El present monogràfic es proposa discutir sobre les reconfiguracions materials, polítiques, socials, culturals i simbòliques dels espais rurals actuals, en el marc de les tendències homogeneïtzants del capital i les polítiques neoliberals.

La nostra intenció ha sigut convocar investigadors de diferents disciplines des de les quals es discuteixen les visions que dicotomitzen la vida social dels camps, la cosifiquen i esencialitzen i mostren, en canvi, les múltiples relacions socials que lliguen camp i ciutat.

Reprenem en aquest sentit la pregunta que en els nostres anys inicials de formació realitzaven l’antropòleg argentí Hugo Ratier i la nostra mestra Maria Rosa Neufeld, quan ens plantejaven que camp i ciutat no constitueixen entitats clarament delimitades, contraposades i excloents i ens convidaven a indagar sobre quant del que és urbà està present en la vida rural i viceversa. «Quantes ruralitats coneixen?». Insistien: «El rural ha de ser explicat». Ens interpel·laven perquè advertirem que es tracta de realitats històriques canviants, tant en si mateixes com en les seves interrelacions. Poden semblar òbvies aquestes afirmacions però recollim aquesta apel·lació a explicar sempre social i històricament la manera en què es configuren complexament les vides rurals i no considerar el que hi trobem com a simples rèmores o anticipacions del futur.
Els treballs que aquí es reuneixen, permeten, justament, discutir amb visions ahistòriques i esencialitzadores, i mostren la complexitat de processos que poc tenen a veure amb versions que encara es multipliquen. Ens referim d’una banda a aquelles carregades de cert fatalisme demogràfic, social i cultural, que assumeix la desaparició dels poblats rurals com a part d’un inevitable desenvolupament evolucionista, sense qüestionar el perquè i que ignoren els moviments existents, les formes de producció materials i simbòliques que es redefineixen, les resistències, reapropiacions i reconfiguració identitària de la gent del camp. Els treballs que presentem també discuteixen amb les visions romàntiques i esperançadores que proposen la volta al camp, a la natura, a una vida benigna, reparadora, que invisibilitza les relacions de poder i l’explotació dels treballadors rurals (amb o sense terra), que semblen diluir-se en el paisatge.

Elisa Cragnolino, coord. Àgora