Dynamic spaces with subjective depth. The public space in monsoon Asia

Resum

Les majors aglomeracions humanes del món, encapçalades per Tòquio, es troben a Àsia, especialment sota el clima monsònic. Si partim de la premissa que són «ciutats» també, ha d’existir alguna cosa que les fa ser-ho. En aquest article, aquesta cosa es defineix com a «espai públic» i, prenent Tòquio i Edo com a exemple, s’explora l’espai públic alternatiu diferent a les places i carrers europeus.

En primer lloc, es posa el focus d’atenció en la xarxa de carrerons estrets. A través de la introducció del concepte d’oku, es revela que l’espai públic de profunditat subjectiva es materialitza com la xarxa de carrerons estrets.

A més dels carrerons estrets, grans ciutats a Àsia haurien de tenir una altra forma d’espais públics acords a la seua escala enorme. Hiroba, el terme japonès per a plaça, es pot entendre com un procés dinàmic més que un lloc físic i estàtic, ja que emergeix per les accions espontànies dels ciutadans de fer-hiroba. Els festivals estacionals augmenten l’efecte de fer-hiroba i tenen la màgia de transformar qualsevol lloc temporalment en llocs de trobada accessibles a tothom.

L’espai públic a l’Àsia monsònica és un espai subjectiu amb dimensió dinàmica cap a l’oku que implica admiració per la natura.