«Plazoleta Lídice» de Canelones: lugar de memorias, desplazamientos y resignificaciones en el espacio público. Fundamentos de un proyecto de investigación

Resum

Lligada a la història recent, la massacre de Lídice pels nazis, el 10 de juny de 1942, va significar per a la Junta Departamental de Canelones (Uruguai), la consagració d’un espai públic a la ciutat. Lídice no és un fenomen aïllat, l’esdeveniment va generar l’apropiació i l’acció política en destinar espais públics en la seua memòria en diverses ciutats i pobles d’Amèrica Llatina. La memòria és un mecanisme de relació amb un passat que és incapturable, inaprehensible en tota la seua realitat. Les comunitats busquen la presència del passat en el present, exigència existencial que ens construeix com a col·lectiu, presència de l’absència en la memòria. L’espai públic és el lloc privilegiat per a l’acció política, per tant, partim de la hipòtesi republicana respecte a la qual una democràcia recent és així quan els ciutadans participen activament en els assumptes d’interès públic. «Placeta Lídice» marca la importància de la memòria en un context historicocultural marcat per allò fugaç. Discutirem sobre esdeveniments signats per la deshumanització, perquè no resulten embolicats en l’oblit, fet que ens obliga a continuar revitalitzant el concepte de drets humans, fent-los part de la nostra vivència i convivència.