Call for papers "Los pilares de la despoblación: Brecha urbano-rural, desigualdades territoriales y de accesibilidad"

Los pilares de la despoblación: Brecha urbano-rural, desigualdades territoriales y de accesibilidad

Editores: Luis Camarero (UNED), Jesús Oliva (UPNA) y Vicent A. Querol (UJI)

Fecha de envío de textos: 28 de febrero de 2022

Publicación del número: abril 2023

Idiomas: Inglés, Castellano, Valenciano

La globalización y conformación de economías-mundo incrementa las interconexiones entre territorios, amplía la división regional del trabajo a la par que intensifica los desequilibrios territoriales. El modelo de desarrollo centrado en la concentración y aglomeración de recursos, mano de obra, vitalidad y conocimiento produce continuas diferencias entre aquellos lugares donde confluyen las oportunidades respecto a aquellos que se sitúan al margen de los grandes nodos. Ambos procesos contribuyen a la producción de la brecha urbano-rural. El vaciamiento poblacional y los desequilibrios demográficos –envejecimiento, masculinización, descapitalización social- alteran la reproducción demográfica y social de muchas áreas rurales y dificultan los proyectos vitales de sus habitantes, pero también el acceso equitativo al bienestar y a la participación cívica.

La brecha urbano-rural se refiere a la incapacidad continua de las áreas rurales para equipararse en los estándares de calidad de vida, servicios y oportunidades con los entornos urbanos (Camarero y Oliva, 2019). Puede definirse como el efecto acumulativo de diferentes procesos (demográficos, económicos, …) y disparidades (accesibilidades, mercados de trabajo, ...). Estas diferencias y condicionantes tienen efectos multiplicativos y conforman un importante hándicap para el bienestar y el futuro de muchas áreas rurales que acumulan fuertes desequilibrios y evidentes desigualdades.

En este sentido la cuestión rural antes que un déficit de desarrollo debe entenderse como un déficit de atención política. En definitiva, el despoblamiento —el declive de las áreas rurales— no es sino expresión de la falta de cohesión territorial y de desigualdad ciudadana. Las áreas rurales constituyen una de las fronteras del bienestar.

Desde Recerca se anima a las investigadoras e investigadores para que presenten sus trabajos sobre los procesos de cambio y exclusión que atraviesa el medio rural y especialmente aquéllas que pongan en relación entre sí las siguientes líneas de reflexión: los cambios sociodemográficos, las carencias de accesibilidad, las desigualdades y formas de movilidad, la precarización de la vida, y el déficit de ciudadanía en los entornos rurales.

Enlace a las directrices para autores: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca/instrau

 _____________________________________________________________________________________________________________

Els pilars de la despoblació: Bretxa urbà-rural, desigualtats territorials i d'accessibilitat.

Editors: Luis Camarero (UNED), Jesús Oliva (UPNA) i Vicent A. Querol (UJI)

Data d'enviament de textos: 28 de febrer de 2022

Publicació del número: abril 2023

Idiomes: Anglés, Castellà, Valencià

La globalització i conformació d'economies-món incrementa les interconnexions entre territoris, amplia la divisió regional del treball al temps que intensifica els desequilibris territorials. El model de desenvolupament centrat en la concentració i aglomeració de recursos, mà d'obra, vitalitat i coneixement produeix contínues diferències entre aquells llocs on conflueixen les oportunitats respecte a aquells que se situen al marge dels grans nodes. Tots dos processos contribueixen a la producció de la bretxa urbà-rural. El buidament poblacional i els desequilibris demogràfics –envelliment, masculinització, descapitalització social- alteren la reproducció demogràfica i social de moltes àrees rurals i dificulten els projectes vitals dels seus habitants, però també l'accés equitatiu al benestar i a la participació cívica.

La bretxa urbà-rural es refereix a la incapacitat continuada de les àrees rurals per a equiparar-se en els estàndards de qualitat de vida, serveis i oportunitats amb els entorns urbans (Camarero i Oliva, 2019). Pot definir-se com l'efecte acumulatiu de diferents processos (demogràfics, econòmics, …) i disparitats (accessibilitats, mercats de treball, ...). Aquestes diferències i condicionants tenen efectes multiplicadors i conformen un important hàndicap per al benestar i el futur de moltes àrees rurals que acumulen forts desequilibris i evidents desigualtats.

En aquest sentit la qüestió rural abans que un dèficit de desenvolupament ha d'entendre's com un dèficit d'atenció política. En definitiva, el despoblament —el declivi de les àrees rurals— no és sinó expressió de la falta de cohesió territorial i de desigualtat ciutadana. Les àrees rurals constitueixen una de les fronteres del benestar.

Des de Recerca  s'anima a les investigadores i investigadors perquè presenten els seus treballs sobre els processos de canvi i exclusió que travessa el medi rural i especialment aquelles que posen en relació entre si les següents línies de reflexió: els canvis sociodemogràfics, les manques d'accessibilitat, les desigualtats i formes de mobilitat, la precarització de la vida, i el dèficit de ciutadania en els entorns rurals.

Enllaç a les directrius per a autors: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca/instrau