Traduir sota la dictadura franquista, traduir clandestinament: Poesia (1944-1945) i Ariel (1946-1951)

Montserrat Bacardí

Resumen


Acabada la guerra civil, la dictadura de Francisco Franco va prohibir les traduccions al català durant una dècada, fins al 1948, en què van aparèixer l’Odissea de Carles Riba i la Divina Comèdia de Josep M. de Sagarra en condicions molt restrictives. Aquestes condicions es van mantenir pràcticament inalterables fins al 1962, quan va deixar de practicar-se la censura lingüística prèvia davant la demanda de publicar qualsevol traducció catalana. En la dècada dels quaranta, quan la persecució era més severa, van sortir a llum dues revistes clandestines en català, Poesia (1944-1945) i Ariel (1946-1951), que van traduir regularment una selecció de l’obra dels noms canònics de la literatura occidental, sense negligir l’aportació de la contemporaneïtat, les avantguardes i les novetats més recents.

Palabras clave


Traducció catalana; Franquisme; Clandestinitat; poesia; Ariel; Catalan translation; Franco

Texto completo:

PDF (Català) PDF (English)

Referencias


Balaguer Pascual, Enric. (1995) Poesia, alquímia i follia. Aproximació a l’obra poètica de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cartes d’amor de Mariana Alcoforado (la monja portuguesa). (1986) Traducció, pròleg i epíleg de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Edicions del Mall.

Colomines i Puig, Joan. (1963) “Revisió d’una època (1939-1958). La revista Poesia.” Serra d’Or 11 (novembre), pp. 25-26.

[Editorial]. (1948) Ariel 18 (juliol), [s.p.]. “Ezra Pound.” (1951) Ariel 21 (gener), p. 34.

García Ferrer, J. M. & Martí Rom. (1993) Josep Palau i Fabre. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Gassó, Lluís. (1982) “Petita història de l’Estudi del carrer de Sant Pau.” Serra d’Or 274-275 (juliol-agost), pp. 29-33.

Manent, Albert. (1997) “Jordi Sarsanedas, el rigor de la perfecció.” A: Sobre Jordi Sarsanedas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 15-26.

Palau [i Fabre]. [s.d.] “El poeta i la poesia.” Poesia 1, p. 1.

Palau i Fabre, Josep. (1976) [Text de les solapes de la sobrecoberta de l’edició facsímil]. Poesia. Barcelona: Aymà.

Palau i Fabre, Josep. (2008) El monstre i altres escrits autobiogràfics. Barcelona: Galàxia Gutenberg.

Ribé, M. Carme. (1972) “Índex d’Ariel, Revista de les Arts.” Biblioteconomía, 75-76 (gener-desembre), pp. 61-91.

Ribé, M. Carme. (1977) “Les revistes literàries clandestines de la postguerra.” L’Avenç, 6 (octubre), pp. 33-38.

Rimbaud, Arthur. (1966) Una temporada a l’infern. Il·luminacions. Versió, estudi preliminar i notes de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Vergara.

Romeu i Figueras, Josep. (2003) Quadern de memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Rosselló, Antoni de. (1966) “Els inicis d’una represa: la revista Ariel.” Serra d’Or 9 (setembre), pp. 51-53.

Samsó, Joan. (1995) La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Sarsanedes, Jordi. (1947) “Els Cercles de l’Institut Francès.” Ariel 9 (abril), p. 30.

Sarsanedas, Jordi. (1996) “Ja fa tants anys.” Serra d’Or 442 (octubre), pp. 28-29.

T[riadú], J[oan]. (1951) “Homenatge a George Orwell.” Ariel 21 (gener), p. 43.

Triadú, Joan. (1978) Una cultura sense llibertat. Barcelona: Proa.

Triadú, Joan. (1979) “Carles Riba i la revista Ariel.” Serra d’Or 240 (setembre), pp. 25-27.

Triadú, Joan. (1995) “La revista Ariel al cap de cinquanta anys.” Revista de Catalunya, 100 (octubre), pp. 148-151.

Verrié, Frederic-Pau. (1996) “Fa cinquanta anys, Ariel.” Serra d’Or 443 (novembre), p. 19.

Verrié, Frederic-Pau. (2002) Ariel. Una aventura cultural en la clandestinitat. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.




DOI: https://doi.org/10.6035/MonTI.2013.5.9