Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió

Barra lateral del artículo

PDF (Català) PDF (English)
DOI: https://doi.org/10.6035/MonTI.2011.3.2
Palabras clave:
Història de la traducció, Traducció en català, Estudis de gènere, Gènere i traducció, Gènere i traducció en català

Contenido principal del artículo

Pilar Godayol

Resumen

En els darrers vint-i-cinc anys l’interès pels estudis de traducció i la relació amb el gènere ha propiciat una recerca abundant i diversa. Aquest article mira d’oferir una visió panoràmica sobre la intersecció de la traducció i els estudis de gènere en el context de la llengua catalana, un punt de partida per a recerques futures. D’una banda, donem notícia dels principals treballs, panoràmics i específics, que se centren en la recuperació de traductores catalanes i els seus escrits. De l’altra, repassem les teories que han plantejat la intersecció gènere i traducció en català

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Godayol, P. (2014). Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió. MonTI. Monografías De Traducción E Interpretación, (3), 53–73. https://doi.org/10.6035/MonTI.2011.3.2
Número
Núm. 3 (2011): Woman and Translation: Geographies, Voices and Identities/Mujer y Traducción: Geografías, Voces e Identidades
Sección
Artículos

La propiedad intelectual de los artículos pertenece a los autores y los derechos de edición y publicación, a la revista. Los artículos publicados en la revista podrán ser usados libremente para propósitos educativos y científicos, siempre y cuando se realice una correcta citación del mismo. Cualquier uso comercial queda expresamente penado por la ley.

Citas

Abrams, S. (2003) “Shakespeare and Company”. Avui (23 abril 2003). pp.18.

Abelló, M. (1993) Cares a la finestra. 20 Dones poetes de parla anglesa del segle XX. Sabadell: Ausa.

Albertocchi, G. (1996) “La traducció d’I promessi sposi”. A: Julià, Ll. (ed.) Lectures de Maria-Antònia Salvà. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. pp. 192-207.

Alsina, V. (2008) Les traduccions de Jane Austen al català. Vic: Eumo.

Arenas, C. (2007) “Maria Aurèlia Capmany, introductora a Catalunya de la narrativa italiana”. Quaderns. Revista de Traducció 14. pp. 19-28.

Arrojo, R. (1994) “Fidelity and the gendered translation”. TTR 3: 2. pp. 147-163.

Arrojo, R. (1996) “Literature as fetishism: some consequences for a theory of translation”. Meta XLI 2. pp. 208-216.

Bacardí, M. (2004) Anna Murià: El vici d’escriure. Barcelona: Pòrtic.

Bacardí, M. (2006) “Anna Murià, traductora (in)visible”. Quaderns. Revista de Traducció 13. pp. 77-85.

Bacardí, M. & P. Godayol. (2006) Traductores. Vic: Universitat de Vic.

Bacardí, M. & P. Godayol. (2008) “Traductores: de les disculpes a les afirmacions”. Literatures 6. pp. 45-66.

Bacardí, M. & P. Godayol. (eds.) (2011) Diccionari de traductor(e)s. Barcelona: Eumo / UAB.

Biosca, C. (2007) “Georges Simenon traduït per Maria-Aurèlia Capmany”. Quaderns. Revista de Traducció 14. pp. 29-38.

Carné. M.E. (2007) “Montserrat Abelló, passió per traduir”. Quaderns. Revista de Traducció 14. pp. 29-38.

Company, M. (2009) “Carme Serrallonga, traductora”. Universitat de Vic. Treball d’investigació.

Castro, O. (2009) “(Re)examinando horizontes en los estudios feministas de traducción: ¿hacia una tercera ola?” MonTI 1, pp. 59-86.

Chamberlain, L. (1992) “Gender and the Metaphorics of Translation”. A: Venuti, L. (ed.) Rethinking Translation. Londres: Routledge. pp. 57-74

Cotoner, L. (2001) “Las autotraducciones al castellano de Carme Riera”. Quimera 199: 1. pp. 21-24.

Cotoner, L. (2006) “Supresión-adaptación-amplificación, tres procedimientos de la estrategia traductora de Carme Riera”. A: Hibbs, S. & M. Martínez (eds.) Traduction. Adaptation. Réécriture dans le monde hispanique contemporain. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail. pp. 42-51.

Flotow, L. von (1997) Translation and Gender. Translating in the ‘Era of Feminism’. Manchester & Ottawa: St. Jerome Publishing & University of Ottawa Press.

Flotow, L. von (2007) “Gender and Translation”. A: Kuhiwcsak, P. & K. Littau (eds.) A Companion to Translation Studies. Clevedon & Buffalo & Toronto: Multilingual Matters: 92-105.

Foguet, F. (2003) M. Àngels Anglada. Passió per la memòria. Barcelona: Pòrtic. Godayol, P. (1998) “Interviewing Carol Maier: A Woman in Translation”. Quaderns. Revista de traducció 2. pp. 155-162.

Godayol, P. (2000) Espais de frontera. Gènere i traducció, Vic: Eumo.

Godayol, P. (2002) “Maria Aurèlia Capmany, traductora”. A: Palau, M. & R. Martínez Gili (eds.) Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula. Valls: Cossetània. pp. 195-203.

Godayol, P. (2004) “Maria-Mercè Marçal: (Re)presentation, textuality, translation”. A: Branchadell, A. & L.M. West (eds.) Less translated language. Amsterdam: John Benjamins. pp. 365-374.

Godayol, P. (2005a) “Frontera Spaces: Translating as/like a Woman”. A: Santaemilia. J. (ed.) Gender, Sex and Translation. The Manipulation of Identities. Manchester: St. Jerome Publishing. pp. 9-14.

Godayol, P. (2005b). Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia. Barcelona: Pòrtic.

Godayol, P. (2006) “Helena Valentí, fúria i traducció”. Quaderns. Revista de Traducció 13. pp. 87-93.

Godayol, P. (2007a) “Dona i traducció: del plaer a l’ofici”. Quaderns Divulgatius 32. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. pp. 41-53.

Godayol, P. (2007b) “Maria Aurèlia Capmany, feminisme i traducció”. Quaderns. Revista de Traducció 14. pp. 11-18.

Godayol, P. (2008a) “Entre Atenea i la Medusa: les mares literàries de Maria Mercè Marçal”. Reduccions 89/90. pp. 190-206

Godayol, P. (2008b) “Triplement subalternes”. Quaderns. Revista de Traducció 15. pp. 41-50.

Godayol, P. (2009a) “Sylvia Plath per Montserrat Abelló”. A: Gregori, A. (ed.). Discurso sobre fronteras / Fronteras del discurso: estudios del ámbito ibérico e iberoamericano. Poznan, Polonia.

Godayol, P. (2009b) “Traductores de Virginia Woolf al català”. A: Actes del catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006. Vol. I. Barcelona: PAM. pp. 249-256.

Godayol, P. (2010) “Carme Serrallonga, el plaer de traduir”. Quaderns. Revista de Traducció 17. pp. 17-23.

Godayol, P. (2011) “Maria Àngels Anglada i la traducció: de les germanes de Safo a les de Mendelssohn”. Ausa.

Gregori, A. (2002) “Maria Aurèlia Capmany, traductora de novel·les en francès”. A: Palau, M. & R. Martínez Gili (eds.) Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula. Valls: Cossetània. pp. 203-221.

Jufresa, M. (2011) “Les germanes de Safo: una mirada poètica sobre la vida de les dones gregues”. Ausa.

Krontiris, T. (1992) Oppositional voices: Women as writers and translators in the English Renaissance. London & New York: Routledge.

Lotbinière-Harwood, S. (1991) Re-belle et infidèle: la traduction comme practique de réécriture au feminin/The body bilingual: translation as a rewriting in the feminine. Montreal / Toronto: Les éditions du remue-ménage / Women’s Press.

Maier, C. (1994) “Women in translation: current intersections, theory and practice”. Delos 5: 2. pp. 29-39.

Malé, J (1999) “Terra erma de T. S. Eliot: una traducció de Rosa Leveroni amb correccions de Carles Riba”. Reduccions 71. pp. 26-31.

Martín Ruano, M. R. (2005) “Gender(ing) Theory: Rethinking the Targets of Translation Studies in Parallel with Recent Developments in Feminism”. A: Santaemilia, J. (ed.) Gender, Sex and Translation. The Manipulation of Identities. Manchester: St. Jerome Publishing. pp. 27-38.

Martín Ruano, M. R. (2008) “La resistencia al trasluz: la traducción feminista en examen”. DeSignis 12. pp. 49-56.

Massot i Muntaner, J. (1993) “Maria-Antònia Salvà, col·lectora de cançons populars i traductora de Mistral”. A: Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Curial. pp. 85-109.

Montoriol, C. (1928) “Breus notes d’introducció a la traducció completa dels sonets de Shakespeare”. A: Els sonets de Shakespeare. Barcelona: Llibreria Verdager. pp. 15-22.

Mur, M. (2009) “Traduir al costat de Montserrat Abelló”. Quaderns. Revista de Traducció 16. pp. 97-100.

Oliver, M. A. (1992) “La feina de traduir”. A: Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1948-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. pp. 261-263.

Parcerisas, F. (2009) “Montserrat Abelló traductora, amb motiu dels seus 90 anys”. Quaderns. Revista de Traducció 16. pp. 101-103.

Pessarrodona, M. (2005) “Cap a una genealogia de dones traductores: Helena Valentí”. Àlbum Helena Valentí. Barcelona: PEN Català. pp. 16-18.

Pinyol, R. (2006) “Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció”. Quaderns. Revista de Traducció 13. pp. 67-75.

Pujol, D. (2002) “Espais de frontera”. Quaderns. Revista de Traducció 7. pp.203-204.

Pujol, D. (2005) “Carme Montoriol, traductora dels sonets de Shakespeare”. A: Gibert, M. & M. Ortín (eds.) Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: Punctum & Trilcat. pp. 27-40.

Pujol, D. (2007) Traduir Shakespeare. Les reflexions dels traductors catalans. Lleida: Punctum & Trilcat.

Real, N. (2006) Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Robinson, D. (1995) “Theorizing translation in a woman’s voice: Subverting the rhetoric of patronage, courtly love and morality”. The Translator 1: 2. pp. 153-175.

Santaemilia, J. (ed.) (2003) Género, lenguaje y traducción. València: Generalitat Valenciana.

Santaemilia, J. (ed.) (2005) Gender, Sex and Translation. The Manipulation of Identities. Manchester: St. Jerome Publishing.

Simon, S. (1996) Gender in Translation. Cultural Identity and the Politics of Transmission. London & New York: Routledge.

Spivak, G. Ch. (1992) “The politics of translation”. A: Barrett, M. & A. Philips (eds.). Destabilizing theory: contemporary feminist debate. Stanford: Stanford UP. pp. 186-87.

Torrents, R. (2006) “La poeta traductora Montserrat Abelló. Semblança homenatge en les IX jornades de Traducció a Vic”. Quaderns. Revista de Traducció 13. pp. 95-103.

Torrents, R. (2008) “La traductologia catalana: història i tendències”. Quaderns. Revista de traducció 15. pp. 9-10.

Udina, D. (2006) “‘O no existim o som excel·lents, no hi ha terme mitjà’. Entrevista a Roser Berdagué”. Quaderns. Revista de Traducció 13. pp. 183-189.

Udina, D. (2008) “L’altra mirada que perfà la pròpia: Maria-Mercè Marçal com a traductora”. Reduccions 89/90. pp. 207-217.

Udina, D. (2009) “Anna Murià: Genets cap a la mar de J. M. Synge”. Quaderns. Revista de traducció 16. pp. 23-28.

Usó, T. (2010) “Maria Antònia Oliver, traductora”. Universitat de Vic. Treball d’investigació.

Vidal, M. C. Á. (1998) El futuro de la traducción. València: Diputación de Valencia / Institució Alfons el Magnànim.

Vidal, M. C. Á (2005) En los límites de la traducción. Granada: Comares.

Wolf, M. (2005) “The creation of a ‘Room of One’s Own’. Feminist translators as mediators between cultures and genders”. A: Santaemilia, J. (ed.) Gender, Sex and Translation. The Manipulation of Identities. Manchester: St. Jerome Publishing.

pp. 15-25.

Zgustova, M. “Traduir poesia russa”. A: Marçal, M. M. & M. Zgustova. Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva. Barcelona: Proa, 2004. pp. 9-14.