La ciutat ha sigut marc i focus d’experimentació constant per a les arts contemporànies. Des d’inicis del segle xx distints corrents artístics han apostat per experimentar vincles entre art i vida, tendències que han anat augmentant exponencialment des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Aquestes pràctiques han qüestionat i ampliat els límits de les arts tradicionals, mesclant-se amb altres disciplines i integrant-se en la vida quotidiana; s’han convertit així en un potent camp d’experimentació sociocultural i polític. L’experimentació de diverses formes de participació i de col·laboració han sigut instruments clau d’aquestes pràctiques artístiques per a qüestionar i transformar els contexts socioculturals. L’auge d’aquestes pràctiques col·lectives ha anat acompanyat d’un creixent interès per la reflexió sobre les metodologies i els processos col·laboratius i de participació. Tots aquests processos han contribuït a qüestionar aspectes essencials del sistema artístic, com ara el valor de l’autoria, el paper de l’espectador, els modes de producció i de gestió, o la concepció de la idea de representació, entre altres. Aquests temes, que poden tenir el seu reflex en altres àmbits, s’han abordat des de les arts d’una forma possiblement més lliure i experimental que la permesa en altres contexts. Amb l’experimentació de pràctiques participatives, entre el lúdic i el compromís, l’art ha anticipat i visibilitzat a manera de laboratori, conflictes, debats i transformacions socials de gran rerefons per al present. En l’actual context neoliberal, postfordista i globalitzador, aquest potencial crític de les arts col·laboratives i participatives està començant a patir un procés de domesticació i desactivació, que pot ser simptomàtic d’altres àmbits. Alguns factors han contribuït a aquesta situació, entre aquests: el conflictiu diàleg entre allò instituent i la institució, que constantment intenta apropiar-se de les pràctiques emergents; així com la pròpia inèrcia que genera la visibilitat massiva de certes pràctiques, convertint en moda superficial allò que es popularitza. Atesos tots aquests factors, es planteja la necessitat de repensar des de distints enfocaments artístics, de forma reflexiva i crítica, el significat i valor que té avui la participació i la col·laboració en el context urbà.

Teresa Marín, coordinadora de la secció Àgora