (1994). Expresiones simbólicas y cultura de frontera en la Raya de Portugal. Provincia de Huelva. Campaña de Etnología 1992. Anuario Etnológico de Andalucía 1992-1993, 217-222.

Igler, Susanne (2008). Identidades fragmentadas, fragmentos de identidad: procesos de negociaciones culturales de escritoras judeo-mexicanas. Negociando identidades, traspasando fronteras. Tendencias en la literatura y el cine mexicanos en torno al nuevo milenio. Iberoamericana/Vervuert.

Landry, Rodrigue y Bourhis, Richard (1997). Linguistic Landscape and Ethnolinguistic Vitality: An empirical study.Journal of Language and Social Psychology, 16(1), 23-49. https://doi.org/10.1177/0261927X970161002

Lisbona, José Antonio (1993). Retorno a Sefarad: la política de España hacia sus judíos en el siglo XX. Riopiedras Ediciones.

López de Aberasturi Arregui, Ignacio (2024). El paisaje lingüístico de Ayamonte: cultura de frontera y lenguas en contacto. Del Español. Revista de Lengua, 2, 103-144.

Netanyahu, Benzion (1999). The Marranos of Spain: From the late 14th century, to according to contemporary Hebrew sources. Cornell University.

Ojeda Mata, Maite (2015). La ciudadanía española y los sefardíes: identidades legitimadoras, ideologías étnicas y derechos políticos». Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 20(2), 36-52. https://raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/302784

Pons Rodríguez, Lola (2012a). El paisaje lingüístico de Sevilla. Lenguas y variedades en el escenario urbano hispalense. Diputación de Sevilla.

Pons Rodríguez, Lola (2014b). El paisaje lingüístico de la frontera luso-española: multilingüismo e identidad. En Gallardo Saborido, Emilio; Santos de la Rosa, Inmaculada; Gutiérrez Rivero, A.; Bravo-García, Eva (eds.), Investigaciones sobre la enseñanza del español y su cultura en contextos de inmigración (pp. 69-94). Universidad de Helsinki, Universidad de Sevilla.

Pons Rodríguez, Lola (2024c). Corpus Planeo: metodología y resultados de un corpus de Paisaje Lingüístico Andaluz. Philologia Hispalensis 38(1), 153-166. https://dx.doi.org/10.12795/PH.2024.v38.i01.06

Projecto Calhau, Luis (2018). Judeus de Castelo De Vide. E Cristãos-Novos da Identididade ás Judeus de Castelo De Vide. E Cristãos-Novos da Identididade ás Linhagens. Séculos XV-XIX. (I). Laboratorio de Estudos Judaicos.

Rábade Obradó, María del Pilar (2006). Más que una frontera: los judíos españoles y la raya de Portugal entre 1492 y 1500. La Península Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico siglos XIII-XV (pp. 597-606). Sociedad Española de Estudios Medievales.

Rosa, K.P. (2016). La influencia del turismo en el paisaje lingüístico de la ciudad de Valparaíso: un estudio empírico. Trabajo Final de Máster, Radboud University. https://theses.ubn.ru.nl/bitstream/handle/123456789/3822/Rosa%2C_K.P.R._1.pdf?sequence=1

Sáez Rivera, Daniel (2024). Relaciones posibles entre temporalidad y paisaje lingüístico en español. Philologia Hispalensis, 38(1), 185-212. https://doi.org/10.12795/PH.2024.v38.i01.08.

Sánchez Lora, José (1986). La inmigración portuguesa en Ayamonte, 1600-1860. Huelva en su Historia. Universidad de Huelva.

Santos Sánchez, Cristina (2025). The 1926 Convention of Limits: the final treaty establishing the modern boundary between Spain and Portugal. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, (104). https://doi.org/10.21138/bage.3636

Sefamí, Jacobo (2002). Memoria e identidad en la literatura sefardí ymizrahi en Latinoamérica. Sefarad, 62(1), 143-167. https://doi.org/10.3989/sefarad.2002.v62.i1.552

Torkington, Kate (2009). Exploring the linguistic landscape: the case of the ‘Golden Triangle’ in the Algarve, Portugal. Lancaster University Postgraduate Conference in Linguistics & Language Teaching, 3, 122-145. http://hdl.handle.net/10400.1/1388

Vallejo, Martín (2003). La identidad cultural, el turismo y la recreación. Tesis de Licenciatura en Turismo. Universidad de Mar del Plata, Facultad de Ciencias Económicas y Sociales. http://nulan.mdp.edu.ar/id/eprint/1135

Yehoshúa, Abraham B. (2009). La identidad del judío sefardí más allá del folclore. Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed) Quaderns de la Mediterrània = Cuadernos del Mediterráneo, 11, 257-260.