La plasmació de la ironia en l’assaig periodístic de Joan F. Mira

Contenido principal del artículo

Sergi Serra Adsuara

Resumen

La ironia és un fenomen enunciatiu d’ampli abast que supera amb escreix una limitada adscripció a certes figures retòriques com ara l’antífrasi. Aquest treball examina com J. F. Mira fa servir de manera versàtil la ironia en el seu articulisme assagístic per tal de potenciar la connivència amb el lector mentre hi vehicula funcions persuasives. Particularment, identifiquem les balises variades amb què Mira senyala l’aparició del fenomen irònic siga amb modulacions de to que abasten tot el text o bé amb segments lingüístics molt puntuals. Així comprovem que el factor del contrast entre components discursius resulta clau en l’estratègia d’ambigüitat argumental que la ironia posa en funcionament en aquest assaig seriat, que fluctua entre la prosa d’idees, el conversacionalisme i el caràcter estètic del discurs literari.
Paraules clau: J. F. Mira, ironia, assaig seriat, contrast, ambigüitat argumental.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Serra Adsuara, S. (2018). La plasmació de la ironia en l’assaig periodístic de Joan F. Mira. Cultura, Lenguaje Y Representación, 20, 51–62. Recuperado a partir de https://www.e-revistes.uji.es/index.php/clr/article/view/3631
Sección
ARTÍCULOS / ARTICLES

Citas

Ballart, Pere. 1994. Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona: Quaderns Crema.

Berrendonner, Alain. 1987. «De la ironía, o la metacomunicación, la argumentación y las normas». En Elementos de pragmàtica lingüística. Barcelona: Gedisa, 143-199.

Hutcheon, Linda. 1981. «Ironía, sàtira, parodia. Una aproximación pragmática a la ironía». Poétique 45: 173-193.

—. 1985. A Theory of Parody: The Teachings of Twentieth-Century Art Forms. Londres/Nova York: Methuen.

Maestre, Antoni. 2006. Humor i persuasió: l’obra periodística de Quim Monzó. Alacant: Universitat d’Alacant.

Maingueneau, Dominique. 2009. Análisis de textos de comunicación. Buenos Aires: Nueva Visión.

Ortín, Marcel. 1996. La prosa literària de Josep Carner. Barcelona: Quaderns Crema.

—. 2016. «Les formes breus de la ironia en Joan Fuster». En Joan Fuster i la ironia. València: Universitat de València, 87-113.

Surghi, Carlos. 2016. «Apostilla a sobre la esencia y forma del ensayo». En Qué es el ensayo. Buenos Aires: El Cuenco de Plata, 37-94.

Salvador, Vicent. 1986. El gest poètic. València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

—. 2012. «Assagistes valencians contemporanis: un diàleg intertextual». En Figures i esbossos. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 25-43.

Serra, Sergi. 2017. L’assaig seriat de Joan F. Mira: anàlisi pragmaestilística i virtualitats per a l’educació discursiva [tesi doctoral]. Castelló de la Plana: Universitat Jaume i. http://hdl.handle.net/10803/405418.

Sperber, Dan i Deirdre Wilson. 1992. «On verbal irony». Lingua 87: 53-76.